Inclusió social: Situació resultant de les accions adreçades a acceptar en la societat una persona o un col·lectiu en risc o en situació d'exclusió social, la qual cosa inclou la participació plena en la vida social, econòmica i cultural de la societat en què viuen. (Diccionari d'Educació del TERMCAT)
Allò que permet que les persones ens comuniquem i, per tant, ens entenguem i puguem compartir així com viure en plenitud en qualsevol comunitat, és el llenguatge. Totes les llengües i cultures són enriquidores i la inevitable fusió i contacte entre elles les fa cada vegada més properes, entenedores i atractives. Arreu del món existeixen 6.912 llengües vives, la qual cosa denota la necessitat d'exercir dinàmiques ecolingüístiques que garanteixin la supervivència del patrimoni immaterial que permet donar sentit a la vida.
Per més diferències interessades que es pretenguin trobar entre la ciutadania catalana, cal dir que allò que la cohesiona i la vehicula és la llengua. Gràcies al català tendim envers un model més intercultural que no pas multicultural, per poc que això agradi a l'exotisme esnob.
La manca de costum en consultar les hemeroteques acostuma a difuminar la realitat de manera estranya fins al punt que poca gent sap o recorda que si el català avui és llengua vehicular a l'escola cal agrair-ho a les famílies castellanoparlants d'origen immigrant que lideraven les AMPA dels extraradis. La pressió d'aquestes famílies va evitar que els seus fills esdevinguessin en ciutadans de segona ja que entenien la importància de la llengua com a vehicle d'ascensió i inclusió social.
Si es vol garantir l'emancipació de les persones més desafavorides, el coneixement de la llengua catalana és el recurs immaterial d'urgència més important que es pot oferir des de les polítiques i dinàmiques socials. El cert és que avui dia encara costa o és gairebé impossible detectar literatura en l'àmbit de l'acció social que tracti de manera desacomplexada la prioritat de la llengua catalana com a element inclusiu per excel·lència.
Per descomptat que tota persona té com a prioritat cobrir les necessitats més elementals del primer esglaó de la Piràmide de Maslow, i les polítiques subsidiàries s'han d'adaptar per atendre-les o resoldre-les per tal que no esdevinguin cròniques. Però precisament, com a estratègia de prevenció, els efectes immediats de la inclusió lingüística permeten amb nitidesa que la persona participi i se sumi al projecte del país mitjançant xarxes socials que, a més, li permetran sortir endavant quan sorgeixin situacions adverses.
Malauradament i contradictòria, la llengua vehicular de les institucions socials a Catalunya, sobretot a l'hora d'interactuar amb els i les educands o usuaris, no acostuma a ser la catalana. Si algú ho dubta, que ho comprovi. Arribats a aquest punt, cal reflexionar sobre quina és l'estratègia de les accions socials per incloure, i més encara després que la situació actual demostra que no s'havien teixit estructures prou sòlides per amortir situacions previsibles. Els pilars de l'educació social acostumen a ser els valors i els hàbits quotidians, àmbits intrínsecs a la llengua que cohesiona, vehicula i inclou.
El simple fet que en els plans d'estudis de grau de l'àmbit de l'acció social no existeixi ni una sola assignatura de llengua (a excepció de la Universitat de Vic) així com no es demanin coneixements superiors de català ni durant els estudis ni per accedir posteriorment a la professió, demostra la desvinculació i la visió fragmentada que s'ha instaurat en contraposició a la lògica inclusiva d'una perspectiva integral que abraci aquells sabers i estratègies en benefici d'una societat autònoma, responsable i cohesionada.
Si realment somiem una societat d'oportunitats simètriques, cal potenciar allò que és essencial i imprescindible, que permeti sumar ciutadania activa que es desenvolupi amb fluïdesa en qualsevol laberint sociocultural. Una vegada més, cal posar èmfasi en el nivell d'expectatives dipositades a l'hora d'actuar per construir una ciutadania evolucionada, lliure i plena.
Felicitacions per aquests article tant enriquidor i clar! Estic impresionada!! Un petó
Gerard, el teu article és genial, molt bo, amb les paraules adients en cada moment.
Fantàstic
Bon article Gerard!
Gràcies a tu per la valoració, Joan!
Sento la coincidència temàtica però m'alegra saber que som un bon grapat els i les que estem per aquest debat. Tanmateix, estic segur que la teva aportació pot ser d'allò més enriquidora i pot complementar aspectes que a mi m'hauran passat per alt.
Fins aviat!
Hola!
També envio articles d'opinió al social.cat i tot just en tenia un acabat sobre l'ús de la llengua en les professions de l'educació social. M'estalviaré d'enviar-lo perquè el teu és més clar i entenedor!
Gràcies
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari