D'una constructora pública a la regulació definitiva del preu del lloguer: les principals mesures sobre habitatge per al 26-M

Mar Barberà Heras  @mbarberaheras 

Aquest mateix dilluns es produiran tres desnonaments a Barcelona. Paral·lelament, els principals candidats a l’alcaldia de la ciutat han exposat, en l’únic debat polític sobre habitatge a Barcelona, quines solucions proposen per acabar amb l’emergència habitacional que viu la ciutat, quines mesures impulsaran per incrementar el parc públic d’habitatge o quines polítiques públiques promouran al voltant del turisme.

El debat ha arrencat quan passaven pocs minuts les 10h del matí i amb un local tan ple que no ha pogut acollir tothom. Unes 40 persones han quedat al carrer, segons l’organització. L’acte ha estat organitzat per les entitats promotores de la mesura de destinar el 30% d’edificació de nova construcció a habitatge social, com la PAH Barcelona, l’Observatori DESC, Sindicat de Llogateres, l'Assemblea de Barris pel Turisme Sostenible i la Federació d'Associacions de Veïns, i moderat per Crític. I ha comptat amb tots els representants dels partits polítics, menys Manuel Valls, de C’s, i Josep Bou, del PP, que, tot i que se’ls esperava, finalment no han pogut assistir.

D’entrada, quines mesures per fer front a l’emergència habitacional proposa cada candidat? Ana Saliente, candidata de la CUP, ha afirmat que “primer, cal que es garanteixi la Llei 24/2015 i que l’Ajuntament es personi en defensa de les persones amenaçades de desnonament”. 

Al seu torn, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha defensat que acompanyen en “la mediació a les persones en situació de desnonament”. I el candidat d’Esquerra Republicana, Ernest Maragall, ha considerat que l’Ajuntament “ha d’estar al costat de cada cas”. “Hi ha una tipologia molt diversa d’ocupacions”, ha dit sense concretar. També ha defensat que posaran sobre la taula “una carta de drets i deures al dret a l’habitatge digne”.

Saliente i el candidat del PSC, Jaume Collboni, han coincidit en què “cal regularitzar les situacions d’ocupació”. Saliente ha anat més enllà afirmant que “que cal expropiar els pisos dels fons voltors i passar-los a l’Ajuntament”. “Les elits econòmiques estan molt acostumades a fer les lleis per a ells. Cal limitar el poder dels bancs, no limitar sinó acabar amb aquest poder. I que siguin lloguers socials gestionats per l’ajuntament”, ha afirmat la candidata de la CUP.

Colau ha assenyalat la Generalitat ja que, segons ha dit l’alcaldessa, “deu 1.000 pisos a la Mesa d’Habitatge”. A més, ha recordat a Maragall que “no ha fet habitatge protegit”. “No s’han enfrontat a la Sareb i ara diu que no s’ha fet res en quatre anys, però vostè no ho ha fet en 40 anys”, li ha etzibat.

El candidat de JxCat, Allbert Civit, que ha substituït Elsa Artadi en l’inici del debat, ha reconegut que “cap de les administracions implicades ha fet els deures”. “El Consorci de l’Habitatge ha gastat 400.000 euros en pisos, però és insuficient. I l’Ajuntament tampoc ha complert el que va dir fa quatre anys”, ha criticat.

Al seu torn, Collboni ha instat Colau a admetre que “les coses no han anat bé”. “S’ha incomplert el conveni de fer 300 habitatges amb la CONFAVC. No s’han resolt els problemes d’emergència. Li demano humilitat i autocrítica. Això no ha funcionat”, li ha dit.

Una de les propostes que Collboni ha posat sobre la taula per fer front a l’emergència habitacional ha estat, a nivell estatal, el decret de modificació de la LAU. “A nivell estatal és un primer pas molt important. Per evitar que no pugin més els preus d’habitatges de lloguer”, ha asseverat.

Barcelona  compta amb només un 1,5% de parc públic d’habitatge

Des de la PAH alerten que la bombolla de preus del lloguer i l’especulació ha perjudicat “greument a les persones que viuen de lloguer”. A Barcelona, aquestes persones representen el 40% de la població. Així, un membre de la PAH ha preguntat als candidats si regularien el preu del lloguer, si tinguessin competència municipal per fer-ho. I, en cas que sí, quin tipus de regulació aplicarien.

Maragall ha respòs amb un sí rotund, “de manera immediata”, ha dit. Tot i que ha assenyalat que volen “entrar a fons a valorar què vol dir regular”, no ha especificat de quina manera ho faria. També Saliente ha reconegut que la regulació del lloguer és una mesura que arriba “molt tard”  i que no s’ha tingut en compte les plataformes. Com a proposta, demana que el lloguer no passi del 20% dels salaris.

Per a Civit la solució a la regulació és l’oferta de lloguer assequible. “Requalificació de solars. Necessitem un paquet de mesures específiques per tirar endavant aquesta regulació”, ha assenyalat. Barcelona compta, només, amb un 1,5% de parc públic d’habitatge, mentre que en molts països europeus és d’entre un 10-15%. Com faran els candidats per aconseguir que el sector privat aporti en l’augment del parc public d’habitatge?

Segons Maragall, la mesura del 30% és molt bona, però “molt insuficient”. “No és la solució ni de lluny. No ens enganyem, hem de resoldre el problema de fons”, ha dit, però no ha especificat com. Per a Collboni la mesura del 30%, tot i que és bona, “no és la forma màgica que ho arreglarà tot”. I ha reconegut que “fer-ho d’esquenes als promotors, no ajuda”. Per aquest motiu, ha proposat una col·laboració públic-privada.

Albert Civit, de JxCat, ha apostat per utilitzar l’Índex de Referència. “Els lloguers han d’estar un 25% per sota del preu de mercat”, ha dit. Finalment, Anna Saliente, de la CUP, proposa impulsar una constructora pública. “El privat no vol construir habitatge social. Construïm-lo directament des de l’Ajuntament”, ha sentenciat.

La necessitat de gestionar a la baixa el turisme de la ciutat

L'última del debat s'ha centrat en el turisme a la ciutat. Tots els candidats han coincidit en la necessitat de gestionar a la baixa els turistes de la ciutat, menys Collboni, que ha apostat per un creixement “qualitatiu”. La número dos de JxCat, Elsa Artadi, ha demanat la gestió de la taxa turística perquè els diners serveixin per pal·liar els efectes del turisme en algunes zones de la ciutat.

En aquesta línia, la CUP considera que les xifres actuals són “insostenibles”. L'alcaldessa ha lamentat que quan va arribar a la plaça de Sant Jaume va trobar-se que hi havia "barra lliure pel turisme" i ha tret pit del pla de xoc contra els pisos turístics il·legals. I ha explicat que aposta pel “creixement zero”.