L’Escola de Defensores: intercanvi d’experiències i coneixements per avançar cap a la justícia global

Set activistes de països del Sud Global visiten Catalunya per generar xarxes de suport, en una iniciativa d’International Action for Peace i Associació Catalana per la Pau


La Nawal Yousef fa vint-i-cinc anys que impulsa la Cooperative Innovation Society al poble de Deir Ballut a Cisjordània (Palestina), juntament amb altres 27 dones i nou homes amb qui treballa per produir menjar ecològic enmig d’un context advers i d’ocupació del seu territori per part de les forces israelianes. A l’altra banda del món, l’Óscar Holman Echeverri acompanya els projectes productius de les entitats de la regió del Cauca colombià, una de les zones més afectades pels més de 50 anys de conflicte armat i on aquest excombatent treballa ara per garantir l’aplicació de l’Acord de Pau de Colòmbia, com a representant legal de la Corporación Centro de Promoción de Desarrollo Territorial (CEPRODET). Tot i estar separats per més d’11.000 quilòmetres, un mar i un oceà, aquestes dues persones comparteixen una mateixa lluita: el compromís amb la justícia climàtica, la defensa del territori i la cerca de la pau. Per aquest motiu, tots dos s’han trobat aquesta primavera a Catalunya, juntament amb altres cinc defensores i defensors de diversos països, per compartir les seves experiències i coneixements a la segona edició de l’Escola de Defensores, una iniciativa impulsada per International Action for Peace (IAP) i Associació Catalana per la Pau (ACP). 

“És la primera vegada, en els anys que porto de procés de lluita, que he tingut la possibilitat de parlar amb persones que estan, d’alguna manera, fent processos de resistència en altres països i que tenen uns interessos en comú”, assenyala Echeverri. Generar aquests espais de trobada és, precisament, un dels principals objectius que persegueix l’Escola de Defensores. Per promoure-ho, els set defensors i defensores convidades a aquesta edició del projecte han compartit casa del 26 d’abril al 4 de maig al Masnou (Maresme), on han participat en jornades formatives sobre aspectes com el marc jurídic de protecció internacional per a les defensores de drets humans i del medi ambient, les estratègies i els mecanismes de seguretat, i els reptes organitzatius dels processos de lluita. A més, les participants del projecte —que provenien del Brasil, Kurdistan, Palestina, Colòmbia, Filipines i República Democràtica del Congo— han pogut també exposar el treball que fan les seves organitzacions al territori a la resta de companyes i s’han propiciat diversos espais d’intercanvi d’experiències, no només entre les defensores i els defensors de drets humans, sinó també amb entitats locals i en espais públics, com centres cívics o universitats.  

La responsable d’educació per a la justícia global de IAP, Sara Abril Sanz, explica que, mentre que la primera edició de l’Escola de Defensores es va centrar en “la formació per part de professionals de diversos àmbits”, en aquesta segona edició han decidit posar l’èmfasi en la justícia climàtica i donar més espai perquè “les mateixes defensores puguin explicar les seves experiències” i, així, “generar aquests espais d’intercanvi i aprenentatge”, amb la finalitat que, “una vegada cada defensora retorna al seu territori, pugui aplicar els coneixements d’experiències d’altres països”. D’aquesta manera, les defensores no només tenen l’oportunitat de compartir les seves experiències i aprendre’n de les de la resta, sinó que s’acaben generant xarxes de suport d’àmbit global entre les mateixes i es propicia que les estratègies que han funcionat en un territori puguin acabar replicant-se en un altre. “Nosaltres tornem a casa i el que hem vist aquí, el que se’ns ha ensenyat aquí, el que hem après, el que hem viscut, ho diem i ho comuniquem a les nostres companyes perquè elles també es vagin preparant”, subratlla Yousef.  

La Nawal Yousef fa 25 anys que impulsa la Cooperative Innovation Society a Palestina | Javier Sulé (Mirada Colibrí)

Un espai de cures i de reconeixement  

Com a excombatent i signant de l’Acord de Pau a Colòmbia, Echeverri s’ha de moure pel país amb un esquema de seguretat molt estricte. Un cop o dos per setmana s’ha de desplaçar des de la ciutat de Cali —on viu per motius de seguretat i per protegir la seva família— al nord de la regió del Cauca, on treballa com a representant de CEPRODET amb les organitzacions i col·lectius de la zona. Tot i ser un desplaçament de poc més de mitja hora en cotxe, ha d’anar sempre acompanyat per dos vehicles blindats i quatre agents policials d’escorta que s’encarreguen de protegir-ho davant les amenaces que rep constantment per haver signat la pau i treballar en la defensa del territori. “Això no era el que jo buscava quan vaig signar l’acord de pau. Jo no ho vaig signar per haver de caminar tot el dia acompanyat per quatre persones. Al contrari! Jo ho vaig fer per poder sortir a gaudir de la meva família, ser a casa meva, anar a la universitat sense cap problema... Com qualsevol ciutadà”, es queixa Echeverri. L’acord de pau a Colòmbia es va segellar el 2016, però avui en dia encara hi ha molta persecució cap als excombatents que ho van signar: “Lamentablement, companys que em van acompanyar durant molts anys en el conflicte han sigut assassinats ara”, remarca i afegeix que aquesta setmana a Catalunya li ha servit per a “aïllar-se” d’aquest panorama de criminalització i assenyalament per part d’alguns sectors de la societat colombiana.  

“Hi ha gent que ens escolta i això ens dona força i motivació”, diu Nawal Yousef, defensora de drets humans palestina

En aquest sentit, la responsable d’educació per a la justícia global de IAP afirma que l’Escola de Defensores vol ser també un espai de cures per a aquests i aquestes líders socials. Per aquest motiu, enguany el projecte ha comptat amb l’acompanyament de l’Associació EXIL —que es dedica al suport mèdic i psicosocial per a les víctimes de violència, tortura i violació dels drets humans—, a través d’un espai de cures que ha servit als defensors i defensores perquè puguin abordar com els hi impacta emocionalment i psicològicament la lluita que fan. Yousef, per exemple, afirma que l’atenció amb la psicòloga de l’entitat li ha servit per poder explicar com l’entorn de conflicte i ocupació que hi ha a Palestina l’havia tornat més agressiva i irritable, fins al punt que va haver de començar a medicar-se contra la depressió. “Saps què? A mi m’ha servit perquè jo tregui això, per a descarregar-me”, relata aquesta defensora de drets humans palestina.  

Per a Sanz, aquests espais de cures i on poder abordar els efectes psicosocials de les seves lluites són molt importants i necessaris perquè els defensors i les defensores puguin continuar fent lideratge social als seus territoris. “Hi ha moltes coses que fan que un defalleixi i aquí és on cal la grandesa i la saviesa que donen tots els coneixements que un es va trobant en aquests espais. Això t’enforteix encara més i et fa reafirmar encara més el compromís amb la pau”, assegura Echeverri. Una anàlisi que comparteix també Yousef, per qui l’experiència de l’Escola de Defensores ha sigut com un reconeixement per a la feina que fa ella i la seva cooperativa a Palestina: “Vaig venir, com a mínim jo, amb un raig d’esperança. Hi ha gent que ens escolta i això ens dona força i motivació”.  

Al llarg de la setmana que els defensors i les defensores han participat en el projecte s’han pogut reunir també amb entitats locals catalanes i fer actes d’incidència davant d’autoritats polítiques o en espais públics, com centres cívics i universitats, on han pogut transmetre de primera mà la realitat de les seves lluites i les situacions de vulneracions de drets que es viuen als seus territoris. Així, per exemple, van participar en una jornada a l’Agència Catalana de Cooperació —institució que finança la iniciativa— juntament amb altres defensors i defensores de drets humans, on es van recollir diverses propostes d’acció per poder acompanyar des de Catalunya les lluites que es donen al Sud Global. A més, també es va organitzar una xerrada oberta a la ciutadania a la Sala Joan Comellas del Masnou, així com diversos seminaris a la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona i la facultat Blanquerna de la Universitat Ramon Llull de Barcelona; en un dels quals les defensores i els defensors de drets humans van poder dialogar amb activistes mediambientals de les Terres de l’Ebre per compartir experiències.  

Óscar Echeverri ha parlat sobre justícia climàtica i drets globals a una xerrada al Masnou | Javier Sulé (Mirada Colibrí)

Com portar els aprenentatges al territori? 

En un món globalitzat com el que vivim, les lluites per la justícia climàtica i la defensa dels drets humans estan necessàriament interconnectades. Així ho creu Echeverri, qui posa d’exemple la invasió russa a Ucraïna: “Estem molt lluny d’aquest conflicte, però les afectacions les sentim diàriament”. Per aquest motiu, la responsable d’educació per a la justícia global de IAP destaca que una de les fites que persegueix l’Escola de Defensores és visibilitzar precisament que totes les societats han de posar de la seva part per avançar cap a un futur de pau entre humans i amb el medi ambient. “El que fem amb l’escola és generar les condicions perquè aquestes persones es puguin trobar, fer aquest intercanvi d’experiències i que puguin veure que les seves lluites no són individuals, sinó que són col·lectives i que totes tenen una finalitat més gran i global, com és la defensa dels drets humans en totes les seves vessants: medi ambient, cultural, apoderament de les dones, etc.”, manifesta Sanz.  

En aquest sentit, un dels reptes que afronta el projecte de cara al futur és garantir que els aprenentatges generats puguin tenir resultats positius palpables en els territoris de provinença de les participants. “Aquesta experiència té un impacte en el territori”, afirma Echeverri, qui afegeix que després d’haver participat en l’Escola de Defensores ell no pot simplement arribar a casa i no reunir-se amb la seva gent ni no portar-los cap missatge. Aquest defensor colombià subratlla que ha de portar als seus companys i companyes de lluita el missatge que a Colòmbia no estan sols, ja que “hi ha altres processos que estan també treballant fortament per la pau i la tranquil·litat dels seus territoris i que tenen conflictes idèntics, similars o amb dificultats fins i tot pitjors que les nostres”.  

“Aquesta experiència té un impacte en el territori”, afirma Óscar Echeverri, defensor de drets humans colombià.

Tot i això, tant Echeverri com Yousef consideren que perquè els aprenentatges que han rebut puguin tenir un major impacte al territori caldria anar més enllà. Per aquest motiu, aquests dos defensors de drets humans han fet una proposta a les entitats impulsores del projecte: “Per què no, enlloc que nosaltres vinguem, per què no es fa a cada país?”, es qüestiona la defensora palestina. Segons aquests activistes, d’aquesta manera els coneixements adquirits podrien arribar també a aquelles persones que lluiten pels seus territoris, però que, per motius diversos, no poden sortir dels seus països i venir a Catalunya.  

De moment, però, IAP i ACP tenen previst que l’Escola de Defensores continuï i que altres defensores puguin participar en edicions futures. Així, per exemple, ja està previst que es faci una edició centrada en els drets culturals el 2025 i s’està treballant per tancar un programa centrat en els processos de construcció de pau de cara a l’any vinent. “El principal resultat del projecte és aquesta relació que s’ha creat, que són persones que ara estan en contacte, que poden continuar mantenint-ho i enfortint aquesta xarxa entre països i també amb les entitats organitzadores, que poden reaccionar davant de qualsevol problemàtica o col·laboració que pugui sorgir”, apunta Sanz. 

Un enxarxament per la defensa dels drets humans que és clau a l’hora d’aconseguir respostes per garantir la construcció de la pau a tots els indrets del món. “Nosaltres a Colòmbia hem tingut tota una generació que ha viscut en conflicte, però se’n queda un aterrit quan escolta sobre els conflictes que hi ha ara mateix al món, per exemple el de Palestina, el qual m’ha impactat. Llavors jo em pregunto: Quina seria la solució? Quin és el destí d’aquestes nacions?”, es qüestiona Holman Echeverri. Preguntes que, potser, s’acabaran contestant a partir de més espais d’intercanvi de coneixements i d’enxarxament de lluites com l’Escola de Defensores.  

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article