La importància de parlar sobre salut mental

L’Ajuntament de Barcelona impulsa l’atenció psicològica gratuïta del jovent com a mesura de prevenció dels trastorns de salut mental

Amb el suport de  

El benestar psicològic i emocional de les persones ha de ser un objectiu fonamental de qualsevol societat. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat, en el marc del Pla de Salut Mental 2016-2022, la campanya de sensibilització ‘Parla de Salut Mental’, amb la qual es volen visibilitzar i promoure tots els serveis impulsats per l’Ajuntament que brinden atenció psicològica i orientació a la ciutadania. Una estratègia de prevenció que ha posat el focus especialment en els joves i adolescents, sobretot a través de la posada en marxa del servei gratuït i comunitari Konsulta’m, atès per professionals especialitzats.

La pandèmia de la Covid-19 ha tingut efectes directes sobre la salut mental de les persones. Segons la darrera enquesta del CIS, tres de cada cinc persones han tingut símptomes de depressió i ansietat. La crisi sanitària, però, ha afectat especialment als joves i adolescents, ja que es tracta d’una etapa vital on les relacions socials són clau per al desenvolupament, com assenyala la directora dels serveis d’Envelliment i Cures de l’Ajuntament de Barcelona, Pilar Solanes. Un contacte amb els altres que es va veure limitat per culpa de les restriccions sanitàries i el confinament domiciliari. Així ho reflecteixen també les dades del CIS, que mostren que gairebé un 34% de les persones d’entre 18 i 24 anys es van sentir angoixades i preocupades al llarg del 2021.

Un 34% de les persones d’entre 18 i 24 anys es van sentir angoixades i preocupades el 2021

Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa un pla de xoc per abordar l’impacte de la pandèmia en la salut mental i el benestar emocional de la ciutadania. Aquesta mesura va accelerar la posada en marxa d’algunes accions contemplades al Pla de Salut Mental 2016-2022, el qual estableix el benestar psicològic de la població com una prioritat política del consistori. El pla de xoc també va permetre l’ampliació d’altres serveis ja en marxa. 

Totes aquestes iniciatives, a més, tenen com a prioritat arribar al màxim nombre de joves; no només perquè han sigut els més afectats emocionalment per la pandèmia, sinó també perquè l’abordatge dels malestars emocionals en les edats primerenques és la millor estratègia de prevenció. Segons diversos estudis, tres de cada quatre trastorns mentals en l’edat adulta van iniciar-se abans dels 25 anys i la meitat d’aquests ho van fer entre els 12 i els 18 anys. 

En aquesta línia, recentment l’Ajuntament de Barcelona ha engegat la campanya de sensibilització ‘Parla de Salut Mental’, amb la qual es vol trencar l’estigma al voltant de la salut mental i donar a conèixer els diversos serveis municipals adreçats a l’atenció psicològica. “La salut mental encara té una reminiscència d’estigma. Amb aquesta campanya estem col·laborant al fet que en puguem parlar, perquè, si en parlem, podem actuar i reconèixer-ho com una necessitat que les persones tenim”, afirma Solanes. 

Un dels principals objectius d’aquesta campanya de sensibilització és apropar els joves i els adolescents al servei municipal Konsulta’m, que ofereix atenció psicològica gratuïta a 21 espais comunitaris de tots els districtes de Barcelona, com centres cívics i biblioteques. 

Actualment, hi ha 21 espais que ofereixen el servei Konsulta’m a la ciutat | Ajuntament BCN

Konsulta’m: un espai comunitari de suport emocional

“El Konsulta’m és un programa molt innovador perquè té el propòsit d’acostar el sistema de salut mental a la gent jove”, subratlla Luis Miguel Martín, director d’atenció comunitària i programes especials del Parc Salut Mar, que és un dels centres de salut que col·laboren en la gestió dels espais Konsulta’m. Precisament, un dels fets que fa que aquest servei sigui més accessible pels joves i adolescents és que es dona dins d’un entorn comunitari, on la ciutadania accedeix de forma habitual –com pot ser un centre cívic o un casal de barri–, un fet que contribueix també a la desestigmatització de l’atenció psicològica. 

Per accedir al servei, cada espai té un dia a la setmana en el qual fan atenció presencial sense cita prèvia i de forma completament anònima i gratuïta, on els joves o adolescents s’hi poden adreçar directament per demanar orientació sobre algun tema relacionat amb la salut mental. A més, el Konsulta’m també ofereix la possibilitat de trucar per telèfon, enviar un correu electrònic o un missatge de WhatsApp per poder fer una consulta. El servei disposa d’un equip de dos professionals que treballen en centres especialitzats, un dels quals és psicòleg clínic i l’altre és un professional de l’àmbit de l'educació social, la infermeria o el treball social, els quals atenen les persones usuàries segons les necessitats que aquestes tinguin. 

Les usuàries del Konsulta’m fan una mitjana de 2,3 consultes i més de la meitat dels casos es resolen en el mateix servei

Al Konsulta’m s’hi poden adreçar també les famílies o els professionals que treballin directament amb joves o adolescents, als quals se’ls ofereix orientació sobre com abordar canvis conductuals o situacions emocionals que poden fer pensar que hi ha algun problema de salut mental. Tot i això, el gruix de les consultes del servei, un 64%, les fan els mateixos joves i adolescents, mentre que en el 22% ho fan les famílies i en l’11% els professionals. 

La cap de l’àrea de salut mental del Centre d’Higiene Mental de les Corts –una altra de les entitats que gestionen els espais Konsulta’m– , Mercè Teixidó, explica que la majoria de consultes que fan els joves estan relacionades amb malestars emocionals (com la manca d’autoestima o la inseguretat davant del futur) o conflictes familiars i amb amistats. Totes elles situacions relacionades sobretot amb el que comporta l’entrada a l’etapa adulta i la desorientació  respecte a canvis relacionats amb els estudis, les relacions personals, la feina o el seu context social. 

Per aquest motiu, les persones usuàries fan una mitjana de 2,3 consultes i el 55% dels casos de malestar emocional es resolen dintre del mateix servei. En aquest sentit, el Konsulta’m és sobretot un espai de prevenció, ja que permet detectar i abordar situacions incipients que poden portar a desenvolupar un trastorn de salut mental, com pot ser l’aïllament social o certs comportaments depressius. No obstant això, Martín també apunta que en el cas que es detecti que aquestes actituds i emocions són d’una intensitat que té repercussions en el dia a dia dels usuaris, el servei pot derivar-los a un Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ). 

Només s’acaba derivant a la xarxa de salut mental un 6,5% dels casos atesos al Konsulta’m

“Estem intentant que s’atenguin els malestars emocionals de manera clara, decidida i ràpida; per tal d’evitar que vagin a més. I en el cas que siguin problemes directament relacionats amb trastorns mentals, que puguin arribar com abans millor a la xarxa de salut mental”, subratlla la directora dels serveis d’Envelliment i Cures de l’Ajuntament de Barcelona; qui afegeix que només s’acaben derivant als serveis assistencials un 6,5% dels casos. Aquesta xifra exemplifica el rol preventiu del Konsulta’m i la feina de “derivació acompanyada” d’aquells casos més greus relacionats amb trastorns de salut mental. 

L’aposta de l’Ajuntament per una atenció comunitària i preventiva de la salut mental ha tingut una bona rebuda per part de la població. Només quatre anys després de la seva posada en marxa, els espais Konsulta’m han passat d’atendre 734 consultes el 2020 a més de 1.300 en el que portem de 2022. Fruit d’aquest èxit i com a part del pla de xoc contra les conseqüències de la pandèmia en la salut mental, el consistori va decidir ampliar el servei també a les persones adultes. Així, al gener va néixer Konsulta’m+22 des d’on s’ofereix suport emocional a persones de més de 22 anys en vuit centres comunitaris de la ciutat. 

Les dones es troben amb un major risc de patir un trastorn de salut mental | Unsplash

Els suïcidis i la soledat de les persones grans, dos reptes de futur

Iniciatives com el Konsulta’m són possibles gràcies al Pla de Salut Mental 2016-2022 de l’Ajuntament de Barcelona, el qual funciona com a marc estratègic per elaborar les mesures per abordar la salut mental i avançar cap a la millora del benestar psicològic i emocional de la ciutadania. El consistori fa tot això en coordinació i col·laboració amb les entitats i institucions especialitzades en la matèria, les quals formen part de la Taula de Salut Mental de la ciutat i de les diverses taules de districte, on s’articulen un total de 443 serveis i organitzacions, des d’on es planifiquen i es prioritzen les accions que s’han de dur a terme. 

“El nostre objectiu és treballar de manera preventiva el benestar emocional de les persones per evitar que tinguin problemes de salut mental, però que quan els tenen la ciutat de manera transversal els ajudin a tenir una vida que sigui com més inclusiva possible i sense estigma”, subratlla Solanes. 

Per continuar en aquesta direcció, la directora dels serveis d’Envelliment i Cures de l’Ajuntament de Barcelona apunta que un dels principals reptes de futur és ampliar el servei del telèfon de prevenció del suïcidi. Aquesta iniciativa es va posar en marxa l’agost del 2020, com a part del pla de xoc contra els efectes de la Covid-19, i des de llavors ha atès prop de 8.000 trucades i ha permès intervenir directament en més de 200 suïcidis imminents. Tot i això, els últims anys les temptatives de suïcidi han augmentat a la ciutat, que en el cas dels menors de 18 anys han passat de 473 l’any 2019 a 601 el 2020. 

El telèfon de prevenció del suïcidi ha atès prop de 8.000 trucades des de la seva posada en marxa el 2020

Una problemàtica que afecta principalment a joves i adolescents, sobretot dones, com ho demostra el fet que el 21,5% de les noies de 15 a 24 anys han pensat a suïcidar-se en algun moment, segons dades de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. “En termes de prevenció del suïcidi encara hem de fer més coses pels adolescents i joves, perquè és la primera causa de mort en les persones joves de 15 a 34 anys”, afirma Solanes. 

Segons el director d’Atenció Comunitària i Programes Especials del Parc Salut Mar, les persones grans són un altre dels col·lectius sobre els quals s’ha de posar el focus a l’hora de tirar endavant mesures de promoció del benestar psicològic i emocional; sobretot per fer front a l’aïllament social i la soledat no desitjada. En aquest aspecte, el pla de xoc per fer front a les conseqüències de la Covid-19 en la salut mental va permetre tirar endavant el projecte ‘Vostè com està?’, gràcies al qual es van fer més de 5.000 trucades a persones majors de 75 anys que no estaven vinculats a cap servei municipal (teleassistència, serveis socials, residències, etc.) per oferir-los atenció i, sobretot, per informar-los sobre els equipaments i serveis a la seva disposició. Solanes destaca, a més, que l’atenció de la salut mental de la gent gran és clau per al benestar de la ciutat, ja que les persones de més de 65 anys suposaran un 25% de tota la població de Barcelona l’any 2030 i són un col·lectiu que pateix un doble estigma quan es tracta de la salut mental. 

Totes aquestes mesures adreçades a promoure l’atenció en salut mental i el benestar psicològic i emocional, siguin per a gent gran o per joves i adolescents, ajuden a avançar com a societat, a millorar la forma d’encarar i resoldre els conflictes, i suposen un pilar de la construcció de la ciutadania; motius pels quals l’Ajuntament de Barcelona ha fet una aposta decidida per la seva promoció. “La salut mental es relaciona amb el fet de tenir la capacitat de portar una vida prou autònoma, amb una bona relació amb les persones, i amb un rendiment satisfactori en l’àmbit educatiu o laboral. La salut mental és un element molt transversal a tots els aspectes de la vida”, afirma la cap de l’àrea de salut mental del Centre d’Higiene Mental de Les Corts, Mercè Teixidó. 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article