Es reprèn el tràmit parlamentari de la nova llei d’habitatge de Catalunya

ERC, JxCat, comuns i CUP acorden un esborrany de la normativa que recuperarà les mesures antidesnonaments tombades pel TC

Es torna a engegar el tràmit parlamentari de la nova llei d’habitatge de Catalunya, després que ERC, Junts per Catalunya (JxCat), els comuns i la CUP hagin acordat aquest dimecres un primer esborrany. L’objectiu d’aquesta normativa és recuperar les mesures de protecció davant dels desnonaments que tenia en compte el Decret Llei 17/2019, les quals van ser tombades pel Tribunal Constitucional (TC) a finals de gener de 2021. 

Els partits van tancar aquest dimecres la negociació del primer esborrany de la llei i ara aquest document haurà de passar a la comissió parlamentària a principis de febrer, segons va avançar El Periódico. Un cop la comissió doni el seu vistiplau al text, aquest passarà al ple del parlament, que l’haurà d’avalar de forma definitiva. 

Es tracta del segon intent de tirar endavant una norma que aturi els desnonaments, després que a finals de gener del 2021 el Tribunal Constitucional anul·lés per unanimitat el decret de llei de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge impulsat el 2019 per la Generalitat.

El decret anul·lat obligava els grans tenidors a oferir lloguer social a persones vulnerables que ocupaven pisos de forma irregular. Els magistrats van argumentar que la forma correcta per articular el text hauria d'haver estat una llei, no pas un decret. La sentència es va produir després d'un recurs presentat pel PP.

Ara, el primer text acordat per ERC, JxCat, comuns i CUP satisfà les posicions principals de totes les formacions presents a l'acord, com ara les de Junts, que exigia compensar els propietaris, acotar la definició de gran tenidor o reduir condicions i terminis per accedir al lloguer social obligatori.

Un cop a la comissió caldrà veure la postura del PSC, contrari, per exemple, a la limitació dels lloguers abusius, però favorable a altres iniciatives de caràcter social relacionades amb l'habitatge. Segons El Periódico, fonts socialistes han afirmat que l'últim text redactat entre els grups que proposen la llei “s'apropa molt” a algunes de les seves esmenes, que ara com ara mantenen.

“Reactivem el compte enrere”

La PAH, l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i l’Observatori DESC —entitats que formen el grup promotor de la Llei 24/2015, de mesures urgents per fer front a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica— valoren molt positivament que els partits hagin arribat a un acord, després que l’aprovació de la nova llei, que estava prevista el novembre de 2021, s’endarrerís a conseqüència de les esmenes presentades per JxCat. 

“Reactivem el compte enrere per aprovar de nou les mesures antidesnonaments anul·lades”, assenyalen les entitats. En concret, les mesures que es recuperen són les renovacions obligatòries dels lloguers socials dels grans tenidors quan arriben a la seva fi, els lloguers socials obligatoris per llars vulnerables en fi de contractes de lloguer i per aquelles que hagin ocupat pisos de bancs o fons voltors.

Aquestes entitats ressalten que “les mesures originals de la Llei 24/2015 de lloguers socials obligatoris en execucions hipotecàries o desnonaments d’impagaments de lloguer, segueixen encara avui vigents”. Subratllen que aquesta nova normativa el que farà serà ampliar encara més la protecció de les persones més vulnerables, a través de mesures concretes com l’ampliació de la definició de “gran tenidor” a totes aquelles persones jurídiques que tinguin més de 10 habitatges, establint l'obligació d'oferir lloguer social en casos d'extinció de contracte i l’ampliació a 7 anys de la cessió obligatòria d’habitatges buits dels bancs i voltors; entre altres mesures. 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article