Pas endavant per reduir la bretxa digital entre les persones amb trastorn mental

La Fundació Drissa implanta la figura de l’agent digital en la seva plantilla i alerta de la falta de competències tecnològiques del col·lectiu

Reduir la bretxa digital dels seus treballadors. Aquest és l’objectiu que s’ha proposat la Fundació Drissa, que compta amb el 80% de la seva plantilla amb trastorns de salut mental. Per fer-ho, l’entitat ha creat i implantat la figura de l’agent digital.

D’acord amb una diagnosi realitzada fa un any i escaig, l’entitat va constatar que només un 29% de la plantilla amb diagnòstic de salut mental era digitalment competent, de manera que a finals de l’any passat, la direcció va impulsar una sèrie de mesures i suports per millorar aquest percentatge.

Un d’aquests suports són els anomenats Agents Digitals. La figura de l’agent digital és una persona treballadora de la Fundació Drissa amb trastorn de salut mental, altament competent a nivell digital, la qual està a disposició de qualsevol persona treballadora de l’entitat per ensenyar-li tot allò que necessiti per millorar la seva competència digital.

El projecte funciona amb dos agents digitals, en Xevi, historiador, i en Pedro, informàtic. Ambdós treballen a les oficines centrals de Drissa. Des que es va posar en funcionament el projecte de manera efectiva a principis d’aquest 2022, s’han dut a terme un centenar d’assistències. Segons expliquen els agents digitals, les demandes més recurrents, en un primer moment, van ser saber com accedir i utilitzar el correu electrònic corporatiu, sobretot per poder rebre i enviar documents de tipus laboral com ara els justificants d’altes i baixes laborals o la nòmina, a tall d’exemple.

“Els que no en sabien s’han hagut de posar les piles ja que l’estratègia de l’empresa és eliminar progressivament el paper”, afirma en Xevi. “Formar  part d’una organització que tendeix a la digitalització total obliga a tenir coneixement, i en aquest sentit s’inclou tant l’accés al sistema de gestió intern per al registre de la jornada laboral o a una aplicació amb què mesurem l’índex de felicitat del personal i que, a més, ha esdevingut canal únic de comunicació de l'entitat amb el personal, des del passat més d’abril”, explica l’historiador.

En un altre ordre idees, també han estat nombroses les sol·licituds rebudes per aprendre a accedir i usar algunes plataformes clau d’ús personal com ara l’espai ‘La Meva Salut’ o a fer els tràmits digitals amb les entitats bancàries.

“Observem que és veritat que per a moltes persones les dificultats són elevades, però amb assistència poden fer el que es proposen”, assegura en Pedro. “És important veure que en la majoria de casos, aquesta manca de competències digitals no és per incapacitat sinó per por als mitjans digitals, uns mitjans que sovint no entenen”, afegeix en Xevi.

En algun cas, les persones de més edat no han fet servir mai un ordinador. En altres casos, simplement no tenen els mitjans per fer-ho (mòbil, ordinador, o connexió a Internet). “Aquestes persones se senten enormement reforçades quan veuen que la cosa no era tan complicada com els semblava, i funcionen de manera autònoma quan tenen interioritzades unes passes bàsiques”, mantenen els agents digitals.

“Intentem transmetre principalment, la importància de no quedar-se enrere i els generem confiança amb el fet que els podem assistir sempre que els faci falta i ho demanin”, expliquen.

Aquest projecte s’ha acompanyat amb l’adequació d’un espai que es fa servir com a aula, equipat amb els mitjans adients per al desenvolupament de l’activitat.  

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article