Reptes dels serveis socials a Barcelona: com buscar l’equilibri entre la contenció i la transformació?

L’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona impulsa unes jornades per repensar l’atenció a les persones en situació de vulnerabilitat

Com és l'atenció que ofereixen els serveis socials a Barcelona? I quins reptes tenen en aquest context de crisi? Aquesta i moltes altres preguntes s'han intentat respondre aquest dijous a la jornada ‘Repensar els serveis socials. Barcelona davant les crisis’. Una jornada impulsada per l'Àrea de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona, que durant dos dies aplegarà professionals de diferents disciplines per sumar esforços, definir reptes de futur, i establir objectius prioritaris entre els professionals del sector.

Salutacions, somriures, retrobades i moltes ganes de debatre col·lectivament el model de futur dels serveis socials, analitzant els reptes i contradiccions actuals, i plantejar propostes transformadores. Tot això a la cua per entrar a l'auditori ONCE de Barcelona, on s’ha celebrat la jornada aquest matí de dijous.

La comissionada de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona, Sònia Fuertes, ha inaugurat la jornada que pretén establir “un espai de diàleg al voltant dels serveis socials bàsics i especialitats des de la proximitat i que reculli la veu de totes”. Fuertes ha volgut remarcar que la pandèmia ha posat en relleu com de necessàries són els vincles i les cures. Per això, ha assenyalat: “Volem que aquest espai ens digui com han de ser els serveis socials del segle XXI”.

L'alcaldessa, Ada Colau, present en la inauguració de la jornada, ha iniciat la seva intervenció recordant l'incendi d'aquest dimarts a la plaça Tetuan, en el que han mort quatre persones, entre elles dos infants. “És un fet que ens ha travessat a tota la societat”, ha assegurat Colau, assenyalant que el consistori “no mirarà cap a una altra banda”. L’alcaldessa ha destacat durant la seva intervenció la tasca “ingent” de les professionals d'aquest sector i ha reconegut que en els serveis socials “l'excepció és la norma”, i per aquest motiu ha volgut agrair als treballadors la seva dedicació constant “malgrat les limitacions que es troben en el dia a dia per desenvolupar la seva tasca”.

Posar els drets de les persones al centre

La ponència inicial ha volgut plasmar quin és el context amb què treballa actualment Serveis Socials i quines són les urgències que presenta, ara mateix, el sistema. Margarita León Borja, professora de Ciència Política i investigadora de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona i Miguel Laparra Navarro, professor de Política Social de la Universitat Pública de Navarra i coordinador del grup de recerca ALTER, han estat els encarregats de radiografiar la situació d'aquests serveis.

Per la seva banda, León ha reflexionat al voltant dels conceptes d'emergència i de crisi. “Necessitem atendre els problemes des de la proximitat. Hem acabat per distorsionar en la nostra imaginació allò que realment significa una emergència i com fer-li front”, ha asseverat la professora, qui també ha reconegut que la centralitat que cal donar als serveis socials “és la proximitat dels drets”. “Hem d'acabar parlant dels drets de les persones i no ens hauríem d'allunyar d'aquí”, ha expresat.

En aquesta línia, León ha assegurat que des de serveis socials es tracta d'acompanyar les persones, però ha matisat: “No es pot expropiar la seva voluntat”. I ho ha dit, en aquest cas, en referència a les persones amb discapacitat. “Tenim mecanismes de protecció, però s'ha de respectar la seva voluntat”, ha manifestat León.

Per la seva banda, Laparra ha valorat la necessitat de millorar el desplegament que hi ha actualment amb l'Ingrés Mínim Vital. “Sabem que hi ha problemes amb el desplegament actual. En un futur, s'haurà de revisar l'articulació d'aquest ingrés amb les altres rendes estatals. S'hauran de prendre decisions sobre el temps de recepció”. Laparra ha destacat el model que s'ha introduït al País Basc i Navarra i ha considerat que seria bo que s'estengués a les comunitats autònomes amb rendes més altes. “Serviria com a complement de l'ingrés mínim vital”, ha asseverat.

La necessitat de la interacció entre serveis

La primera taula rodona, titulada ‘Reptes i contradiccions dels serveis socials al segle XXI’, ha posat de manifest la necessitat de la interacció entre tots els serveis per arribar a una millor atenció a les persones en situació de vulnerabilitat. Els experts en aquest àmbit han reclamat la necessitat dels serveis socials d'entrar en l'agenda política per poder donar una atenció realment transformadora i innovadora.

“Els serveis socials no tenen el poder de canviar les condicions estructurals, però, en el mentrestant, la responsabilitat dels serveis socials és contrarestar els efectes de les condicions estructurals. Els serveis socials han de fer contenció i han de poder abordar processos de transformació a les condicions de vida. Hem de combinar la capacitat de contenir i de transformar”, ha assenyalat Xavier Godàs, sociòleg i consultor a Estratègies de Qualitat Urbana i opinador del Social.cat.

Pel que fa a la interacció entre serveis, Albert Sales, investigador de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona ha posat sobre la taula la necessitat de poder delimitar la tasca dels serveis socials sense sobrepassar-la. “Què fan els serveis socials quan falla l'Ingrés Mínim Vital? Que fan els serveis socials quan falla l'accés a l'habitatge? Nosaltres no podem canviar el reglament d'estrangeria, per exemple. Ho hem de poder explicar, delimitar i no carregar-nos la motxilla de pedres que no podem carregar”, ha asseverat.

En aquesta mateixa línia, la directora del Centre de Serveis Socials El Parc-Vila Olímpica de l'Ajuntament de Barcelona, Núria Beltrán, ha considerat que els treballadors dels serveis socials no poden suplir “de cap manera” les mancances d'altres sistemes socials. “Els treballadors socials no ho podem assumir, i ens instal·lem en la queixa, perquè això no ens pertoca, però ho anem assumint. Hem de poder establir comunicació més directe amb aquests sistemes de protecció social”.

Per la seva banda, Mercè Darnell, cap del programa de Necessitats Bàsiques de Càritas Barcelona ha estat contundent en referir-se a les persones que atenen els serveis socials. “Estem abusant dels conceptes de ‘vulnerabilitat i exclusió’. Estem convertint en vulnerables a persones que tenen un problema de manca d'accés als recursos. No podem dir que atenem a persones vulnerables sinó a persones que tenen els drets vulnerats”, ha matisat, provocant els aplaudiments del públic. A més, la treballadora social ha considerat que la majoria de problemes són estructurals i que les persones en situació de vulnerabilitat que atenen els serveis socials “ja es mostren proactives i s'esforcen per canviar la seva situació”. “No val aquest concepte americà de la cultura de l'esforç personal per progressar. Quan els problemes són estructurals, aquesta teoria no val”, ha sentenciat.

D’altra banda, els quatre experts d'aquesta taula rodona han considerat que els serveis socials, actualment, no estan a l'agenda. “Aquest fet ens genera molta insatisfacció als treballadors socials perquè veiem que els nostres instruments són insuficients per aconseguir els objectius”, ha conclòs Godàs.

Més debats, reflexions i objectius que es posaran sobre la taula durant aquest dijous i divendres a Barcelona, per tal de repensar els serveis socials de la ciutat enfortint vincles i creant xarxa.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article