Els Punts d’Assessorament Energètic: conèixer els teus drets per exercir-los

Redacció

Amb el suport de  

Tenir accés als subministraments bàsics com l’aigua, la llum i el gas és un dret que tota la ciutadania hauria de tenir garantit. Per aquest motiu, des del 2017 funcionen a Barcelona els Punts d’Assessorament Energètic (PAE), un servei de l’Ajuntament de Barcelona que no només atén a les famílies que es troben en situació de vulnerabilitat, sinó que també busca apoderar a tota la ciutadania perquè conegui i exerceixi els seus drets energètics davant de possibles vulneracions, així com per informar-se sobre com fer-ne un ús més sostenible. 

“No volem ser un servei assistencial. Volem que la gent conegui els seus drets i els exerceixi”, explica el coordinador dels PAE, Carlos Izquierdo. Aquests drets energètics estan reconeguts a la Llei 24/2015, que estableix, entre altres mesures, l'obligació de les companyies subministradores a informar els serveis socials abans de realitzar un tall del servei d’aigua, llum o gas i la prohibició de fer aquests talls quan l’impagament es produeix per manca de recursos.

Per aquests motius, els PAE no només assessoren la ciutadania dins les dotze oficines repartides a cadascun dels districtes de la ciutat, sinó que també treballen als barris i en xarxa amb els diferents agents locals  —centres cívics, biblioteques, entitats, associacions veïnals, etc.— per detectar casos de pobresa energètica i informar a la ciutadania sobre els seus drets energètics. Des del servei municipal s’organitzen també xerrades i tallers oberts a tota la ciutadania on s’explica com reduir la despesa energètica o com llegir una factura d’aigua o llum, entre altres temes.

A Catalunya hi ha un 5,6% de la població que viu amb pobresa energètica amagada

“Hi ha una sèrie de drets que la gent desconeix. Pots trobar-te gent que passa fred a casa seva, que no té cap deute amb l’empresa subministradora, però que no pot pagar el necessari per encendre la calefacció”, assenyala Izquierdo, per qui aquesta part de la població que limita l’ús dels seus subministraments per por a no poder fer front a les factures es troben en una situació de “pobresa amagada”. A Catalunya hi ha un 5,6% de la població que viu amb pobresa energètica amagada, segons l'informe del 2021 sobre l'Estrategia Nacional contra la pobresa Energètica del Ministeri per a la Transició Ecològica.

Atenció a les situacions de vulnerabilitat

Un dels principals eixos d’actuació dels PAE és l’atenció a les persones i famílies que viuen en situacions de vulnerabilitat, per tal de prevenir que se’ls hi tallin els subministraments bàsics o, en el cas que aquests talls ja s’hagin produït, treballar de forma urgent per restablir els serveis d’aigua, llum o gas; depenent de cada cas.

Com ressalta Izquierdo, en molts casos aquestes persones arriben als PAE derivats pels serveis socials o les oficines municipals d’habitatge, però en molts altres també intervenen diversos agents derivadors, des d’entitats socials i xarxes veïnals que atenen col·lectius vulnerables fins a persones que en algun moment puntual han sigut atesos pel servei i ho recomanen a coneguts.

Un dels primers passos per a poder ajudar a les famílies que tenen alguna situació de pobresa energètica és conèixer el grau i els factors específics de vulnerabilitat social que afecten la llar en qüestió, ja que, com bé apunta Izquierdo, una persona pot trobar-se en una situació de vulnerabilitat per diversos factors: per manca d’ingressos, per les condicions de l’habitatge, per tenir persones dependents a càrrec, etc. Un cop es coneix les particularitats de cada cas es pot treballar per buscar les solucions que millor s’hi adaptin.

Normalment, es tramiten entre 5.000 i 6.000 informes de risc d’exclusió residencial l’any

En aquest sentit, una de les principals mesures que posen en marxa els PAE és la tramitació de l’Informe de Risc d’Exclusió Residencial (IRER), que és el principal document de protecció de les famílies que pateixen aquesta situació. Normalment, es tramiten entre 5.000 i 6.000 IRER l’any al conjunt de punts d’assessorament energètic de la ciutat, segons detalla Izquierdo.

A partir de la definició del grau de vulnerabilitat social i de la tramitació de l’IRER, els PAE poden començar amb l’assessorament personalitzat, que pot incloure mesures com baixar la potència contractada a una llar, canviar els contractes de mercat lliure a mercat regulat i sol·licitar el bo social. Aquest últim, per exemple, és un requisit per a aquelles famílies que s’han vist beneficiades pel conveni que va signar la Generalitat amb Endesa el març de 2021 i que condona els deutes que es puguin haver generat l’any 2020.

“Hi ha persones que per la seva relació amb documents administratius, per edat o per l’angoixa amb què viuen, necessiten un acompanyament i en aquests casos directament tramitem nosaltres tot allò que podem tramitar nosaltres. Treballem des de l’empatia i l’acompanyament. Volem rebaixar l’angoixa i que la gent tingui benestar”, afirma Izquierdo.

Un servei universal

Els PAE, però, no només atenen a persones que es troben en una situació de vulnerabilitat social. Com assenyala Izquierdo, “el servei de PAE és universal” i està obert a qualsevol persona que vulgui fer un consum més sostenible, que vulgui reduir l’import de les factures o saber llegir-les correctament. De fet, cada any els punts d’assessorament energètic atenen entre 12.000 i 14.000 llars de Barcelona, que impliquen l’assessorament directe o indirecte del voltant de 30.000 persones; de les quals no totes viuen en una situació d’exclusió residencial o pobresa energètica.

Qualsevol persona que vulgui obtenir informació o denunciar una vulneració dels seus drets energètics pot adreçar-se a un dels 12 PAE que hi ha a la ciutat per diverses vies: trucant el 010, contactant via correu electrònic amb el seu punt de referència o trucar a la centraleta del servei. A partir d’això, es fa una prima visita d’un informant del PAE, que detecta si hi ha riscos de vulnerabilitat o no. Si n’hi ha, la persona interessada passa a rebre un assessorament personalitzat; si no n’hi ha risc, s’aplica una estratègia “d’apoderament”.

Els PAE atenen entre 12.000 i 14.000 llars cada any a Barcelona

“Apostem molt per l’apoderament”, afirma Izquierdo, qui a més aclareix que si una persona no té una situació de vulnerabilitat, des del PAE se l’informa el que pot fer per resoldre la seva situació, se’l pot convocar a un taller o xerrada informativa o se’l deriva a un altre servei municipal que pugui assistir-lo per rebre ajudes o fer altres gestions.

A més, des dels PAE s’està intentant potenciar molt també el treball comunitari, a través de tallers i xerrades, que tracten temes com l’optimització de la despesa energètica o com fer una bona lectura de les factures de la llum; amb l’objectiu de prevenir situacions de pobresa energètica i sobretot que la gent conegui els seus drets i pugui exercir-los.

Izquierdo subratlla també que des del servei treballen també amb col·lectius específics, com la gent gran, les dones i les famílies monomarentals; ja que són les més afectades per la pobresa energètica i l’exclusió residencial. “Treballem perquè la gent tingui aquest coneixement i les entitats i xarxes veïnals puguin detectar els casos i adreçar-los a nosaltres”, destaca el coordinador dels Punts d’Assessorament Energètic.