[DEBAT] La nova llei de contractació obrirà la porta a la privatització o regularà millor els serveis?

Entitats socials, govern i plataformes cíviques exposen els seus arguments a favor o en contra del projecte de llei

El projecte de Llei de contractació de serveis a les persones continua aixecant polseguera. A més de les entitats, les formacions polítiques també es mostren reticents. Amb tot, cap grup parlamentari ha presentat una esmena a la totalitat del text. Des de l’inici, la CUP s’ha mostrat en contra d’aquesta Llei, coneguda també com a ‘Llei Aragonès’, perquè pot obrir la porta a més externalitzacions i a la “mercantilització” dels serveis públics. 

Al seu torn, els comuns, que en un inici s’havien mostrat a favor d’aquesta llei, ara han virat la seva posició. Així, tot i que admeten que aquesta Llei és "necessària", també alerten que suposa una “autopista neoliberal en externalització de serveis de tot tipus”. Els comuns han explicat que com a grup van permetre la tramitació en veure que calia una Llei per regular aquest assumpte, però ha dit que han esmenat el projecte de llei "de dalt a baix". A banda de les posicions de les formacions polítiques, al Social.cat hem recollit l’opinió de Marea Blanca i la Federació de Mares i Pares d’Alumnat de Catalunya (FaPaC), La Confederació i el Departament d’Economia que lidera la proposta legislativa.

Marea Blanca: “En funció del Govern de torn, aquesta Llei pot ser una arma de destrucció massiva”

A la plataforma sanitària Marea Blanca creuen que sí que hi hauria d’haver una Llei que reguli els serveis socials. “El problema és que aprofitin per col·locar i externalitzar els serveis”, assenyala un portaveu de la plataforma. També recorda que a Catalunya i l’Estat, la Llei de sanitat del 1986 diu que s’ha d’intentar operar i actuar amb serveis i mitjans públics “sempre que sigui possible”, però no diu quins serveis. La normativa europea, ara, ja ofereix i llista tot el ventall possible d’activitats públiques.

“Hi ha una decisió prèvia política sobre com s’han de prestar aquests serveis”, argumenta el portaveu, que incideix en el fet que s’hauria d’haver plantejat quan cal contractar i quan concertar i quan gestionar directament el servei. Segons ell, “s’haurien de justificar els serveis emprats quan no es fa gestió directa, però aquí ningú no justifica mai res”.

El projecte de Llei de contractació, que ara mateix està en fase de ponència, té 38 articles. Per aquest motiu, la plataforma considera que no hauria de transcórrer massa temps fins que estigui revisada. Marea Blanca observa que a Catalunya “s’ha fet tot el procés al revés”. “Primer s’hauria d’haver fet el debat sobre què s’entén per gestió directa”, alerta la plataforma.

Tot i així, el portaveu entén l’interès del tercer sector en aquesta nova llei de contractació i el temor “de veure com algunes empreses ocupen el seu lloc”, perquè “la normativa actual es regeix per la Llei estatal i, sincerament, és molt favorable a l’empresa”. El problema, segons el portaveu de Marea Blanca, és que “la Llei estatal considera que l’administració pot col·locar una clàusula que beneficiï el rerefons social, però no obliga a fer-ho, només dona l’opció”.

“A dia d’avui, no ens fa por la nova Llei de contractes, perquè les circumstàncies són les que són, però, en funció del Govern de torn, pot ser una arma de destrucció massiva”, destaca Feliu, que també ha recordat que “en l’àmbit sanitari hi haurà un alt nombre de treballadors que es jubilaran” i temen que això sigui un motiu per a externalitzar.

Marea Blanca admet que diversos col·lectius estant preparant accions conjuntes. El sindicat Metges de Catalunya, per exemple, ja ha avisat de mobilitzacions. “Estem pensant de preparar mocions a nivell local perquè aquesta llei no només afecta la Generalitat sinó també els serveis municipals”, alerta el membre de Marea Blanca. 

FaPaC: “El Govern pot obrir la porta a una privatització encoberta”

A la Federació de Mares i Pares d’Alumnat de Catalunya (FaPaC) asseguren viure amb impotència el projecte de llei que, consideren, està ja en la “les últimes fases”. “No podem estar-hi d’acord. És una interpretació perversa de la directiva europea, que sí que enumera un seguit de serveis que poden ser regulats per la contractació, però que en cap cas obliga els Estats membres a què siguin aquests serveis els que contempli la contractació pública. El que preveu el Govern és una privatització encoberta”, assenyala Lidón Gasull, membre de la junta de la FaPaC.

El neguit, segons la FaPaC, va arribar quan, en les reunions per presentar el projecte de Llei, es van trobar que totes les entitats, federacions i partits polítics, excepte la CUP, hi estaven d’acord. “Ningú no va presentar cap esmena a l’annex, al llistat”, alerta Gasull. Explica que només van trobar complicitats amb la Marea Blanca. “Hi ha molt gent que en surt beneficiada, d’aquesta llei, però no nosaltres que, al capdavall, som pares i mares que dediquem el nostre temps lliure a organitzar-nos”, explica Gasull.

I argumenta que la directiva europea el que reclama als Estats membres és que es reguli la figura jurídica del conveni i del concert, però no de la contractació. I que, en tot cas, malgrat que enumera un seguit de serveis socials que podrien ser objecte de contractació, no obliga a què siguin aquests. És a dir, deixa en mans dels Estats membres decidir quins creu que n’han de ser objecte. Per denunciar aquesta situació, la FaPaC ha començat a difondre a través de les xarxes socials un vídeo en què acusen ERC, que és qui lidera el projecte, d’obrir la porta a la “privatització més gran de la història de Catalunya”.

En el cas de l’Educació, per exemple, la FaPaC, com també ho han fet la CGT d’Ensenyament i l’USTEC-STEs, alerta que hi ha serveis que fins ara no s’havia contemplat de forma tan explícita que poguessin externalitzar-se, com ara el servei d’educació inclusiva, el d’ensenyament per a adults, el de l’educació preescolar o el de tutoria, entre altres. Per això, reclamen que, abans de la Llei de contractació, s’aprovi una normativa de concerts que es prioritzi abans que la de contractació.

També considera la FaPaC que el projecte de llei podria arribar a complementar altres normatives o lleis aprovades recentment per fer possible aquesta “privatització”. En concret, creuen que la llei aprovada pel Departament d’Educació que permetrà que escoles privades puguin passar a ser de titularitat pública podria actuar en paral·lel a la Llei de contractació. “Imagina que una escola privada que no és viable passa a ser de titularitat pública. Amb la nova llei de contractes, un cop passi a ser pública, ràpidament Educació pot posar a concurs tota la línia d’educació preescolar, perquè la gestioni una entitat de forma privada altra vegada. És a dir, la titularitat i el deute seran públics, però la gestió serà privada”, argumenta Gasull.

En un sentit similar a FaPaC, s’expressa en un comunicat el Sector Social Combatiu, que va més enllà i denuncia el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de ser el “responsable directe de la privatització” que han tingut els darrers anys els serveis d’atenció a les persones. Ara, diuen, la nova Llei de contractació, que titllen “d’infame”, consideren que “privatitzarà encara més tot tipus de serveis públics de caràcters social”. “Es busca maximitzar beneficis a costa de precaritzar serveis que gestionen per enriquir-se amb diners públics”, denuncien. I assenyalen com a còmplices entitats com ECAS, la Taula del Tercer Sector o La Confederació, a qui acusen de només “voler enriquir-se i fer negoci”.

 

Departament d’Economia: “Aquesta Llei ni amplia ni redueix el que es pot contractar. Posa condicions”

Davant la preocupació d’algunes plataformes ciutadanes, perquè consideren que el projecte de Llei de contractes de serveis a les persones obre la porta a una possible “privatització” dels serveis públics, fonts del Departament consideren que aquesta Llei “és totalment neutral”. “No suposa cap nova externalització, si bé tampoc en reverteix cap, ja que no és objecte d’aquesta Llei definir com s’han de prestar els serveis”, aclareixen.

Les mateixes fonts argumenten que, el fet de llistar en l’annex un seguit de serveis no obliga a haver-los d’externalitzar, sinó que els protegeix de l’actual Llei estatal de contractes del sector públic -i la seva homònima catalana-, perquè, ara per ara, aquesta normativa “no exclou cap servei de la possibilitat de ser contractat”. Per tant, qualsevol servei es pot contractar amb els procediments de la Llei estatal, tal com està passant. En canvi, la nova Llei de contractació que Economia proposa sí que tindrà en compte, en un seguit de serveis que s’han llistat, “criteris de qualitat i de responsabilitat en la selecció del contractista”.

Actualment, la llei estatal només exclou de la contractació aquells serveis que no s’externalitzin per altres mitjans, com els concerts, els convenis, les llicències, les subvencions o altres formes de finançament. A més, asseguren que “aquesta Llei ni amplia ni redueix el que es pot contractar, sinó que posa condicions específiques als serveis de l’àmbit de serveis a les persones” i donarà eines a les administracions “per incrementar el control sobre l’execució dels contractes, garantir el compliment de clàusules i els nivells de qualitat del servei”.

En aquesta mateixa línia, fonts del Departament assenyalen, doncs, que l’únic objectiu de la llei és “regular mecanismes que, en el cas que aquests serveis s’hagin de contractar, permetin garantir l’elecció del contractista més adient i facilitar a les administracions més mecanismes de control de l’execució del contracte en benefici de les persones destinatàries últimes d’aquests serveis”.

La Confederació: “No és la nostra llei. És molt més important la Llei de concertació social”

La Confederació també s’expressa contundent sobre la nova Llei de contractació. “No és la nostra llei. No en fem una defensa aferrissada. Per a nosaltres és molt més important la Llei de concertació social que estem negociant amb la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies, que és la que regularà gran part de les externalitzacions dels serveis d’atenció a les persones. Ara bé, tot allò que millori la contractació pública serà un petit pas endavant en comparació amb el que hi havia fins ara”, afirma la directora de la federació, Laia Grabulosa.

Grabulosa explica que, de fet, totes les administracions han de tenir una Llei de contractació i que el projecte que ara ha generat tanta polèmica es va començar a treballar amb les entitats a finals del 2016. “Al juny del 2017 vam començar a presentar al·legacions. Nosaltres encara en tenim alguna que ens han de respondre. Per això, no acabem d’entendre com és que ara s’ha generat tanta polèmica, quan és una iniciativa que fa tant de temps que es negocia”, argumenta la directora de La Confederació. Tampoc hi veu polèmica al fet de llistar els serveis que es podrien prestar a contractació, i afirma que “la Llei estatal ja es regeix per la directiva europea, que conté tot aquest llistat de serveis, els anomenats CPV”.

“Si els governs volguessin, aquests serveis ja es podrien externalitzar. De fet, ja ho ha fet en alguns casos. És una potestat que tenen totes les administracions”, argumenta. I posa l’exemple del CAP de l’Escala, que estava externalitzat completament i, en la renovació del concurs, l’entitat sense afany de lucre que el gestionava va perdre en favor d’Eulen, una empresa privada. “S’està magnificant tot una mica massa… Entenc la preocupació, però precisament per això es planteja aquesta Llei de contractació, per evitar casos com el del CAP de l’Escala. A l’article 3.2 del projecte es deixa ben clar que queden fora tots aquells serveis que estan dins la concertació o altres formes no contractuals. És a dir, la contractació, entenc, serà per a casos residuals, que ara s’hauran de justificar molt millor. A més, es prioritzarà les empreses sense ànim de lucre per damunt dels interessos mercantils o, almenys, es prioritzarà l’interès social”, conclou Grabulosa.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article