La situació de pobresa a l’àrea metropolitana de Barcelona es cronifica i afecta una de cada cinc persones

Més d’un terç dels llogaters destinen més del 40% dels ingressos a pagar rebuts i factures relacionades amb l’habitatge

La situació de pobresa a l'àrea metropolitana de Barcelona es cronifica i afecta una de cada cinc persones. L'any 2017-2018 un 21% de la població vivia per sota del llindar de pobresa -situat en 22.658 euros anuals per les llars amb dos adults i dos infants-, un percentatge pràcticament idèntic als nivells de 2016-2017 (20,8%).

Així ho reflecteixen les últimes estadístiques sobre condicions de vida presentades per l'AMB. “Els indicadors de vulnerabilitat social ens diuen que no hi ha una correlació tan directa entre el coneixement econòmic dels darrers anys i les dades de l'enquesta”, ha assegurat Jordi Martí, regidor de Presidència de l'Ajuntament de Barcelona.

En aquest sentit, ha apuntat, es “cronifica” la situació de pobresa en determinats col·lectius. Segons les dades recopilades, afecta especialment els residents nascuts fora d'Espanya (41,8%), els menors de 16 anys (26,4%) i les llars unipersonals o amb infants dependents (més del 24%).

Per territori, el percentatge de població que viu per sota del llindar de pobresa és més baix a Barcelona ciutat (23,5%) que a la resta de l'àrea metropolitana (26,3%). “Ens sembla fonamental estendre un Pla de Barris que agafi el conjunt de barris de l'àrea metropolitana”, ha reivindicat Martí per combatre la situació, exigint que la Generalitat torni a activar la convocatòria del Pla de Barris.

Carències i privació material

L'enquesta també posa de manifest que almenys un 14,1% de la població metropolitana patia “privació material moderada”, és a dir dificultats de consum d'alguns béns considerats com a bàsics. Per exemple, entre les carències més esteses hi ha no poder fer front a despeses imprevistes, no arribar a finals de mes o no poder permetre's anar de vacances almenys una setmana l'any.

Per grups d'edat, la població menor de 16 anys (16,8%) i d'entre 16 i 34 (17%) són els col·lectius que més pateixen privació material moderada, el doble que els majors de 65. Per altra banda, gairebé un 5% de la població patia “privació material severa”.

La diferència per grups d'edat, s'explica sobretot per les transferències socials. El mateix passa amb la taxa de risc de pobresa, més baixa entre jubilats, per les pensions de jubilació i viudetat rebudes. Per exemple, la població de 65 anys i més redueix del 82,5% al 17,8% el seu risc de pobresa després de rebre aquests ingressos.

Accés a l'habitatge

En relació a l'habitatge, destaca que més d'un terç dels llogaters destinen més del 40% dels ingressos a pagar rebuts i factures. Segons les estadístiques, els costos associats a l'habitatge (rebuts, subministraments, assegurances) s'han incrementat de manera important en els darrers dos anys.

Mentre que la despesa mensual mitjana ha pujat un 4,1% de 450 euros el 2016-2017 a 469 euros el 2017-2018, la despesa per la població que viu de lloguer ha passat de 810 a 831 euros de mitjana.

Tot i que a Barcelona ciutat la despesa en habitatge és més alta, l'increment més important (d'un 7%) ha estat entre els llogaters de la primera corona metropolitana, que han passat d'una despesa mitjana de 699 euros mensuals a 748.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article