Les visites per trastorns de salut mental entre les infermeres de Barcelona augmenten un 56%

La demarcació hauria d’incorporar prop d’11.000 professionals per equiparar-se a la ràtio de Navarra

El Programa Retorn del Col·legi Oficial d'Infermeres de Barcelona (COIB), que s'adreça a col·legiades amb trastorns de salut mental i addiccions, ha fet 2.812 visites de seguiment el 2020, un 56% més que el 2019, quan n'havia fet 1.800. Són dades que el COIB ha presentat arran del Dia Internacional de la Infermera, que se celebra aquest 12 de maig. 

Les infermeres reclamen millors condicions laborals i reivindiquen la seva figura, clau en la pandèmia. La demarcació de Barcelona, amb una ràtio de 6,6 infermeres per cada mil habitants, necessitaria prop d'11.000 professionals més per tenir la de Navarra, la més alta de l'Estat. 

La manca d'infermeres a Catalunya s'ha notat especialment durant la pandèmia, quan molts professionals estan doblant torns o treballant hores extraordinàries per atendre els usuaris. Les infermeres estant tenint un paper clau davant del coronavirus, de les proves de diagnòstic als aïllaments; consells de salut a les escoles; prevenció; tasca assistencial a tots els nivells, fins a les UCI i, ara, en la vacunació.

Per això, el COIB reivindica la tasca de les infermeres, centrada sobretot en la cura, i que és determinant en la qualitat assistencial que perceben els ciutadans. La presidenta del COIB, Paola Galbany, ha advertit que la sobrecàrrega de feina davant de la Covid-19 està comportant “problemes físics i emocionals” entre les infermeres i un “augment de les baixes laborals, que ha agreujat encara més la manca d'infermeres”.

En aquest sentit, des del COIB han mostrat com exemple del desgast de les infermeres el nombre de visites del Programa Retorn, que ja havien anat augmentat en els darrers anys (1.478 el 2016; 1.651, el 2017; 1.888, el 2018; 1.800, el 2020) però el 2020 es va incrementar fins a les 2.812, un 56% més. El programa ha posat en marxa un servei de suport psicològic telemàtic específic per a la Covid-19, que ha atès 241 infermeres col·legiades.

El nombre de consultes a l'Àrea d'Atenció Col·legial del COIB també s'ha disparat el 2020. De les 1.008 consultes realitzades al 2019 s'ha passat a 2.889, un 187 % més. El 77% de les consultes, 2.229, han estat relacionades amb la Covid-19.

Una ràtio baixa

La ràtio d'infermeres de Catalunya és de 6,2 per cada mil habitants, mentre que la de la demarcació de Barcelona, amb el 78 % d'aquestes professionals de Catalunya, és de de 6,6. Dins de l'Estat espanyol, hi ha moltes diferències pel que fa al nombre. La comunitat autònoma que en té més és Navarra, amb 8,6 per cada mil habitants, mentre que la que en té menys és Andalusia, amb 4,4, segons dades recollides pel COIB. “Els territoris amb més infermeres tenen una qualitat assistencial percebuda més elevada”, han destacat.

Si la demarcació de Barcelona volgués equiprar-se a Navarra, hauria de contractar 10.866 infermeres, prop d'un 30 % més de les que té actualment. Aquesta xifra hauria de ser de 16.000, un 43 % més, per situar-se en la mitjana de la Unió Europea, que es troba al voltant de 9,5 infermeres per cada mil habitants, si bé hi ha models de salut molt diversos entre estats i és difícil fer comparacions, precisen des del col·legi.

Treballar a l'estranger i abandonament de la professió

Malgrat la falta d'infermeres a Catalunya, moltes han marxat en els darrers anys a treballar en altres països on són més reconegudes. El COIB indica que entre el 2011 i el 2015, va augmentar el nombre d'infermeres que van marxar a treballar a l'estranger. Tot i que és difícil saber quantes van marxar, un dels indicadors de què disposen els col·legis és el nombre d'expedients tramitats per treballar a l'estranger, malgrat que recorden que no totes les infermeres que marxen fan aquest tràmit.

Entre el 2011 i el 2015, prop de 1.300 col·legiades van sol·licitar els serveis de l'Oficina d'Informació Professional a l'Estranger (OIPE) del COIB, amb una mitjana anual de 257 peticions. Es va produir una caiguda molt significativa del 2015, amb 261 expedients tramitats, al 2016, amb 127, i des d'aleshores el nombre s'ha mantingut molt estable, fins a un repunt el 2020, amb 139. L'altra realitat que han posat de manifest les professionals de la infermeria és l'abandonament de la professió per dedicar-se a altres activitats, si bé el COIB assenyala que és difícil de quantificar.

Sous baixos, alta eventualitat i manca de promoció

Les infermeres atribueixen la fuga de professionals i la desafecció a la professió a unes condicions “precàries”, amb “un índex d’eventualitat elevat”, “amb dificultats per conciliar la vida laboral i personal” i amb “manca de promoció”, ha destacat Galbany.

Les infermeres de l'Institut Català de la Salut (ICS) tenien un 16% d'eventualitat, el doble que els metges. La presidenta del COIB ha destacat que, tot i que durant la pandèmia els centres sanitaris han millorat les contractacions, aquesta estabilització s'ha de mantenir en el temps.

El COIB també reclama revisar convenis per millorar els sous de les infermeres, sobretot a les residències i als centres sociosanitaris. “Som infermeres, som graduades. Ni som diplomades, ni professionals de la infermeria. Tenim un nom, 'infermera', i li correspon un grau. I a aquest grau, una tipificació per cobrar, l'A.1”, ha reclamat la directora de l’Àrea de Coneixement i Desenvolupament Professional del COIB, Glòria Jodar. També ha posat èmfasi en les especialitats de les infermeres, com la Familiar o la de Salut Mental, que en moltes ocasions tampoc no estan ni reconegudes en les empreses.

Així, des del col·legi demanen incentius per recuperar les infermeres que han abandonat la professió i que les organitzacions sanitàries desenvolupin models de carrera professional que valorin l'expertesa clínica i les especialitats infermeres.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article