Barcelona acollirà el Festival Internacional de l’Habitatge Social 2023

Redacció

Amb el suport de  

Promoure i consolidar el sector de l’habitatge públic, social i cooperatiu a la ciutat. Amb aquest propòsit, l’Ajuntament de Barcelona acollirà, els dies 7, 8 i 9 de juny, el Festival Internacional de l’Habitatge Social (ISHF). Es tracta del congrés internacional d’habitatge social més important d’Europa que pretén atraure l’ecosistema europeu d’aquest sector a Barcelona. Justament, el 21 de febrer s’ha obert el període d’inscripcions pel públic assistent. El registre és gratuït per a tothom i pot fer-se a través del formulari de la pàgina web.

“Després d’assistir a la primera edició del festival a Amsterdam el 2017 i a la de Lió 2019, vam adonar-nos que aquest festival suposa una oportunitat única per generar sinergies i construir aliances internacionals en àmbits tan diversos com innovació social, finançament, disseny i avaluació de polítiques públiques”, assegura Eduard Cabré, consultor en relacions internacionals per la Gerència d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona i curador de l’ISHF 2023.

I amb aquest propòsit, el festival internacional que enguany arriba a la seva 4a edició, se celebrarà al Palau de Congressos de Barcelona i espera rebre entre 1.500 i 2.000 assistents de tot el món. Precisament, en la seva darrera edició, celebrada el passat mes de juny a Helsinki, l’ISHF va reunir més de 1.000 assistents i 80 activitats en tres dies. L’ISHF es una iniciativa de Housing Europe i dels seus membres i aliats, presents en 25 països i que inclouen 25 milions de vivendes, l’11% del parc d’habitatge de la Unió Europea.

Fer créixer l’esdeveniment

Barcelona ha aconseguit augmentar el parc públic dels 7.500 habitatges del 2015 als 11.500 actuals. Malgrat això, i a diferència de les ciutats i els països que han acollit les tres últimes edicions, Barcelona i Catalunya tenen un sistema d’habitatge poc consolidat, amb una presència marginal de l’habitatge públic, social i cooperatiu de menys del 2%. 

“L’entramat legal i de polítiques públiques d’habitatge a casa nostra és històricament feble i inestable i no permet una planificació a llarg termini que faciliti el camí cap a la consolidació de l’habitatge adequat com un pilar més de l’estat del benestar”, assegura Cabré.

Per això mateix, explica l’expert, aquesta edició de l’ISHF vol enfocar-se en “els sistemes menys madurs com el nostre, i posar en relleu que algunes de les innovacions que estem implementant aquí poden ser d’interès per a models més consolidats que en molts casos no són capaços d’adaptar-se als reptes canviants als quals han de fer front”.

I per fer-ho possible, es reforçarà la presència d’institucions i entitats del sud d’Europa; i també de l’Amèrica Llatina. “Volem que l’ISHF esdevingui un festival realment internacional i no només d’abast europeu”, assegura Cabré.

Sobre quins temes pivotarà el festival? Alguns dels temes sobre els quals girarà el festival venen marcats pels reptes i les tendències més rellevants del moment en l’àmbit europeu: rehabilitació energètica d’edificis i habitatges o lluita contra el sensellarisme, entre d’altres. Amb tot, els organitzadors aposten per reforçar la presència de models alternatius d’accés a l’habitatge com les cooperatives o els community land trusts.

“La discriminació immobiliària i l’assequibilitat i seguretat de tinença al mercat privat de lloguer també tindran un espai destacat, perquè representen problemes de primera magnitud a Barcelona, i tenim molt a aprendre d’altres països europeus”, destaca Cabré.

Obstacles per accedir a un habitatge

Actualment, els obstacles per accedir a un habitatge són molts. El repte és ara vèncer aquests obstacles, però, des d’on posar el focus? Quin paper ha de jugar el sector públic? Mentre els sistemes d’habitatge de tot el món han experimentat un retrocés del paper del sector públic en la regulació i provisió directa d’habitatge durant les últimes dècades, en algunes ciutats —inclosa Barcelona— s’estan implementant polítiques d’habitatge innovadores per donar resposta a l’emergència social, a conseqüència de la financerització de l’habitatge, la manca d’assequibilitat, els desnonaments, i l’augment del sensellarisme o dels fluxos migratoris, entre altres fenòmens.

“El sector públic té l’obligació de generar les condicions perquè tothom tingui un habitatge digne”, assevera Cabré. Segons aquest expert, això passa per una diversitat d’actuacions, “algunes 100% públiques, com serien l’augment del parc públic de lloguer mitjançant la construcció, i la compra o mobilització temporal d’habitatge privat; o els ajuts al lloguer o a la rehabilitació”.

Altres actuacions que destaca Cabré passen per la col·laboració publicoprivada i público-comunitària, “com serien la cessió de sòl públic a cooperatives i entitats sense ànim de lucre per augmentar el parc d’habitatge assequible, o la col·laboració amb entitats socials per a l’acompanyament de persones en situació de vulnerabilitat”.

La regulació del mercat privat, que representa el 98% del parc d’habitatges, també juga un paper clau. Per aquest motiu, Cabré considera que la millora en la regulació dels lloguers o mesures urbanístiques per a destinar un percentatge dels nous habitatges a protecció oficial són “essencials per garantir el dret a l’habitatge a curt i llarg termini”.

En aquest sentit, l’Ajuntament ha posat en marxa una triple estratègia d’ampliació del parc públic, des de la construcció de nous habitatges fins a la mobilització del parc privat cap al lloguer assequible, passant també per l’adquisició d’habitatge en aquells barris més densos, amb processos de gentrificació en marxa i amb menys disponibilitat de sòl.

Diferents actors a l’ISHF

L’ISHF veu de la iniciativa i participació de molts actors diferents. Quines propostes i a quins actors hi podrem trobar en aquest esdeveniment? Fins ara, l’Ajuntament ha rebut més de 170 propostes, de 28 països diferents. “La nostra voluntat és fusionar propostes, intentant rebutjar-ne el menor número possible, i buscar col·laboracions a diferents nivells per tal de no superar les 80 activitats”, destaca Cabré.

Entre les propostes, explica l’expert, hi ha una presència important d’activitats entorn de models d’habitatge col·laboratiu, sistemes de rehabilitació sostenible i regeneració urbana, programes de Housing First (Primer la Llar) per a persones sense llar, o models d’habitatge per a joves o persones grans, entre molts altres.

“També hem rebut interès a instal·lar exposicions, i en fer alguna activitat de caràcter més cultural i festiva. Els actors que se’ns han adreçat són molt diversos”. D’aquesta manera, reconeix que compten amb “una presència rellevant” de promotors i gestors d’habitatge públic, social o cooperatiu, de mides molt diferents, des d’agències governamentals estatals fins a entitats socials que gestionen pocs pisos.

Altres actors que participaran són organitzacions comunitàries i sindicats, universitats i centres de recerca, o empreses del sector de la construcció especialitzades en aquest àmbit.