Quan les subvencions no arriben: “Ens estem endeutant per poder continuar atenent a les persones”

Entitats com Aadas, Agipcat o Eicascantic demanen “agilitat” en els pagaments i una millor planificació en la calendarització del sistema de convocatòries


Falta només un mes i mig per acabar l’any i moltes entitats socials encaren aquesta recta final amb dificultats. Les dificultats venen, en part, perquè no han cobrat les subvencions que l’administració pública els ha concedit per al 2022. Els endarreriments en els pagaments els està provocant una situació d’ofec, de cansament i d’impossibilitat per tirar endavant la seva tasca. Algunes entitats fins i tot han hagut d’acomiadar treballadors o tancar. Per aquest motiu, demanen agilitat en els pagaments i una millor planificació en la calendarització del sistema de convocatòries.

“El sistema de subvencions no té ni cap ni vores. Està pensat per precaritzar les entitats”, assenyala Maria Sellés Vidal, tècnica de Projectes a l’Associació d’Assistència a Dones Agredides Sexualment (Aadas). Aquesta associació fa més de 30 anys que existeix i va ser la iniciativa de diverses dones que es van organitzar autònomament per fer-se suport entre elles i a altres dones que havien patit violències sexuals. Ara, però, i segons explica Sellés clarament desanimada, la interlocució amb l’administració és, en general, molt dolenta: “És un menyspreu molt gran”, assegura. “Vam adquirir el compromís de l’Ajuntament de Barcelona que ens pagaria, de cara al setembre, la subvenció atorgada el 2022. Ens va demanar que agilitzéssim uns tràmits i nosaltres vam complir. Però ells res, tampoc ho han fet”.

Segons Sellés, la interlocució amb l’administració és, en general, molt dolenta: “És un menyspreu molt gran”

Aquesta no és l’única entitat que pateix els efectes de l’endarreriment en el pagament de les subvencions. L’Espai d’Inclusió i Formació Casc Antic (eicascantic) es troba en una situació similar: la major part de la seva entrada de diners prové de l’administració pública, de subvencions de la Generalitat, l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona. Normalment, aquestes institucions van pagant bestretes durant l’any, i es fa un primer pagament a inicis d’any i un segon cap a l’estiu.

“El problema d’aquest any ha estat que els terminis de presentació de projectes per subvencions van sortir més tard, de manera que es van presentar els projectes més tard, les justificacions van anar més tard i els requisits també”, explica la coordinadora de comunicació i voluntariat de l’entitat, Àngels Poblet. Va arribar l’agost i no es van fer els pagaments, al setembre tampoc, ni a l’octubre. “En aquests moments, de totes les subvencions que rebem de les tres institucions només ens han pagat el 10%, que és molt poc. Són més de 100.000 euros que nosaltres encara no hem rebut de les administracions”, assenyala Poblet.

La dependència de les subvencions

En una situació similar es troben a l’Agrupació d’Entitats Gitanes dels Països Catalans (Agipcat), una entitat que treballa per la inserció laboral i l’empoderament de la dona i els joves gitanos. Segons el coordinador tècnic de l’entitat, David Batista, el 98% del finançament d’Agipcat depèn de les subvencions. “Ara mateix tenim cinc subvencions pendents de resolució. Tenim quatre persones contractades per fer les accions i activitats d’aquests projectes, però encara no sabem l’import que obtindrem. Tenim com a referència l’import que es va atorgar l’any passat, però això no és una garantia”, assegura.

Així, la situació actual demostra que la majoria d’entitats del tercer sector es financen a través de subvencions, ja siguin de la Generalitat, d’ajuntaments o de la Diputació. El problema rau, segons la responsable de grups de treball de finançament de la Taula del Tercer Sector, Marta Obdúlia, en què les subvencions, en principi, haurien de ser per projectes puntuals, però, actualment, aquestes subvencions estan finançant serveis que fa molts anys que estan en marxa, que són per la ciutadania i que són, bàsicament, de la cartera de serveis, “o ho haurien de ser”. “Hi ha un desajust entre el tipus de finançament i els serveis que de veritat prestem, que són d’obligat compliment i no els deixarem mai de prestar; i que és una responsabilitat de l’administració, prestar aquests serveis”, afirma.

“Hi ha un desajust entre el tipus de finançament i els serveis que de veritat prestem”, afirma Obdúlia

Són serveis a col·lectius com la infància, la gent gran, persones amb discapacitat, etc. Es tracta, doncs, de l’atenció als col·lectius més vulnerables, “i de les 28 convocatòries de subvencions que té la Generalitat en els diferents departaments (Drets Socials, Treball, Justícia...) del 2022 només s’han pagat dues convocatòries i estem a principis de novembre”, detalla Obdúlia, contrariada.

El Departament de Drets Socials promou cada any les Subvencions per a projectes i activitats a entitats de l’àmbit de polítiques socials, més coneguda com a COSPE. Aquesta convocatòria, en la qual es poden presentar associacions sense ànim de lucre constituïdes legalment i ubicades a Catalunya, es va publicar el 5 d’abril d’aquest mateix any. És una de les més subvencions més grans del Departament de Drets Socials i, òbviament, on hi ha més diners i que més afecta les entitats. “Aquest any eren 19,5 milions d’euros de la COSPE i encara no hem rebut res”, lamenta Obdúlia.

Amb una cosa coincideixen totes les entitats: el sistema de subvencions hauria de ser molt més àgil | Unsplash

Les conseqüències dels endarreriments

Són molts milions d’euros que les entitats han de fer front, des de dia 1 de gener i durant la resta de l’any. “Hem de pagar les nòmines, al final aquí al darrere hi ha treballadors i treballadores que han de cobrar cada mes. I clar, entrem en temes de pòlisses bancàries, interessos que a sobre després no pots imputar a les justificacions de les subvencions, etc.”, assegura Obdúlia.

Precisament, a Agipcat han hagut de baixar hores als professionals que atenen els usuaris, a part d’acomiadar a tres persones de l’equip de treball. “En alguns projectes no tindrem el resultat esperat o bé per l’endarreriment dels pagaments o bé per la baixada de l’import de la subvenció, explica Batista, que afegeix: “No podem atendre amb l’efectivitat que ens agradaria”.

A Agipcat han hagut de baixar hores als professionals que atenen els usuaris, a part d’acomiadar a tres persones de l’equip de treball

A Aadas els han denegat la subvenció de Drets Socials, que coincideix que és la de més quantia, i les altres estan pendents de resolució. D’aquesta manera, tot i que continuen prestant serveis a les usuàries que ja tenien, a l’entitat han optat per fer un tancament parcial. “Les treballadores hem anat a l’atur però continuem treballant. No hem volgut tancar, l’entitat fa 30 anys que funciona i no volíem abandonar. Ara com ara, de les sis treballadores, les dues coordinadores seguim a l’atur. Les altres companyes s’han pogut recontractar el mes passat”, explica Sellés.

Amb tot, les dones que han demanat acompanyament psicològic després de la denegació de la subvenció estan en llista d’espera des del mes de juny. Per fer front a la situació de revertir l’angoixa que provoca estar pendent de les subvencions, Sellés afirma que han apostat per fer formació i obtenir, d’aquesta manera, més liquiditat: “Hem editat, impartit i fet cursos especialitzats en l’atenció a víctimes de violència sexual. Han tingut èxit i això ens ha donat liquiditat. Amb les quotes de la formació hem pogut aconseguir liquiditat per pagar el lloguer i les factures. Si tanquem el local ja s’acaba tot i no ho volem, de cap manera”.

L’any passat, aquesta associació va demanar un crèdit a la cooperativa Coop57. “Ells cada any ens avancen els diners de les subvencions. Ara tenim un deute amb ells perquè els diners que ens han avançat aquest any ens els hem quedat per tenir el màxim de liquiditat. Els devem 30.000 euros”, assenyala amb neguit.

Per la seva banda, Poblet també reconeix que per entitats com Eicascantic, que no té la capacitat de mobilització de recursos privats que tenen les grans entitats, es fa impossible poder aguantar la tresoreria de l’entitat amb aquests endarreriments. “Aquest mes de setembre hem hagut d’ajornar els pagaments de les nòmines. El que ens complica més la vida és que l’administració tampoc ens dona o garanteix dates de pagament, per la qual cosa es fa molt difícil poder calcular a preveure opcions de crèdit sense saber quan s’efectuaran els pagaments”.

Millorar la planificació i l’execució

Com fer més sostenible i eficient el sistema de subvencions? Des de la Taula del Tercer Sector Social veuen necessària una millor planificació en les convocatòries: “A finals d’any hauríem de saber què ens han donat de cara l’any següent, per molt que el pagament sigui durant el primer trimestre. Demanem saber amb què comptem abans de començar l’any d’execució”, rebla Obdúlia.

Des de la Taula del Tercer Sector Social veuen necessària una millor planificació en les convocatòries

A més, tal com expliquen des de l’entitat, es va constituir el grup mixt de finançament amb el Govern, que el que intentava era “aglutinar tots els departaments i fer un canvi global”. “Perquè no és un problema només d’un departament, sinó que el problema és amb totes les convocatòries, que totes tenen el mateix patró de no pagar fins a gairebé quan s’ha acabat l’execució del projecte”, assegura Obdúlia.

“És molt important que aquest grup mixt de finançament es mantingui. Justament ara estàvem parlant dels calendaris. Hi ha molts temes a canviar en les subvencions, però per nosaltres els calendaris són el tema clau”, assevera aquesta professional.

La COSPE i l’IRPF són les dues subvencions a les quals gairebé totes les entitats del sector social opten. “Aquestes dues són subvencions de la Generalitat, però les de l’Ajuntament de Barcelona d’aquest any tampoc s’han cobrat. Si ens financem a través de Generalitat, ajuntaments i diputacions i totes fallen, és un drama”, lamenta Obdúlia.

En aquesta mateixa línia, Poblet assegura que per presentar les justificacions, els requisits de les subvencions, etc. les entitats tenen uns terminis de l’administració “que no te’ls pots saltar perquè sinó ja no t’accepten la subvenció”. Però, en canvi, l’Administració “no té cap tipus de termini ni d’obligació temporal en haver de fer els pagaments”, assevera la coordinadora.

Amb una cosa coincideixen totes les entitats: el sistema de subvencions hauria de ser molt més àgil. “Ens estem endeutant per continuar duent a terme els projectes i l’Administració no respon. L’Administració ens està limitant molt la capacitat d’acció i d’incidència que tenim cap a les persones que atenem”, assegura Poblet, qui conclou: “Al final, qui hi surt perdent és el col·lectiu que atenem, que sempre acaben sent els més perjudicats perquè s’agreuja la seva situació de vulnerabilitat”.

Al Social.cat hem preguntat a les tres administracions: Ajuntament de Barcelona, Generalitat i Diputació de Barcelona i, en el moment de tancar aquesta peça, només hem rebut resposta del Departament de Drets Socials, des d’on asseguren que a finals d’aquesta setmana es començaran a pagar les bestretes i que, per tant, la situació “s’hauria d’anar solucionant a poc a poc”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Joan Olot
1.

El model prefixat de sustentació econòmica queda diluït en la burocràcia.El model participatiu de les institucions i les entitats doble i racionalitza llurs funcions assistencials quan estan lligades als successius mandats polítics.

  • 0
  • 0

Comenta aquest article