L’habitatge industrialitzat, una resposta de futur

L’Ajuntament de Barcelona aposta per la construcció industrialitzada per ampliar el parc públic d’habitatge


Amb el suport de  

Pocs dies abans de Nadal, la Djamila Ben Sabeur i els seus dos fills, de tres i cinc anys, van entrar per primera vegada al que durant els pròxims dos o tres anys serà casa seva. Són els primers residents del nou edifici d'Allotjaments de Proximitat Provisionals (APROP), impulsat per l'Ajuntament de Barcelona i construït a partir de contenidors marítims reciclats. Després d'haver estat dos anys vivint en un habitatge compartit de serveis socials, Ben Sabeur assegura que tant ella com les seves criatures “ja noten el canvi” i que, per fi, esperen amb il·lusió les festes que s'apropen.

El projecte APROP s’emmarca dins l’aposta municipal d’innovar i aprofundir en nous mètodes constructius que permetin fer front a l’emergència habitacional que colpeja la ciutat. Són allotjaments de proximitat provisionals amb atenció socioeducativa, adreçats a persones i famílies amb infants a càrrec, en risc d’exclusió social i ateses per serveis socials, per tal de proporcionar-los un allotjament digne mentre no tenen habitatge de sortida de caràcter estable.

La prova pilot del projecte es va fer a Ciutat Vella, on ara ja fa dos anys que està en funcionament el primer APROP, amb 12 habitatges. Aquesta segona construcció, a Glòries, s’ha fet tenint en compte els aprenentatges assolits a Ciutat Vella i compta amb 42 allotjaments —set individuals i 35 dobles—, repartits en set plantes i formats per un total de 77 mòduls prefabricats. Les famílies que hi entraran a viure, derivades a través de serveis socials, no disposen d’un domicili o el que tenen no es troba en les condicions adequades per viure-hi, tenen greus dificultats socioeconòmiques i requereixen acompanyament socioeducatiu. El 55% de les persones que hi aniran a viure tenen entre 26 i 40 anys, i 25 de les 35 famílies són monomarentals; un fet que, segons la tinenta d’alcaldia Laura Pérez, demostra la clara aposta de l’ajuntament “per la gent jove, els projectes de futur, la infància i les famílies encapçalades per dones”.

25 de les 35 famílies que hi aniran a viure són monomarentals

Suport socioeducatiu individualitzat

Més enllà de donar sortida a aquesta necessitat urgent i bàsica d’allotjament estable i digne de les famílies, la posada en marxa dels APROP Glòries permetrà generar un espai de cohesió social, cooperació i sinergies entre els serveis de la ciutat que treballaran en l’atenció social de les famílies. “Els APROP seran la base, la xarxa de seguretat que necessiten aquestes famílies, però el treball social va molt més enllà”, recalca Pérez. Així, tot i que el seguiment de les persones i famílies que s’hi allotgen es farà des de serveis socials, a l’equipament hi haurà cinc treballadores i educadores socials que realitzaran un treball intensiu i acompanyaran individualment en les diferents necessitats i realitats en què es trobi cada unitat familiar.

El treball socioeducatiu anirà enfocat a consolidar les habilitats i aptituds de les famílies per viure de manera autònoma, posant èmfasi en el suport laboral i formatiu, així com en l’estalvi econòmic durant l’estada al servei per tal de garantir que en surtin amb les majors garanties d’autonomia i suficiència. Per això, s’establirà un Pla de Millora Personal i Familiar amb cada unitat familiar que, en coordinació amb els serveis socials derivants, les professionals de l’APROP, i la implicació de la família, marcarà la ruta de suport per la seva recuperació i apoderament. La idea és que aquest treball intensiu amb les famílies es pugui dur a terme en un temps aproximat de dos anys, tot i que el temps d’estada pot variar segons la situació. Durant aquest temps, la família o persona resident haurà de contribuir econòmicament en funció dels seus ingressos, destinant-hi entre un 20% i un 30%.

A més, els APROP Glòries no estan només pensats per oferir allotjament i fer un treball individualitzat amb les famílies, sinó per generar vinculació entre elles. És per això que als allotjaments s’hi accedeix per uns passadissos exteriors més amplis de l’estrictament necessari, pensats perquè, més enllà de ser només de pas, puguin ser un espai d’estada, on poder trobar-se amb els veïns i les veïnes i on hi juguin les criatures. També en aquest sentit, el solar interior s’ha convertit en un pati tancat amb equipaments per a infants, uns bancs on aprofitar els rajos de sol i un hort urbà que forma part del projecte ‘Hort al Terrat’, impulsat per l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) amb la col·laboració d’entitats i persones del sector. “Les famílies que hi vindran a viure tenen característiques semblants, tot i que recorreguts de vida diversos, i un dels eixos que volíem potenciar és l’acompanyament entre mares en la criança”, puntualitza la tinenta.

Donar una resposta ràpida

El projecte APROP va néixer per donar resposta a les més de 600 famílies que el 2015 estaven vivint en pensions mentre esperaven per accedir a un habitatge de lloguer social. Així, a banda de les noves promocions d’habitatge social que s’estaven impulsant, des de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) es va impulsar un nou programa basat en dos eixos principals: la urgència i la proximitat. “Calia donar resposta immediata a aquestes famílies, i calia fer-ho proporcionant-los un allotjament digne sense obligar-les a desarrelar-se d’allà on visquessin”, apunta Irene Subils, arquitecta del departament d’Infraestructures i Equipaments de la Gerència de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI.

El projecte APROP va néixer per donar resposta a les més de 600 famílies que el 2015 estaven vivint en pensions

Per fer front a la urgència es va decidir innovar de dues maneres: per una banda, reduint els processos administratius fent un concurs i contracte de projecte i obra, de manera que constructores i arquitectes treballen conjuntament des del principi; i, per l’altra, es busca un sistema constructiu que redueixi els tempos de construcció. Per a això, és ideal el sistema constructiu industrialitzat, ja que les feines de producció es duen a terme al taller, i el temps de construcció de l’edifici en el solar és molt més ràpida. Per exemple, l’obra per construir els 42 allotjaments de l’APROP de Glòries, que ocupen més de 3.600 metres quadrats, només va tardar 26 setmanes (poc més de mig any) de construcció. A més, mentre que construir un habitatge públic requereix entre sis i set anys —des que s’inicien les tasques administratives fins que se’n lliuren les claus—, amb els allotjaments APROP aquest termini es redueix significativament, amb una durada aproximada de només un any i mig.

Per resoldre el tema de la proximitat es van buscar solars municipals buits que encara no s’ha definit a què es destinaran on construir-hi aquests allotjaments temporals. És per això que és molt important que el sistema constructiu permeti muntar i desmuntar l’edifici amb facilitat, de manera que si al cap d’uns anys cal desmuntar l’edifici per construir un equipament pel barri en aquell solar, es pugui fer sense massa dificultats, i tornar a muntar els allotjaments en un altre espai. A més, que sigui de fàcil transport permet construir aquests allotjaments a qualsevol lloc de la ciutat, evitant que els habitatges socials quedin relegats a la perifèria de la ciutat. El contenidor marítim, modular en tres dimensions, respon a tots aquests requeriments, i és una plataforma universal, així que qualsevol empresa constructora els pot construir. “Això és essencial perquè, tot i que de moment només en tenim dos, si estenem el model dels APROP arreu de Catalunya cal que hi hagi circularitat de mòduls i més d’una empresa que se’n pugui fer càrrec”, apunten des dels serveis tècnics de la Gerència de Drets Socials.

L’habitatge industrialitzat, una resposta de futur

La construcció industrialitzada és un sistema d’edificació que utilitza tècniques i processos més innovadores i que permet fabricar els components estructurals en un taller, transportar-los a la ubicació final i muntar-los. És una construcció molt més àgil, ja que s’utilitza un disseny estandarditzat i una producció automatitzada, reduint tant el temps de construcció al taller com el temps d’obres a la localització final de l’edifici, donat que les peces ja arriben preparades per muntar. Això, alhora, redueix les molèsties que es poden causar a les veïnes, tant a nivell de soroll com de temps. Els processos d’automatització abarateixen el cost, i el fet que el procés de construcció es dugui a terme en tallers, que són espais més ben habilitats, fan que la construcció sigui més segura per qui la du a terme. A més, és més ecològica, ja que no només permet construir amb materials reutilitzats com en el cas dels APROP, sinó que construir en tallers redueix la despesa energètica, es generen menys residus i es pot reutilitzar part dels residus produïts.

L’Ajuntament de Barcelona aposta per la construcció d’habitatge públic industrialitzat per impulsar el parc municipal d'habitatge

Tenint en compte els seus clars avantatges i l’experiència dels APROP, l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal de l’Habitatge i la Rehabilitació de Barcelona (IMHAB), aposta per la construcció d’habitatge públic industrialitzat per impulsar el parc d’habitatges públics de la ciutat. Així, es posaran en marxa les obres per a la construcció de dos nous edificis d’habitatges públics de lloguer a les Casernes de Sant Andreu, donant llar a prop de 340 persones. A més, ja s’han adjudicat els projectes per construir 212 pisos en quatre solars al districte de Sant Martí. “Amb aquesta licitació es vol donar impuls a una tècnica de construcció innovadora, barata, ràpida i ecològica”, apunten des de l’IMHAB, i subratllen que mentre que a les obres convencionals els terminis entre que s’inicia el projecte d’una promoció i s’entreguen les claus als usuaris són d’uns 53 mesos (més de quatre anys), amb el sistema industrialitzat es redueixen a 37 mesos (vora tres anys).

Tanmateix, com va apuntar l’alcaldessa Ada Colau durant la inauguració dels APROP Glòries, “cal que la resta d’administracions que tenen més competències i recursos facin un esforç proporcional al que ha fet l’Ajuntament de Barcelona en matèria d’habitatge social, per poder donar una solució a l’emergència habitacional”. I és que, actualment, Barcelona està fent més habitatge de lloguer social que tota la comunitat autònoma de Catalunya i Madrid juntes.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article