‘Macho Man’: les violències masclistes també són cosa teva

Una instal·lació escènica d’Àlex Rigola busca conscienciar els homes i ser una eina social per detectar casos


Estàs amb els amics, xerrant tranquil·lament, i un d’ells fa un comentari masclista; potser penses que no ho diu de mala fe o que no n’hi ha per a tant, així que no dius res. Durant la sobretaula de Nadal, el teu oncle diu un acudit masclista, i per evitar tensions familiars ho deixes passar. A la feina, el teu superior sempre fa “brometes” a les teves companyes, però per no posar en risc la teva carrera professional fas com qui no veu. Al carrer, un home engrapa la que potser és la seva parella pel canell i l’arrossega carrer avall, els seus crits ressonant en la nit. Però no els coneixes, i potser penses que no és assumpte teu. El problema és que, almenys en la segona qüestió, t’equivoques: el masclisme i les violències masclistes també són cosa teva.

Donar visibilitat a les violències masclistes, ajudar a empatitzar amb les seves víctimes potencials i trencar el medi en què es reprodueix el masclisme. Aquests són els objectius de ‘Macho Man’, una instal·lació escènica dirigida per Àlex Rigola, amb Irene Vicente Salas i Alba Pujol, i l’assessorament de la psicòloga especialista en violències masclistes Alba Alfageme. De la companyia Heartbreak Hotel, l’obra es pot visitar de dimarts a diumenge al Centre d’Arts Santa Mònica fins al 12 de març.

En grups de sis, els espectadors entren en un espai laberíntic de 200 metres quadrats, compost per 11 estances

‘Macho Man’ és un viatge que es presenta com una proposta expositiva però que juga amb la dramatúrgia i els temps teatrals. En grups de sis, els espectadors entren en un espai laberíntic de 200 metres quadrats, compost per 11 estances, equipats amb uns auriculars que els fan de guia i testimoni particular a cau d’orella i els ajuden a avançar i completar la vivència individual a través de la narració i l’ambient sonor i musical dissenyat per Igor Pinto. Cada estança és un món. Imatges, àudios, textos, objectes, sensacions i vivències de testimonis reals conformen un recorregut interactiu de 50 minuts que confronta el públic amb els valors de la nostra societat, l’encara amb el seu propi reflex i ajuda a conscienciar sobre la violència de gènere en la parella, la família i a l’entorn laboral, social i judicial.

“La diversitat i l’acumulació de casos que presentem et provoca tal xoc, sobretot com a home, que fa que quan surts t’adonis que has de començar a accionar diferent”, explica Àlex Rigola, que afegeix que moltes vegades deixem passar molts comentaris que permeten un medi en què el masclisme es reprodueix. “Tot i que la instal·lació no parli directament d’això, a través del joc, sumant tots els casos i les diverses maneres d’explicar-los, l’espectador surt de la instal·lació amb una idea molt clara: he de fer alguna cosa perquè això no continuï passant”, assegura el director i creador de l’obra.

'Macho Man' és una proposta expositiva que juga amb a dramatúrgia i els temps teatrals | Clara Congost

Una experiència pedagògica i educativa

‘Macho Man’ vol ser, a més d’una experiència pedagògica, una experiència educativa i una eina social per detectar casos. És per això que el Centre d’Arts Santa Mònica ofereix als centres d’ensenyament i a grups de joves a partir de 15 anys l’acompanyament d’un equip de psicòlogues del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS) gràcies al Departament d’Igualtat i Feminismes. Aquest servei de suport s’ofereix a dos nivells: d’una banda, un acompanyament individual si després de passar per la instal·lació alguna persona ha quedat molt impactada, ha connectat amb alguna experiència de violència viscuda en primera persona o s’ha adonat d’una situació de violència en el seu cercle familiar o proper. En aquests casos es valora què cal fer en el moment i si és necessari derivar a algun servei especialitzat o fer algun acompanyament a més llarg termini. Així i tot, “el més habitual és que la persona necessiti ressituar les emocions, o són persones que ja estan passant per processos de recuperació i que han reconnectat amb la vivència viscuda”, expliquen la Raquel Gómez i la Maria Gonzalez, de l’equip de psicòlogues del CJAS.

D’altra banda, s’ofereix un espai grupal perquè, tot i que potser no surten amb una necessitat individual concreta, sí que surten remoguts i remogudes, amb una barreja emocional a la qual no saben ni posar nom. “En aquest espai grupal identifiquem les emocions, els hi posem nom, fem una construcció col·lectiva del relat, de com ha sigut el seu pas per la instal·lació... I pensem eines i estratègies per fer front a les violències masclistes”, detalla Gómez. El pas per la instal·lació els connecta amb situacions que han viscut o que s’han donat al seu voltant, fins i tot algunes que tenien bloquejades i no recordaven, i que a vegades volen compartir en grup, i això permet parlar de violències d’una manera més global. “És a dir, anem una mica més enllà del que veuen a la instal·lació: pensem en com opera el fenomen de la violència masclista i què podem fer nosaltres davant de tot això com a persones, però també com a col·lectivitat”.

‘Macho Man’ pot ser una eina de sensibilització i, fins i tot, d’identificació i detecció de situacions de violència

L’equip de psicòlogues del CJAS apunta que una instal·lació com ‘Macho Man’ pot ser una eina de sensibilització i, fins i tot, d’identificació i detecció de situacions de violència, però tenen clar que el profit que es pot treure de la visita és molt més gran si forma part d’un conjunt molt més ampli d’intervenció: “Quan els grups no han treballat res en relació amb les violències masclistes a l’aula, veuen la instal·lació i probablement no faran res; mentre que els que ja tenen un treball previ fet, veuen la visita com una acció més, i després continuen treballant”, puntualitzen. Per això la importància d’aquests espais de suport emocional en grup on poder portar el discurs més enllà, aterrar-lo en les realitats dels adolescents; poder pensar en, a part de les violències que surten reflectides a la instal·lació, quines altres violències s’estan donant, quina responsabilitat —individual i col·lectiva— tenim davant de tot això, i quines estratègies tenim per fer-hi front.

I és que, al cap i a la fi, ‘Macho Man’ va néixer el 2018, però la instal·lació encara és vigent: “Malauradament, les estadístiques no han baixat, són molt semblants de les de fa cinc anys i, per tant, encara tenim molta, molta feina a fer”, lamenta Irene Vicente Salas, assistent de direcció de l’obra.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article