Habitatges amb serveis per a gent gran: l’alternativa per a l’envelliment digne a Barcelona

Redacció

Amb el suport de  

Totes les persones haurien de tenir l’oportunitat d’envellir dignament a casa seva i poder desenvolupar els seus projectes vitals amb autonomia fins als últims dies. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Barcelona impulsa un model d’habitatges públics amb serveis d’assistència per a les persones grans, a partir del qual no només es vol cobrir la necessitat d’habitatge de la gent gran, sinó també convertir-se en una alternativa als ingressos a les residències. Des que es va crear aquest model ara fa 21 anys, l’Institut Municipal de l’Habitatge (IMHAB) ha posat en marxa juntament amb l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) més de 1.400 habitatges d’aquestes característiques. Està previst que en els pròxims mesos s’obri la convocatòria pública d’adjudicació de tres noves promocions, que resultaran en un total de 297 habitatges més a disposició de les persones grans amb necessitats de serveis d’assistència, als districtes de Sant Andreu i Sant Martí.

“És un servei que el que intenta és donar resposta a dos objectius: poder garantir el dret a l’habitatge de les persones grans i, alhora, que aquestes persones tinguin la possibilitat d’envellir d’una manera digna, autònoma i independent”, assegura la cap del departament d’Atenció Residencial, Diürna i Alternatives Habitacionals de l’Ajuntament de Barcelona, Àngels Campos. Per facilitar, precisament, aquest envelliment autònom a la llar, aquest model d’habitatges disposen d’una sèrie de serveis de suport —proporcionats per l’IMSS— que busquen acompanyar i donar eines perquè la gent gran puguin continuar amb els seus projectes vitals. 

Aquests habitatges compten amb un auxiliar de geriatria, que s’encarrega de donar suport a les usuàries en tot el que necessitin; així com amb un servei de neteja setmanal, per evitar que les persones grans hagin d’esforçar-se físicament per mantenir els seus pisos nets. A més, aquests habitatges també disposen de zones comunes on es dinamitzen activitats per afavorir la interrelació entre el veïnatge i garantir la seva participació en activitats de caràcter cultural i de lleure. Tot això coordinat per una professional que fa la tasca de direcció del servei i s’encarrega no només de funcionar com a nexe entre les persones grans i l’IMSS, sinó també de fer un acompanyament social de les persones usuàries.

Habitatges adaptats i accessibles

A banda dels serveis de suport que es donen a la gent gran, aquests habitatges també estan adaptats de tal manera que puguin ser plenament accessibles. Per exemple, acostumen a ser habitatges d’entre 35 i 40 metres quadrats, on totes les habitacions —bany, cuina, dormitori, etc.— estan adaptats perquè no hi hagi esglaons ni barreres per accedir-hi i estiguin directament comunicades. A més, tots aquests habitatges disposen d’ascensor i de sortides accessibles a balcons o terrasses, així com de cuines i sistemes de calefacció i refrigeració que no només són accessibles, sinó que també són sostenibles des d’un punt de vista ecològic. “Tot està adaptat per la confortabilitat de les persones grans”, subratlla Campos.

“Tot està adaptat per la confortabilitat de les persones grans”, Àngels Campos, cap d’Atenció Residencial, Diürna i Alternatives Habitacionals

Per altra banda, tots els edificis on s’ubiquen aquests habitatges tenen espais comuns, com poden ser les sales on es fan les activitats de dinamització, les terrasses compartides on, per exemple, hi pot haver un hort urbà; així com serveis de bugaderia centralitzada, on hi ha rentadores, assecadores i espais per estendre la roba que poden utilitzar tots els veïns i veïnes. Finalment, cada habitatge està dotat d’un sistema d’alarmes intern que està controlat per un servei de consergeria —el qual, a més, controla les entrades i facilita informació al veïnat—, així com cada pis està vinculat també al servei municipal de Teleassistència, per tal que puguin enviar avisos d’alerta si hi ha alguna caiguda o es requereix atenció immediata les 24 hores del dia.

Campos explica que la finalitat d’aquests habitatges amb serveis per a gent gran és que siguin “una alternativa als ingressos a les residències” i que les usuàries puguin establir vincles amb altres persones del seu entorn i amb la xarxa social del barri on s’ubiquen les promocions d’habitatges. “Com que es constitueixen en comunitat i les persones de la mateixa promoció tenen les mateixes característiques, és també un intent de combatre el que seria la solitud no desitjada i l’aïllament”, afirma. A més, també suposen una alternativa assequible d’accés a l’habitatge, ja que el preu mitjà mensual de cada pis és de 444 euros. “On no arriba la persona, ho fa l’IMSS, subvencionant el preu del lloguer. De fet, l’IMSS subvenciona més del 60% del cost de tots els habitatges”, assenyala Campos. 

Noves promocions i requisits d’accés 

Els habitatges amb serveis per a persones grans són propietat de l’IMHAB i formen part del parc públic de protecció oficial de la ciutat. Per tant, per accedir-hi, primer de tot, cal estar empadronat o empadronada a Barcelona i estar inscrit o inscrita al registre de sol·licitants d’habitatge amb protecció oficial (HPO). Cal complir també una sèrie de requisits específics per accedir a aquesta mena d’habitatges, com que la unitat de convivència sigui, com a molt, de dues persones i que totes elles tinguin més de 65 anys. Per altra banda, les persones que sol·licitin un habitatge amb serveis han de tenir uns ingressos anuals inferiors a 2,5 vegades l’índex de renda de suficiència (IRSC) —és a dir, un màxim de 19.919 euros, aproximadament—, no han de tenir cap habitatge en propietat i, si en tenen, s’ha de demostrar que no aquest compleix els requisits d’habitabilitat o que no són accessibles. 

Un cop la persona està inscrita al registre de sol·licitants d’HPO i ha expressat el seu interès de participar en la convocatòria d’habitatges amb serveis per a gent gran, es fa una valoració no només de les seves capacitats econòmiques i de la seva necessitat d’habitatge, sinó també de l’estat de dependència de la persona i, en funció d’això, s’estableix amb ell o ella, d’una manera participativa, quin seria el pla d’acompanyament individual i quins serveis necessitaria. “La diferència respecte a altres recursos és que les persones que poden entrar als habitatges amb serveis, en principi, han de tenir capacitat de portar endavant les activitats de la vida diària d’una manera autònoma”, remarca Campos, qui afegeix que les persones usuàries poden tenir una necessitat de supervisió puntual, però que amb el suport que se’ls hi dona des de l’IMSS haurien de poder tirar endavant amb el seu dia a dia. En aquest sentit, aquest model d’habitatges està pensat per a persones que tenen, com a molt, un grau de dependència moderada. 

Aquest primer trimestre de 2023 s’obrirà la convocatòria per a tres noves promocions amb prop de 300 habitatges

Per a les persones que compleixin tota aquesta sèrie de requisits, en aquest primer trimestre de 2023 s’obrirà una nova convocatòria pública d’adjudicació per a tres promocions d’habitatges amb serveis per a gent gran, les quals suposaran gairebé 300 nous pisos amb aquestes característiques. Aquestes promocions s’ubicaran al barri de Trinitat Vella (85 habitatges), a les antigues casernes militars de Sant Andreu (152 habitatges) i al barri de Provençals del Poblenou (60 habitatges); i està previst que s’entreguin entre el juny de 2023 i el febrer de 2024. 

A més, en una convocatòria futura s’adjudicaran també 83 habitatges amb serveis per a gent gran a una promoció que s’ubicarà a l’antiga Clínica Quirón de Gràcia. Aquest edifici de més d’11.000 metres quadrats suposarà una prova pilot d’un nou model mixt, que combina habitatges amb serveis per a persones grans amb una unitat de convivència amb entre 12 i 15 espais d’allotjaments on s’acolliran persones amb un alt grau de dependència per tal d’oferir-los atenció continuada com a alternativa a l’ingrés en residències. Aquesta unitat de convivència tindrà espais comuns i cada persona tindrà la seva pròpia habitació. La finalitat, com assegura Campos, és que aquestes persones grans, a mesura que vagin envellint i vagi augmentant la seva dependència, puguin estar “on sempre han estat, encara que deixin el seu pis”, però sense perdre ni l’entorn, ni les relacions socials, ni la comunitat, ni el barri on han desenvolupat el seu projecte de vida. 

Objectiu: superar els 1.900 pisos a principis de 2024

La cap del departament d’Atenció Residencial, Diürna i Alternatives Habitacionals subratlla que el model d’habitatges amb serveis per a persones grans s’ha dissenyat “pensant en futur” i tenint en compte que s’ha de donar resposta a la projecció de creixement de la població major de 65 anys a la ciutat, quan, avui en dia, ja hi ha manca de places residencials a Barcelona. “Tot no pot passar per la construcció de nous centres residencials”, assevera Campos, qui subratlla que la solució passa per “crear també altres alternatives habitacionals per a les persones grans” i, en aquest sentit, el model d’habitatges amb serveis “és un bon model” per a resoldre aquesta situació. 

S’espera superar els 1.900 habitatges amb serveis per a gent gran a inicis de 2024

Des del 2002 que es va posar en marxa el model d’habitatges amb serveis per a persones grans s’han dut a terme 24 promocions. Actualment, hi ha un total de 1.433 habitatges funcionant a la ciutat amb aquesta mena de serveis. No obstant això, la previsió és arribar a superar els 1.900 pisos d’aquestes característiques a finals del primer semestre de 2024, si es tenen en compte les darreres promocions que s’han posat en marxa, tant aquelles que ja s’han adjudicat i que estan pendents d’entregar-se, com aquelles per les quals encara s’ha d’obrir la convocatòria pública i aquelles que encara estan en fase de construcció. 

Campos destaca que, en general, la persona que ha pogut entrar a viure a un d’aquests habitatges està “molt satisfeta”, ja que disposen d’un personal tècnic i professional que els hi dona suport i seguretat, alhora que mantenen la seva autonomia i independència per continuar amb un projecte vital que els hi és propi. “Aquesta garantia, aquesta dignitat i aquesta independència són qüestions que agraeixen”, afirma la cap del departament d’Atenció Residencial, Diürna i Alternatives Habitacionals de l’Ajuntament de Barcelona.