Repensar l’estat del benestar: com garantir la subsistència al llarg de la vida?

Redacció

Amb el suport de  

La sostenibilitat de l'estat del benestar penja d'un fil. La precarització i l'atur estructural al qual s'ha d'enfrontar bona part de la població jove, sumat a l'augment continu de l'esperança de vida i la caiguda de la taxa de fecunditat a l'Estat espanyol amenaça de posar contra les cordes el ja dèbil sistema de benestar social i fer augmentar encara més la desigualtat. L’Observatori Social de la Fundació “la Caixa” publica un dossier sobre els reptes que presenta l'envelliment de la població. Podreu veure’l seguint aquest link: ‘Estat del benestar, el cicle vital i la demografia’.

Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), a l'Estat espanyol hi ha una taxa de dependència de prop del 35%, és a dir, que cada pensionista és sostingut per tres persones, aproximadament. No obstant això, segons les previsions demogràfiques aquest percentatge pot arribar fins al 55% o 60% d'aquí vint o trenta anys, una càrrega que serà molt difícil de sostenir si es té en compte que a mitjans del segle XXI es preveu que hi hagi menys de dos treballadors o treballadores per a cada pensionista a l'Estat espanyol.

“Per satisfer les necessitats i garantir el benestar de tota la població és clau que hi hagi transferències de recursos entre generacions”, conclou l'informe

Com bé s'assenyala l’informe Estat del benestar, el cicle vital i la demografia, elaborat per l'Observatori Social de la Fundació “la Caixa”, “per satisfer les necessitats i garantir el benestar de tota la població, és clau que hi hagi transferències de recursos entre generacions”. Aquesta solidaritat intergeneracional, però, s'enfronta amb dos problemes estructurals claus: per una banda, l'alta taxa d'atur entre la població jove, que provoca que es redueixi l'estalvi familiar i l'aportació als fons públics a través dels impostos; i, per l'altra banda, la caiguda de la taxa de fecunditat, relacionada sobretot amb aquesta inestabilitat econòmica i que a la llarga provoca un envelliment general de la societat.

Per debatre sobre aquests obstacles i valorar les solucions possibles, l'Observatori Social de la Fundació “la Caixa” ha organitzat aquest dijous un col·loqui amb les investigadores Alícia Adserà, de la Universitat de Princeton; Mariona Lozano, del Centre d'Estudis Demogràfics (CED-CERCA); i Concepció Patxot, Catedràtica d’Economia de la Universitat de Barcelona i coordinadora del dossier. La xerrada s’ha celebrat al CaixaForum Madrid

Desequilibri en la solidaritat intergeneracional

A l'economia, s'entén com a dèficit del cicle de la vida aquell que es produeix pel fet que durant la infància i la vellesa les persones consumeixen més dels recursos que produeixen. Fins ara, aquest dèficit es compensava a través de les anomenades “transferències intergeneracionals”. Per exemple, les necessitats de la infància acostumen a finançar-se des de la família, és a dir des de les generacions més grans, tot i que el sector públic també fa les seves aportacions a través de l’educació, la salut i altres serveis. No obstant això, les necessitats de consum de la gent gran a l'Estat espanyol es financen gairebé de manera exclusiva des del sector públic, a través de les pensions i del sistema sanitari.

Si es volgués mantenir el sistema de pensions actual, s'hauria d'augmentar l'aportació al PIB entre un 15% o un 20%

Aquesta situació provoca que, a la llarga, l'estat de benestar s'hagi d'afrontar a un desequilibri creixent de recursos entre els diferents grups d'edat. A l'Estat espanyol el percentatge de la població major de 65 anys (19,6%) és molt semblant al d'altres països europeus com França (20,4%) o Dinamarca (19,9%), però la taxa d'atur de la població menor de 25 anys (38%) és el doble que a la mitjana europea; un fet que afecta directament la sostenibilitat del sistema de pensions per a les futures generacions.

Com explica el catedràtic d'Economia de la Universitat Carlos III de Madrid, Antonio Cabrales, al dossier Estat del benestar, el cicle vital i la demografia de l'Observatori Social de la Fundació ”La Caixa”, si es volgués mantenir el sistema de pensions actual, s'hauria d'augmentar l'aportació en el PIB entre un 15% o un 20%, un fet que suposaria augmentar els impostos d'una manera molt notable.

“A banda de preparar-nos per a apujar molt els impostos, tenim alternatives com ara allargar la jubilació i permetre que la gent continuï treballant més anys o bé augmentar la taxa de participació en el mercat laboral, i això passaria probablement per una millora molt important de les lleis laborals, que no són gaire bones”, afirma Cabrales.

Els efectes de la baixa taxa de fecunditat

Un altre dels reptes per al sosteniment de l'estat de benestar és la caiguda de la taxa de fecunditat. Per garantir el relleu generacional, aquell que farà sostenible el sistema de pensions, es considera que cada dona hauria de tenir-ne 2,1 fills de mitjana. Tot i això, al conjunt d'Europa les taxes de fecunditat han caigut per sota d'aquesta xifra i se situen en una mitjana d'entre 1,4 i 1,9 fills o filles per dona.

A l'Estat espanyol, tot i que la majoria de dones afirmen la voluntat de tenir com a mínim dos fills o filles al llarg de la seva vida, la taxa de fecunditat se situa al voltant d'un 1,2. “Els factors principals que provoquen aquesta diferència són les condicions adverses del mercat laboral, les dificultats per crear una llar, l'augment de la inestabilitat en les parelles i la manca de suport per facilitar la conciliació entre feina i família”, apunten a les conclusions de l'informe elaborat per l'Observatori Social de la Fundació “la Caixa”.

Per garantir el relleu generacional, cada dona hauria de tenir 2,1 fills de mitjana. A l'Estat espanyol la taxa de fecunditat és d'1,2 fills per dona

Tot i aquesta situació, a l'Estat espanyol el suport públic als adults joves amb fills és molt limitat: l'any 2015 tant els països nòrdics com a França en van gastar el doble. A això se li suma el fet que les dones acostumen a dedicar a feines no remunerades, com la cura dels fills o la gestió de la llar, una mitjana d'1,1 hores més al dia que els homes i que les diferències s'aguditzen amb l'edat. Un fet que provoca que per a moltes dones joves tenir fills o filles no sigui una opció atractiva, ja que redueix encara més les seves condicions econòmiques.

La suma de tots aquests factors no només provoca un envelliment de la societat que, sumat a les condicions econòmiques dels més joves, pot posar en perill l'equilibri actual de l'estat del benestar. També acaba generant que l'efecte redistribuïdor de les transferències socials sigui més baix a l'Estat espanyol, on les aportacions de les pensions i altres ajudes socials aconsegueixen reduir la desigualtat en 15,4 punts percentuals, que a la resta dels estats europeus, on aquesta reducció és de 20 punts. No hi ha dubte que per a assegurar la subsistència al llarg de la vida, s’ha de repensar l’estat del benestar.

(Podeu veure el dossier complet aquí)