S’ha acabat l’escola: i ara què fem amb els infants?

Silvia Rodríguez Gómez  @socialpuntcat 

Han arribat les vacances d’estiu per a més d’un milió i mig d’infants i joves d’arreu de Catalunya. Divendres passat les aules es van començar a buidar... per tornar a omplir-se aquest dimarts: encara que no tots, molts dels nens i nenes tornen a la mateixa escola per fer el casal d’estiu. D’altres, partiran a fer unes colònies al mig de la natura, realitzaran campus d’esports o de danses o aprofitaran aquestes setmanes per reforçar el seu anglès. El ventall de l’oferta és ampli i generós per deixar de banda els llibres, les fitxes i les classes per quelcom més estiuenc: guerres d’aigua, jocs cooperatius, tallers de tot tipus, i tot un seguit d’activitats que fan de les vacances un període divertit.

Però i les seves famílies? Gaudeixen d’aquesta temporada abans d’agafar vacances? Al Social.cat ens hem posat en contacte amb diferents famílies de Catalunya per saber com afronten aquests dies, i una gran majoria reconeix que és un sobreesforç per a elles organitzar aquestes setmanes sense escola.

Encara que totes coincideixen a destacar l’àmplia oferta que habitualment troben a l’hora de buscar opcions per aquest període, també admeten que no totes les possibilitats estan a l’abast de tothom: el preu, o la logística, poden fer impossible apuntar als infants a les activitats que les famílies o ells mateixos haguessin triat.

“Al principi tens molts ideals, perquè a banda de que et faci el servei de cuidar als infants a l’estiu, penses en propostes que aportin quelcom més: estudiar anglès, un entorn diferent a la ciutat, més natural... Però la necessitat pràctica fa que les portis a un lloc fàcil i, finalment, sempre les acabem apuntant al casal que s’ofereix a la mateixa escola”, explica la Noelia Torres Baños, veïna de l’Eixample Esquerra de Barcelona i mare de l’Aitana i la Martina, de set i cinc anys d’edat, i que aniran al casal que s’organitza a la seva escola.

El problema per a moltes famílies és encaixar tot l’oci estiuenc dels infants amb les jornades laborals dels adults, que habitualment no canvien. Això implica apuntar als fills als casals o campus les mateixes hores que fan normalment a l’escola, i el preu, quan l’infant ha d’estar pràcticament tot el dia, puja considerablement.

“No crec que el període de vacances sigui excessiu per als infants, el problema és el poc diàleg o la poca predisposició d’algunes empreses per poder fer una conciliació real de les famílies, tant durant el curs com en aquesta època”, argumenta Irene González, mare de la Naia, una nena de sis anys que farà durant dues setmanes un casal d’heroïnes Marvel al barri de Sant Martí de Provençals. Ella i la seva parella busquen activitats que siguin “les més lúdiques possibles i poc directives”.

El cost del lleure a l’estiu també és un factor decisiu a l’hora de triar. “El preu és un handicap”, confirma la Mireia Barberà Heras, de Reus. Les seves filles, la Cèlia i la Clara, de vuit i cinc anys, faran activitats diferents. La gran anirà primer a un campus d’esports durant una setmana i després farà una altra a un esplai. La petita estarà dues setmanes al casal de l’escola. Però com que “no hi ha cap mena de conciliació”, explica la Mireia, després d’aquestes setmanes deixarà de cobrar i cotitzar un mes per poder estar amb les seves filles, per “fer coses amb elles i gaudir juntes”.

En aquesta línia opina la Maria Mora, d’Os de Balaguer (La Noguera). Ella creu que té sort perquè, tot i tenir tres fills, dos ja són grans i només ha d’apuntar a la seva filla petita, la Mariona, de set anys. “Si hagués de pagar tres casals m’ho hauria de plantejar”, admet. Al seu municipi, de només 500 habitants, s’organitza un únic casal, i segons apunta la Maria “és un luxe” comptar amb aquesta proposta tot i ser tants pocs habitants.

“A Balaguer sí que hi ha molts altres tipus d’activitats, però per a nosaltres és més pràctic fer-ho al poble i, a més a més, ens agrada molt”, diu. Ella tampoc creu que les vacances dels infants siguin excessives, però sí opina que les empreses haurien de facilitar una conciliació real, com a mínim aquests mesos d’estiu. “Hi ha molts pares que gaudeixen de poques vacances i se’ls fa molt difícil compaginar els tres mesos que tenen els fills”, lamenta.

La família de la Jana i el Pau, de nou i sis anys, també viuen a un poble, en aquest cas a Avinyó (Bages). Per ser 2.000 habitants, la seva mare, la Geni Sociats, creu que hi ha prou oferta, ja que poden triar entre tres o quatre activitats diferents. Ells han optat per apuntar-los durant tres setmanes a un casal esportiu al pavelló del poble, “el que ells han triat”, diu la Geni. Ella creu que no hi ha ajudes per facilitar el pagament, sobre tot en casos com el seu, quan s’ha de pagar per dos infants i durant moltes setmanes. “Però si no tens ningú amb qui deixar-los, i treballes, els has d’apuntar”, raona.

Focus de desigualtats

Encara que alguns ajuntaments i diputacions ofereixen beques per ajudar a les famílies a pagar aquestes activitats, la realitat és que són insuficients en molts casos i moltes famílies no poden accedir a aquests serveis. “Moltes han d’acudir a avis o cangurs, per això genera frustració quan sents a l’administració parlar de conciliació o de que s’ha de fomentar la natalitat... No hi ha polítiques reals per ajudar a les famílies. El període d’estiu és molt estressant”, admet la Noelia, de l’Eixample.

“El preu és un entrebanc. Hi ha famílies que fan puzzles per no solapar vacances entre pare i mare per no haver de apuntar als seus fills al casal, en detriment de fer vacances tots els membres de la família junts”, apunta. A més a més, assenyala, no només tenen un preu alt les activitats d’estiu, sinó també les extraescolars, el menjador, o les acollides.

“Tot el que no està dins l’horari lectiu és un focus de desigualtats entre les famílies que poden accedir i les que no. Quan hem aconseguit una igualtat real amb l’educació pública, ara la desigualtat està en tots aquests serveis addicionals. Hi ha infants amb manca d’oportunitats en aquests àmbits de lleure, perquè les seves famílies no s’ho poden permetre” apunta.