“Les entitats us heu institucionalitzat, ja sou part del sistema”

L’expert en serveis socials, Fernando Fantova, i la filòsofa Begoña Román repensen l'acció comunitària en una jornada d’ECAS que ha aplegat més de 140 professionals


Sacsejar consciències. Això és el que han aconseguit l’expert en serveis socials Fernando Fantova i la filòsofa Begoña Román en una jornada, organitzada per ECAS aquest dimarts a Barcelona, que ha posat sobre la taula el paper de les entitats en l’acció comunitària. Ambdós experts han avisat als més de 140 assistents que no serien condescendents amb les entitats. “Si ECAS hagués volgut això, no ens hauria convidat a nosaltres”, han etzibat, entre rialles.

Dit i fet, el diàleg entre aquests dos pensadors ha qüestionat, des del minut zero, el rol de les entitats com a prestadores de serveis i d’agents de transformació social. Segons Fantova, per parlar de comunitat cal que hi hagi el que ell anomena “relacions primàries”, és a dir, aquells vincles que la persona té amb algú ben proper, íntim, com els que es construeixen amb un fill o una filla. La relació de reciprocitat és la que les caracteritza. “Però tenim un nombre limitat de relacions primàries”, ha dit.

Després, Fantova ha distingit les relacions primàries de les formals, que són les que tenen lloc, per exemple, amb el metge de capçalera o amb el propietari del restaurant on vas a fer el menú. “A les entitats del tercer sector no us considero més que el metge o propietari del restaurant. Perquè us heu institucionalitzat, ja sou part del sistema. Entenc que és molt difícil viure només de relacions primàries”, ha apuntat enmig de l’astorament d’alguns assistents.

La necessitat de reconstruir la xarxa de relacions primàries

En aquest aspecte, Fantova ha explicat que viu a Bilbao, en un barri de característiques similars al barri barceloní del Raval, que el ponent ha titllat com “l’Eurodisney de l'acció social”. “Hi ha molta intervenció, allà, però no hi ha comunitat, no hi ha una base de relacions primàries establertes, que són gràcies a les quals identifiquem la comunitat”, ha assenyalat.

D’aquesta situació precària, explica, sorgeix la necessitat de reinventar la comunitat. “Però estem reinventant la comunitat de forma maldestra”, ha dit Fantova. Segons l’expert, aquesta reinvenció està basada en uns mètodes “que no qüestionen els vincles primaris i sí que, en canvi, treballen amb agents socials, amb relacions formals”. “Estem saturant l'espai dels agents i estem oblidant que la comunitat s'està trencant, precisament, en els espais íntims i familiars, en els quals no hi estem entrant”, ha argumentat.

Per aquest motiu, aposta per “tornar” a aquests espais, per reconstruir les relacions primàries. “Podria dir-se que quan, en el seu moment, vam poder fugir, justificadament, del domini heteropatriarcal, de l'homogeneïtat uniformitzadora, del control social o del maltractament invisible que contenia la nostra convivència familiar i veïnal, abandonem una xarxa primària de suport que ara, possiblement, cal reconstruir i reinventar, necessàriament, en claus de diversitat, cooperació i equitat de gènere, generacional, funcional i cultural”.

Fantova ha destacat la importància d’establir, primer, lligams a nivell “micro” per afrontar, després, problemes “macro”. I s’ha referit a “l’imminent col·lapse” social, un col·lapse que pot ser ambiental, financer, digital, polític, relacional, institucional, econòmic, alimentari, militar o una mescla o reacció en cadena de diversos.

“Possiblement és el risc de col·lapse ambiental el que copsem com a més evident o imminent, però, alhora, no sembla que disposem de mecanismes de funcionament, resposta o govern per reaccionar eficaçment davant aquesta amenaça. Tenim problemes macro i només ens centrem a resoldre els micro. Per exemple, a ECAS cada entitat mira pel seu propi interès”, ha afirmat, i ha afegit que les entitats i la ciutadania han de pensar “estratègies” i “saber de quines eines disposem per engegar-les”.

“Les entitats han de tenir un lideratge suïcida”

Al seu torn, la filòsofa Begoña Román ha reivindicat una voluntat “de ser i de fer-se en i amb la comunitat”. En aquest sentit, ha destacat que l’èxit de l’acció comunitària és “que la facin les persones”. I, adreçant-se a les entitats, ha afirmat: “El vostre ha de ser un lideratge suïcida. Si veniu a intervenir, l’èxit rau en què sigueu prescindibles. Perquè, un cop ja heu generat un motiu i una voluntat de ser-hi, ja no feu falta”, ha destacat.

Per repensar l’acció comunitària, Román proposa “posar en el centre la vida quotidiana, que és d’on surten els vincles voluntaris, els més autèntics”. Com? Evitant una sèrie de coses i promovent-ne unes altres. I evitant també les dicotomies: conflicte o cohesió, dins o fora, inclusió o exclusió. “No”, ha sentenciat.

Per a l’experta, la millor cura que es pot fer per treballar la comunitat és, al cap i a la fi, cuidar la vida quotidiana de la gent. Per aquest motiu, Román proposa “fer accions que generin tranquil·litat i estabilitat a les persones”. “Si en un barri la gent viu en tensió, s’aconsegueix una societat a la defensiva”, ha exemplificat. Amb tot, la filòsofa aposta per no defugir en cap cas el conflicte, ja que “el que és propi de la comunitat és la dialèctica, la continua tensió”.

Referent a la prestació de serveis, Román ha assenyalat que no hi ha només una dialèctica. “Dins de l’organització hi ha d’haver espais per pensar l’ètica de l’acció. Hem de pensar plegats dins les organitzacions. Hem d’estar units, però no entenguem la unió com una absència de dissens”, ha alertat.

En la jornada, ECAS també ha presentat el projecte Comunica’t, acció comunitària, tercer sector i ciutat. A més, en la segona part de la jornada s’han realitzat quatre tallers simultanis amb experiències d’entitats i administracions públiques al voltant del rol de les entitats, els professionals i les administracions en l’acció comunitària.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article