L’atenció primària està “entre l’abandonament i el desmantellament” segons Amnistia Internacional

Les dones, que són el 75% de les persones cuidadores, i el 78% del personal sanitari contagiat, han sofert més l’impacte d’una atenció primària afeblida

Amnistia Internacional denuncia en un nou informe que l'atenció primària està “entre l'abandonament i el desmantellament”. L'estudi L'altra pandèmia, que se centra en Catalunya, Madrid i Castella-La Manxa, documenta com la manca d'inversió en atenció primària prèvia a la pandèmia i una gestió sanitària sense planificació ni prou recursos per afrontar-la ha deixat una situació d'abandonament de persones vulnerables, malalties desateses i diagnòstics tardans.
 

L’informe situa com a principal conclusió la necessitat d'incrementar els recursos i les plantilles de l'atenció primària per aconseguir les ràtios de professionals d'altres països de la Unió Europea, per fer front a l'augment del volum de treball i a la campanya de vacunació.

Amnistia Internacional critica que hi ha hagut una “gestió deficient” de la salut que ha comportat “greus conseqüències” sobre l'accés al dret a la salut a Espanya durant la pandèmia, especialment per a les persones més vulnerables, les persones grans, les persones que pateixen malalties de salut mental, o les persones immigrants.

L’ONG apunta que a la manca de personal ja existent prèvia a la pandèmia i a la sobrecàrrega assistencial, així com a les llistes d'espera en atenció primària se suma el tancament de més de 60 centres i 449 consultoris a Madrid i Catalunya, així com la modificació de protocols assistencials i el canvi del model presencial al telefònic, que s'ha dut a terme sense el reforç de mitjans suficients i sense la informació i formació adequada per a pacients o personal sanitari.

Per això denuncien que aquesta situació ha generat múltiples obstacles en l'accés a la salut. En concret, segons una enquesta de la Plataforma de pacients amb malalties cròniques, al 69% de les persones entrevistades van cancel·lar-los diverses consultes programades de manera prèvia a la crisi per Covid-19. Només el 25,3% de les persones a qui se'ls van cancel·lar les consultes, van tenir accés als centres d'atenció primària un cop acabat el confinament.

El 78% dels sanitaris contagiats són dones

Segons destaca l’informe, les dones, que representen el 75% de les cuidadores de persones malaltes, han suportat de manera especial la fallida de l'atenció primària, en assumir les cures de salut que una atenció primària desbordada no podia proporcionar. D’altra banda, també destaca la xifra de sanitaris contagiats a la primària: el 78% són dones. 

D’altra banda, les dones han sofert un increment de la violència de gènere durant la pandèmia en un context en què el sistema d'atenció primària, un dels nivells que s'ha demostrat que és eficaç per a la lluita contra aquest tipus de violència, podria no estar tenint prou mitjans per detectar aquests casos. ç

A més, les dones immigrants en situació administrativa irregular han vist com s'han incrementat les barreres d'accés al sistema públic de salut durant la pandèmia.

Les recomanacions de l'OMS

En un comunicat, Amnistia Internacional exposa que Espanya ha “ignorat” recomanacions de l'OMS i mecanismes internacionals que insten a reforçar l'atenció primària des de l'inici de la pandèmia per poder garantir el dret a la salut de totes les persones. L'Estat està per sota de la majoria dels països propers amb una ràtio de personal mèdic en atenció primària i d'infermeria per 1.000 habitants de 0.77 i 0.66 respectivament. En el cas de la de personal facultatiu d'atenció primària, queden molt lluny de les de països com Portugal, amb la millor ràtio d'Europa (2,6), Irlanda (1,82), Països Baixos (1,61), Àustria (1,56) i França (1,42), afegeixen.

Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya, ha denunciat que “Espanya fa 12 anys que ignora les recomanacions d'organismes internacionals com l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Relator Especial de l'ONU sobre el dret a la salut, que instaven els Estats a reforçar l'atenció primària i destinar-hi el 25% del total de la despesa sanitària”. Això no obstant, assegura que la despesa sanitària d'aquest nivell assistencial “s'ha reduït en un 13% entre el 2009 i el 2018”. Per pressionar l'Estat en aquest sentit Amnistia Internacional ha impulsat una campanya de recollida de signatures.

Les llistes d'espera s'han incrementat, arribant a ser, en alguns casos, de fins a dues setmanes. Les xifres oficials de Catalunya mostren que el 62% de les persones que sol·licitaven una cita havien d'esperar entre 5 i 10 dies per ser ateses abans de la pandèmia, indica l'informe.

Canvi al model telefònic sense informar

D’altra banda, l’informe també assenyala que el tancament de consultoris i el canvi de model presencial d'atenció al model telefònic, sense dotar-lo de prou recursos i sense informar de manera adequada a la població ni formar els professionals sanitaris, ha generat obstacles en l'accés a l'atenció sanitària i deixat moltes persones en una situació de desemparament, sobretot en persones grans o aquelles amb més dificultats per adaptar-se a aquest nou model.

L'abandonament del sistema d'Atenció Primària que denuncia Amnistia Internacional també s'estén al personal sanitari, que fins al moment ha deixat 89 professionals morts i 123.603 persones contagiades, indiquen. Alguns professionals han visitat persones malaltes en el seu temps lliure perquè l'atenció domiciliària s'ha vist afectada seriosament, o han fet trucades amb els seus telèfons personals amb l'objectiu de fer front a la saturació de les línies.

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article