“La nova pobresa es pot revertir des del treball comunitari i la multiculturalitat”

Conchita Peña Gallardo Degana del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya

Situar el treball social com a eix central de les polítiques d’atenció directa als més vulnerables és un dels objectius que persegueix Conchita Peña, la nova degana del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, des del passat mes de juliol. Tot i que Peña expressa la seva voluntat de donar continuïtat a la tasca de la seva predecessora, Núria Carrera, vol fer més visibles la deontologia i l'ètica en la professió. La nova degana de les treballadores i els treballadors socials forma part de la direcció assistencial de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, on ha desenvolupat la major part de la seva carrera professional, com a responsable d’Atenció a la Ciutadania i Treball Social. És especialista en mediació i resolució de conflictes i en l’atenció en situacions d’emergència i catàstrofes.

Encara hi ha molta gent que no distingeix entre treball social i educació social. Què els diries?

(Riu) Són professionals diferents. De fet, el treball social és una professió molt més antiga i té origen en els hospitals. Els educadors socials fan un treball molt més individualitzat i de camp, treballen de manera més pedagògica i ajuden a educar, mentre que el treballador social acompanya les persones a inserir-se dins d'un sistema familiar o social per generar canvis que promoguin el seu benestar i ho fa a partir de models d'intervenció. Aquest acompanyar permet l’apoderament.

Però com es concreta aquesta tasca d’acompanyament?

De mil formes. S'ajuda de forma individual, es fomenta l’acció transformadora en l’àmbit familiar, es treballa en grup... A la Vall d’Hebron, per exemple, gestionem conflictes en l’àmbit de la salut, com ara donar suport psicosocial en situacions de dol o ajudar una persona a acceptar la seva discapacitat amb dinàmiques de grup.              

Els treballadors socials ho tenen fàcil per trobar feina?

No. Depèn del sector i del moment, però en general, no ho tenen fàcil. I no només per les estructures de les organitzacions, sinó, a vegades, perquè no està clar quin rol han de jugar.

Per què? Hi ha molt d’intrusisme?

Sí. Els treballadors socials tenim tendència a ser massa generosos i entregar-nos de seguida, motiu pel qual en algunes ocasions no som prou durs defensant la nostra professió. Sobre el món social, tothom hi entén i tothom hi participa.

Com es pot combatre?

Promovent la formació i, sobretot, ensenyament als professionals gestió i direcció de treball social, lideratge.

“Els treballadors socials ens hem d’implicar molt més en les lluites de la ciutadania i engegar accions concretes”

Com i des de quina perspectiva s’ha d’enfocar el treball social?

El treball social s’ha d’abordar des d'una perspectiva transversal. Ens cal construir un model transdisciplinari i comunitari. Hem d'estar presents en els àmbits tradicionals, com ho són els serveis socials, la justícia, la salut o el tercer sector, però també hem d’innovar i ser capaços d'explorar altres àmbits. Els professionals, per exemple, hauríem de començar a promoure amb més força encara el treball comunitari i tractar àmbits com la multiculturalitat. També ens cal pensar la nostra activitat fora del sector públic. Cal posar en valor la nostra tasca d’assessorament i supervisió, que cap altra professió pot realitzar.

Entre els compromisos i les línies estratègiques del nou mandat destaquen: reforçar la incidència del treball social en els debats i polítiques socials, posar la seva capacitat transformadora al servei de la societat i potenciar la formació permanent dels professionals. Com es concreta tot plegat?

Mantenint relacions i establint sinergies amb el tercer sector. Interessant-nos per la situació dels professionals. Cal ajudar i vetllar perquè tinguin les condicions laborals que requereixen, acompanyant-los. Però també tot allò que té a veure amb un posicionament respecte els problemes socials que poden anar sorgint en el moment actual. Estar present en el dia a dia.

Estar present en el dia a dia.

Exacte. Una de les coses que contempla el nostre codi deontològic és que el treballador social ha de defensar la justícia social. Això vol dir que ens hem de posicionar, implicar-nos en les lluites de la ciutadania i promoure accions concretes. Ara hi ha, per exemple, conflictes amb la gent de serveis socials, que passen un moment delicat perquè que, durant un temps han hagut d’assumir molta tasca arran dels milers de desnonaments que s’han produït.

Com descriuria la realitat social dels catalans avui?

Crec que aquesta situació va molt més enllà de Catalunya. És una situació global. El més colpidor d’aquesta nova realitat social és que tenim un nou perfil de pobresa.

Quin és el nou perfil de pobresa?

És un perfil de persona de classe mitjana, un treballador que tenia una situació estable i que, de sobte, es troba sense feina i té dificultats per accedir al món laboral. A partir d’aquí comença un declivi. Moltes persones es veuen abocades a viure de la pensió dels avis! La situació és precària perquè continuem sense recursos a nivell polític. A vegades, els treballadors socials hem hagut de fer una tasca que no és la nostra, hem hagut de contenir la crisi, apagar focs.

“La implicació de la ciutadania és cabdal per impulsar polítiques socials. La Renda Garantida n'és un exemple”

Com es pot revertir aquesta pobresa?

Amb polítiques socials. La Renda Garantida de Ciutadania, per exemple, ha estat una gran victòria. Ha estat fruit d'una negociació en la que hi ha participat el Col·legi de Treball Social i la va impulsar una plataforma popular. Això demostra que, per impulsar aquestes polítiques socials, la implicació de la població és d'una importància cabdal.

Alguns dubten que econòmicament la Renda Garantida pugui tirar endavant.

Està per veure. Quan es va implantar la Llei de la Dependència, fins i tot l’anterior, la del Zapatero, tothom va ser molt crític i va dir que no hi havia diners. És cert, no n’hi ha hagut prou, però almenys ha servit per tirar endavant algunes mesures. Amb la Renda Garantida hi ha mancances potser, però, si més no, la tenim a punt d’aprovar i és un començament. També ha permès que el silenci administratiu s’interpreti com a positiu, que sempre hauria de ser així.

Creu que es podria millorar el sistema per sol·licitar els ajuts públics?

Segurament. Es podrien simplificar els tràmits. Sovint, però, la dificultat no és en els tràmits en si, sinó, moltes vegades en com arriba la informació a les famílies. A més, els tràmits burocràtics actuals obliguen a molts treballadors socials a entrar en una dinàmica de tramitadors que no és la seva funció. Aquesta és una de les tasques que fa el treballador social però no l’única ni la més rellevant.

Ha dit que l’objectiu del seu mandat és “situar el treball social com a eix central de les polítiques d’atenció directa als més vulnerables”. Com ho farà?

Fomentant les relacions amb els organismes i les institucions que s’encarreguen de desenvolupar aquestes polítiques. Contactarem amb totes les persones que lideren els àmbits de benestar social, salut o justícia, sobretot en el tercer sector i amb els sindicats i totes aquelles organitzacions que tinguin un paper a desenvolupar en el benestar del país.

“Cal que l'ètica sigui un eix transversal en tota la nostra tasca social. Hem de fer més visible el codi deontològic”

Què és el primer que vol canviar en el col·legi? Què considera prioritari?

Aquests vuit anys anteriors han estat molt productius perquè han situat el Col·legi en l'entorn social. D'entrada, doncs, no només cal mantenir aquesta activitat, sinó incrementar-la.

De moment, doncs, no hi ha canvis importants.

Crec que hem de fer més visibles la presència de la deontologia i l'ètica en la presa de decisions en treball social. Cal que sigui un eix més transversal del que ho ha estat fins ara.

Fem futurologia. Com hauria de ser l'entitat l'any 2021?

Hauria de ser forta. Hauria de ser una organització indispensable pels polítics a l'hora de prendre decisions que tenen a veure amb els drets de la ciutadania.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article