“Les entitats hem de vetllar constantment perquè l’Administració no es faci el longuis”

Francina Alsina Presidenta de la Taula del Tercer Sector

L’endemà mateix que la Francina Alsina assumís el càrrec de presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, el govern espanyol anunciava, amb el PSOE i C's, l’aplicació del 155 que ha portat a Catalunya a un estat de paralització, bloqueig de capital i incertesa política i ha afectat de ple les entitats socials del territori. En aquest context, el ‘Social.cat’ ha entrevistat la nova presidenta, que ha reconegut que “aquesta situació és un desastre”, però tenen esperances que s’encarrili de nou.

Entre l’estira-i-arronsa del Govern i l’Estat, els deu milions d’euros destinats a subvencionar l'activitat de les entitats socials segueixen bloquejats. Què suposa això pel dia a dia de les entitats?

És un desastre. Les entitats han plantejat accions durant l’any en base a aquests diners, i des de principis d’any hi comptaven. Aquestes són accions que van directes a persones que ho necessiten. Si l’entitat no té recursos propis i aquests diners no acaben arribant, haurà de tirar de pòlissa de crèdit i haurà de pagar interessos. Algunes no podran sobreviure perquè, més enllà de què els diners no arribin aquest any, es tracta de convenis plurianuals i potser l’any que ve tampoc disposaran d’aquests diners.

Quina és, doncs, la postura de la Taula davant d’aquest conflicte polític que, a més, no sembla que s'hagi de desencallar aviat?

Ens ha agafat tot tant de sobte! Aquesta nova junta directiva es va constituir un dimecres i el dijous ja va saltar la llebre. Malgrat la rapidesa dels fets, però, no hem deixat d’actuar. Hem escrit diverses cartes al president de la Plataforma del Tercer Sector, a la Red Europea de Lucha contra la Pobreza y la Exclusión Social (EAPN), al secretari d’Estat d’Afers Socials, al Ministre Montoro i al delegat del govern espanyol, Enric Millo. De moment, sembla que tot està encarrilat. El govern espanyol ja ha acceptat que això s’acabarà pagant i la Generalitat també ha fet les accions corresponents perquè aquest pagament es pugui fer efectiu. Ara s’ha de resoldre. No es resoldrà demà ni la setmana que ve, però volem llançar un missatge esperançador.

“Si no arriben els diners de l'Estat, les entitats hauran de tirar de crèdits i pagar interessos. Algunes no podran sobreviure”

Envies un missatge esperançador, però si no es resolgués d’aquí a finals d’any podria suposar un problema greu?

Sí. Però el govern de l’Estat ja ha dit que, si rep la documentació del govern català perquè aquests deu milions quedin exempts de bloqueig, ho pagarà, per tant, tinguem confiança. En el cas de la Renda Garantida de Ciutadania va passar el mateix. El Govern va demanar-ne l’exempció, i aquesta va tardar tres setmanes a resoldre’s. En aquest cas, la Generalitat va entregar la documentació el dia 23 d’octubre i caldrà veure si aquesta setmana s’inicien els tràmits per pagar-ho més endavant.

La Generalitat finalment va entregar la documentació de la manera que ho sol·licitava el Ministeri?

Sí, en tenim constància. Quan nosaltres vam fer la crida perquè aquesta situació es resolgués, des de la conselleria d’Afers Socials es van posar en contacte amb nosaltres i ens van assegurar que havien fet tots els tràmits corresponents.

De qui és la culpa, doncs, del Govern o de l’Estat?

No ens posarem a defensar uns o altres. Aquí no hi ha bàndols polítics i la Taula en això és absolutament neutral. La Taula sempre defensarà els interessos de les entitats, mani qui mani.

Després de crisi interna de la Taula que va dur a la dimissió d’Oriol Illa, com afronteu aquesta nova etapa?

Contents, amb moltes ganes de tirar endavant i, a més, amb molts ànims. Recollim allò que hem après, detectem allò que no pot tornar a passar i, amb tota aquesta experiència viscuda, construïm i caminem.

I què n’heu après de tota aquesta crisi?

Que el més important és el diàleg. Les coses s’enquisten quan la gent no parla clar. Potser si en el seu moment s’hagués llimat més d’una aresta, no s’hagués fet la bola tan grossa com per acabar petant.

“Si en el seu moment s’hagués llimat més d’una aresta a la Taula, no s’hagués fet la bola tan grossa com per acabar petant”

De quina manera planteges canvis a la Taula perquè tot torni a funcionar?

La junta directiva no és la mateixa, hi ha altres entitats que han pogut entrar. Les que hi havia són de les que hem après una lliçó i les que entren ho fan amb moltes ganes de construir. Tots els que ens hi hem presentat és perquè ens ho estimem i volem que això funcioni. Ningú té ganes de tornar a passar una mala estona. El mal ambient no ha de tornar a existir, i com que tothom ho té clar, tothom hi posa de la seva part perquè tot vagi bé.

En aquests primers dies que heu començat a treballar junts, ja s’ha constatat la bona sintonia?

Sí, jo de la primera junta en vaig sortir molt contenta. Veies un gran esforç de tots i un missatge positiu: “Anims a tots” i “Ens en sortirem bé”. Quan hi ha tanta gent bona amb ganes que els que ho estan passant malament tinguin qualitat de vida i els puguem retornar una dignitat, és molt engrescador.

De quina manera pot ajudar el teu bagatge en el sector?

Els anys d’experiència t’ajuden a conèixer la condició humana i t’ajuden a saber cedir i escoltar. Tots parlem en llenguatges diferents però al final trobem un llenguatge comú perquè l’objectiu és comú. La Taula ja va néixer amb la consigna que junts podem fer més força per defensar els drets socials i per implantar la democràcia dins el sector.

“Una entitat pot fer molt bona feina, però no té patrimoni. Es necessita la implicació de l’Administració i recursos econòmics”

Quin rol han de jugar les entitats en aquesta nova etapa?

Els dono un paper protagonista. Per mi és importantíssim que les entitats se sentin part de la Taula. Això ho podem fer, per exemple, a través d’assemblees on puguin participar i on tot es pugui debatre. Una assemblea que no sigui “Us presentem això, ho aproveu?” i la resposta sigui “Sí o no”, sinó que se’n pugui parlar. Vull també que cada entitat trobi el seu paper. Com ja deia al primer dia, aquelles entitats que no van estar triades per formar part de la Junta Directiva poden col·laborar de diferents maneres. Hi ha moltes entitats que, per exemple, poden estar liderant un grup de treball. Totes elles poden sentir que tenen un paper actor.

Quins són els principals reptes que acareu a nivell social?

Hi ha dos grans blocs, el d’atenció a la família (que inclou els ingressos mínims, la Renda Garantida de Ciutadania, l’habitatge, la precarietat laboral i l’atenció a la infància) i el dels col·lectius vulnerables o que necessiten atenció especial (per exemple persones amb discapacitat, persones amb problemes de salut mental, l’atenció integrada social i sanitària...). Són línies que ja estaven engegades i el que hem de fer és seguir-les reforçant.

I com ho fareu possible?

Cal fer un seguiment de les polítiques socials en les que ja ens hem implicat i comprovar que es compleixen els acords presos amb la Generalitat. Es necessita la implicació de l’Administració i recursos econòmics. Una entitat pot fer molt bona feina, però una entitat no té patrimoni. Hem d’estar vetllant constantment perquè l’Administració no es faci el longuis. Que no se’ns escaquegi d’allò que ja s’ha compromès. Si volem ser un Estat del benestar, en aquest punt no hem d’afluixar mai. Les demandes van creixent i van variant. Posarem tots els recursos que la Taula té en defensa de les entitats.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article