La pròxima vegada, el foc

James Baldwin ens adverteix, amb convicció, claredat i passió, de la urgència de combatre el racisme, en una obra plenament vigent sis dècades després de la publicació original.

En el primer dels dos assaigs que componen l’obra, El meu calabós trontollà: Carta al meu nebot en el primer centenari de l’Emancipació, Baldwin fa una exposició atenta i determinada sobre què vol dir ser negre als Estats Units i explica la lògica perversa del racisme americà.

Al peu de la creu: Carta escrita des d’una regió del meu pensament narra el seu viatge espiritual per l’Església després d’una crisi de fe als catorze anys i la seva trobada amb Elijah Muhammad, el líder de la Nació de l’Islam; o les seves reflexions sobre la figura i el pensament de Malcolm X. De principi a fi, Baldwin ens urgeix a confrontar-nos amb les institucions opressives de la raça, la religió i la condició de nació mateixa, i insisteix que la resistència compartida entre negres i blancs és l’únic camí per tirar endavant. De la mateixa manera que és un balanç del passat racista d’Amèrica, La pròxima vegada, el foc també és una crida alta i clara a preocupar-se, tenir valentia i amor, i una llum per al camí.

Una reflexió commovedora i íntima sobre la naturalesa de la raça i la nació nord-americana que ha inspirat generacions d’escriptors i pensadors, publicada per primera vegada el 1963, el mateix any que la Marxa sobre Washington.