Horticultura sostenible i sense barreres als terrats de Barcelona

Redacció

Amb el suport de  

Cultivar amb hortalisses i verdures els terrats de Barcelona, de manera sostenible i fomentant la inclusió laboral i social de les persones amb discapacitat. Aquest és un dels principals objectius d’‘Hort al Terrat’, un projecte que s’impulsa i coordina des de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat des del 2016, i en el qual participen 250 persones amb discapacitat física, intel·lectual, o en situació de trastorn mental.

Actualment, ja són deu els horts comunitaris que omplen de verd terrats en desús de diferents equipaments municipals de la ciutat –repartits per diversos districtes de la ciutat– i que estan nodrint de vida i oportunitats  llocs que ningú feia servir i que, per tant, estaven desaprofitats. L’últim a inaugurar-se, fa només uns dies, està ubicat als nous Allotjaments de Proximitat Provisionals (APROP), a les Glòries, un servei adreçat a persones i famílies amb infants a càrrec, en risc d’exclusió social i ateses per serveis socials. En aquest cas, les entitats que gestionaran l’hort són l’Associació Jocviu, Fundació Joia, Taller Escola Barcelona (TEB), Associació Catalana de Persones amb Sordesa (ACAPPS) i l’Associació Superar l’Ictus Barcelona (ASIB).

En el projecte hi col·laboren més d’una vintena d’entitats de persones amb discapacitat 

En el projecte hi col·laboren més d’una vintena d’entitats de persones amb discapacitat  que gestionen els horts de forma comunitària: a cada hort hi participen entre dues i cinc entitats, i els horts no estan delimitats, és a dir, tothom hi participa d’igual manera i tothom cultiva per a la resta. Així, també es promou que les participants es relacionin amb persones d’altres entitats, la qual cosa té una “dimensió social, relacional, d’aprenentatge i educativa que valoren molt”, assegura Ferran Urgell Plaza, tècnic del Departament de Promoció i Suport de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, i un dels responsables d’aquest projecte.

Des de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat es fa una coordinació general per indicar quines són les tasques que cal realitzar diàriament en cada hort, sobre cultiu, recollida, neteja, etc.; amb el suport de Tectum Garden, per garantir el bon funcionament de l’hort. L’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat impulsa, coordina i destina part del seu pressupost a aquest projecte innovador, amb el suport dels Districtes de la ciutat.

Foment de la inclusió social i de l’autonomia personal

Gràcies a aquesta iniciativa es fomenta la inclusió social i la promoció de l’autonomia d’aquests col·lectius, ja que reben una formació que els permet conèixer l’ofici de l’horticultura, en el qual es recull el procés de creixement de les hortalisses, treballant aspectes com la sembra, la poda, el rec, la detecció de plagues i finalment, la collita.

A banda, la iniciativa també facilita una formació emocional en aspectes com el treball en equip, o saber acceptar quan no es compleixen les expectatives inicials. “Les entitats i principalment les persones amb discapacitat que participen fan un retorn molt positiu del projecte, pel que fa al seu benestar. La millora de la qualitat de vida és innegable”, diu Urgell. 

“La millora de la qualitat de vida de les persones que hi participen és innegable”, assegura Ferran Urgell

Així ho va determinar una recerca sociològica realitzada per investigadors de la UAB i en la qual es va concloure que la participació en el projecte comporta beneficis importants en la qualitat de vida i el desenvolupament personal dels participants, ja que aquesta iniciativa els aporta diferents beneficis, com són: descobrir nous entorns urbans, trencar amb la rutina diària dels tallers ocupacionals, estar a l’aire lliure, treballar en equip, potenciar l’autoestima i ampliar els nivells de responsabilitat, entre altres. A més a més, aquesta recerca va observar una reducció de l’ansietat en algunes persones que han participat en el projecte.

D’altra banda, ‘Hort al terrat’ té un altre pilar que el fa socialment innovador: els excedents del cultiu es donen a menjadors socials, al banc d’aliments o a entitats que atenen a persones amb vulnerabilitat social, fomentant també les relacions comunitàries que s’estableixen des de les entitats amb altres veïns i agents dels barris. Per a Urgell, justament això fa que “canviï molt el rol social de les persones que hi participen, ja que pertanyen a col·lectius que normalment reben ajuda, i en aquest cas és al contrari, són ells qui estan ajudant els altres”.

En concret, als horts es cultiven 14 varietats diferents d’hortalisses i verdures, entre elles: enciams, escaroles, espinacs, bledes, tomàquets, pèsols, carabassons, cogombres i pebrots. La seva producció és hidropònica, és a dir, no necessiten terra per a cultivar-ne les hortalisses i verdures que es planten cada temporada. A banda, els seus tècnics són qui imparteixen la formació que reben les persones que participen en el projecte.

El que va començar com un projecte pilot, ja és tot un referent d’inclusió social, tal com es demostra amb els diferents reconeixements que ha rebut, entre els quals, el premi European Public Sector Awards, com a pràctica més innovadora i eficient del sector públic europeu en l’àmbit local.