Les dones migrades gestants tenen dificultats per accedir a l’atenció sanitària

ACN

Un estudi de Farmamundi i l’IDIAP Jordi Gol ha alertat que les dones migrades que viuen a Catalunya tenen dificultats d’accés a l’atenció sanitària per la precarietat laboral, les barreres culturals i la bretxa digital. El treball Característiques de les dones migrades gestants analitza dades de 36.620 gestants durant el 2019 a través d’antecedents mèdics, ginecològics, obstètrics i aspectes socioeconòmics.

Cal tenir en compte que, des del 2000, la població estrangera ha passat del 2,9% al 16,1% el 2021, i el 2020 els infants nascuts de mares estrangeres representaven el 32,9% del total de nascuts vius, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya. És per això que l’organització insisteix en que s’incorpori una perspectiva interseccional en l’atenció sanitària.

Entre d’altres, l’informe posa de manifest que les dones nouvingudes desconeixen que tenen accés a l’atenció a la seva salut sexual i reproductiva, mentre que les ja instal·lades pateixen “limitacions” per gaudir plenament d’aquest dret, principalment per manca de coneixement de drets laborals. L’informe conclou que aquest col·lectiu acaba sofrint més cesàries i assisteixen menys als cursos de prepart, postpart i lactància que les autòctones, tot i que no existeixen diferències clíniques substancials en els embarassos de les unes i les altres.

Un altre aspecte que l’entitat recomana prioritzar és l’eliminació de barreres produïdes per l’ús de les noves tecnologies (TIC) en l’accés a la salut, ja que la població migrada pateix una bretxa digital que sovint li impossibilita demanar cites. Un exemple, segons l’organització, és el formulari de cita prèvia per a la vacunació de la Covid-19, que demana dos cognoms quan gran part de les persones migrades en tenen només un. Per això, demanen que s’habiliti sempre l’atenció directa.

La coordinadora de la recerca, Elisabeth Llamas, ha reflexionat que l’atenció sanitària ha d’adaptar-se a les demandes d’una població cada cop més diversa, des del punt de vista de l’idioma, la cultura, l’adscripció religiosa o les condicions socioeconòmiques. És per això que ha reclamat incorporar una perspectiva interseccional en l’atenció.

Segons el treball, les persones migrades continuen denunciant pràctiques racistes, xenòfobes i eurocèntriques de professionals sanitaris. Apunta que això és així perquè el model de salut actual “dona valor exclusivament” al coneixement i a les pràctiques sorgides de països centrals o occidentals, especialment d’Europa i d’Amèrica del Nord.

Farmamundi ha defensat que aplicar la perspectiva interseccional en la salut beneficiaria no només les persones migrades sinó al conjunt de la societat perquè suposaria superar el paradigma occidental basat a tractar la malaltia, per aplicar metodologies “més complexes que tinguin en compte la salut de les persones en la seva integritat”. També ha incidit en la necessitat de tenir en compte les bretxes entre espai rural i urbà, ja que molts serveis estan centralitzats en grans ciutats.

Juntament amb la publicació de l’informe, Farmamundi i l'associació Mujeres Pa’lante ofereixen a les administracions públiques una sèrie de recomanacions per a millorar l'accés del col·lectiu migrat, específicament en relació amb l'atenció en salut i als drets sexuals i reproductius.