Les dades macroeconòmiques mostren com ha millorat el mercat laboral i l’economia en general a Catalunya l’últim any: el PIB ha augmentat un 5,8%, la taxa d’atur ha baixat fins a l’11,6% i el salari mitjà ha pujat més de mil euros bruts anuals. Tot i això, les dades socials reflecteixen una realitat molt diferent, on la pobresa i l’exclusió social es cronifica i afecta ja a més d’una quarta part de la població. Segons les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) aquesta asimetria de dades s’explica per l’esgotament del model de benestar actual, ja que ni les transferències i polítiques socials ni el treball estan aconseguint revertir la desigualtat social. Davant d’aquesta situació, a l’informe INSOCAT 15: Vides precàries, drets vulnerats les entitats socials proposen qüestionar un sistema econòmic que ha sigut incapaç de traduir el seu creixement en una millora generalitzada de les condicions de vida i de garantir que tothom tingui accés als drets socials bàsics.
Un 25,9% de la població es troba en risc de pobresa o exclusió social
A Catalunya, un 25,9% de la població es troba en risc de pobresa o exclusió social, segons la taxa AROPE que recull l’Enquesta de Condicions de Vida de l’any 2021. Una xifra que, tot i haver disminuït quatre dècimes respecte al 2020, constata un enquistament de la pobresa i de l’exclusió social, que fa més de dotze anys que no baixa del 20%. Des d’ECAS alerten que aquesta cronificació de la pobresa no és una situació transitòria ni que es pugui atribuir a conjuntures de crisi, com la derivada de la Covid-19, sinó a condicionants estructurals. “La pobresa i l’exclusió social estan condicionades per una forma d’entendre el model de vida. El creixement econòmic no sempre suposa una millora de les condicions socials”, avisa el director d’Insercoop i membre de la Comissió d’Inserció Sociolaboral d’ECAS, Xavier Orteu.
Per aquest motiu, en aquesta darrera edició de l’informe INSOCAT les entitats socials han volgut comparar els indicadors socials amb aquells de caràcter macroeconòmic, per posar en evidència que ni el treball ni les transferències o polítiques socials estan aconseguint revertir l’exclusió i la pobresa. Pel que fa al mercat laboral, aquest ha experimentat una tímida, però sostinguda, millora dels seus indicadors: la taxa d’atur no només s’ha reduït a la meitat del que era fa nou anys, sinó que també ha disminuït la temporalitat dels contractes, passant d’una taxa del 85,3% el 2020 a un 84,9% el 2021, la més baixa en més d’una dècada. Tot i això, tenir una feina ja no és garantia de millors condicions de vida, ja que un 12,1% de la població que treballa a Catalunya es troba en risc de pobresa. “La precarietat no és quedar-se sense feina, sinó que, tot i treballar, no s’arribi a cobrir les necessitats bàsiques”, adverteix Orteu, qui insisteix que el treball ha deixat de ser el vertebrador social que garanteix l’accés als drets socials bàsics.
L’exclusió social no afecta a tothom per igual
Encara que els indicadors socials mostren una tendència negativa, l’exclusió social i la pobresa afecten més a uns col·lectius que a altres. Ser dona, infant o jove i no tenir la nacionalitat espanyola pot suposar trobar-se amb uns condicionants socials que dificulten encara més l’accés a segons quins drets socials. Si s’observa la bretxa salarial, per exemple, les dades de l’INSOCAT 15 mostren com els homes cobren uns 5.900 euros bruts més a l’any que les dones, una bretxa que és encara més gran si es té en compte només la variable de nacionalitat, on les persones que no tenen la nacionalitat espanyola cobren anualment de mitjana uns 6.129 euros menys que aquells que sí que la tenen.
Les persones migrades cobren a l’any uns 6.129 euros menys que les de nacionalitat espanyola
L’edat també és un factor afegit de desigualtat. Les persones d’entre 16 i 24 anys, per exemple, tenen una taxa d’atur —28,9%— que és pràcticament el triple d’aquells que tenen entre 25 i 54 anys —10,4%— i vint punts percentuals per sobre de les persones de més de 55 anys. A més a més, els infants i els adolescents (menors de 18 anys) tenen una taxa de risc de pobresa i exclusió social d’un 31,3%, pràcticament el doble de la que té el col·lectiu major de 65 anys, que és del 18%.
Tot i això, el principal factor afegit de desigualtat continua sent l’origen. Si es miren només els nivells de pobresa i exclusió social, es pot observar com el col·lectiu de persones que no tenen la nacionalitat espanyola és el que té una taxa més alta: un 52,7%, molt més del doble de la que té la població amb nacionalitat espanyola (20,7%). Les persones d’origen estranger, a més, són el col·lectiu amb més privacions pel que fa a l’habitatge i l’energia. Un 32,7% de les persones que no tenen nacionalitat espanyola no poden mantenir una temperatura adequada a la seva llar i més d’un 33% tenen dificultats per fer front al pagament de les seves despeses d’habitatge.
Canviar la mirada per garantir l’accés als drets socials
Davant d’aquesta situació d’exclusió social i pobresa cronificada, què es pot fer? Des d’ECAS ho tenen clar: s’ha de repensar el model econòmic i les polítiques de benestar social. Tot i que les transferències socials incideixen en la disminució del risc d’exclusió —entre 15 i 20 punts percentuals atribuïbles a les pensions i entre 5 i 10 punts que es poden atribuir a la resta de prestacions— i que aquest últim any la població que es beneficia de renda garantida de ciutadania (RGC) ha augmentat un 38%, les polítiques públiques actuals són incapaces de sostenir un veritable estat de benestar. “Són mesures molt conjunturals, que no tenen la capacitat d’alterar les condicions estructurals que generen aquestes situacions de malestar”, assegura l’investigador de la Universitat de Girona i coautor de l’informe INSOCAT 15, Quim Brugué.
ECAS reclama repensar el model econòmic i les polítiques de benestar social
Per canviar aquesta situació, les entitats socials insisteixen que s’han de pensar nous models d’integració social que no depenguin del treball. “De què serveix tenir una feina si no pots accedir a un habitatge en condicions? Hem de perdre la por a buscar substituts socials al treball”, subratlla Orteu. En aquest sentit, propostes com la renda bàsica universal (RBU) poden marcar el camí, alhora que es garanteix la compatibilitat entre les prestacions socials i les rendes del treball. Per altra banda, l’informe INSOCAT 15 també recull la necessitat que les polítiques de caràcter més universal conflueixin amb aquelles destinades als col·lectius específics més castigats per la pobresa. “Hem de posar les persones al centre de les polítiques socials”, remarca la treballadora social i membre de la vocalia de pobresa d’ECAS, Marta Garcia.
En concret, des de les entitats socials assenyalen que calen més polítiques amb visió de gènere, que donin més valor a les tasques de cures, reproducció i sosteniment de la vida, i que, de retruc, millorin també les condicions de vida d’infants, adolescents i joves. A més a més, també posen l’èmfasi en la necessitat de derogar l’actual Llei d’Estrangeria i de portar a terme mesures com la reducció del cost dels béns de primera necessitat, específicament de l’habitatge, a través de regulacions dels preus dels lloguers i altres iniciatives.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari