Redistribuir la complexitat als centres educatius: cal que la concertada apliqui mesures contra la segregació

Redacció
ACN

La Fundació Bofill ha reclamat dotar centres i plans educatius dels recursos suficients i redistribuir la complexitat. Per aconseguir-ho, ha plantejat, entre d’altres, actualitzar el decret de concerts per tal que la concertada també hagi d’aplicar “obligatòriament” els criteris de programació com la reducció de ràtios o la supressió de grups en benefici d’un repartiment equitatiu. Ara, les concertades que ho fan, ho fan de manera voluntària.

Aquestes són algunes de les propostes de l’Anuari 2022, que defensa que les reformes educatives només són viables i sostenibles “si promouen el benestar i la implicació del professorat amb els recursos i suports necessaris”.

L’organització ha lamentat que, fins ara, els plans educatius posats en marxa no han comptat amb els recursos suficients per portar-los a la pràctica. Ha posat com a exemple el Decret d’Inclusió, en el qual indiquen que han faltat recursos i planificació; també en el Pla de millora d’oportunitats educatives (PMOE), o en el desplegament dels nous currículums, que l’enitat ha valorat com a “precipitat”.

També ha constatat la manca de suport administratiu per a la gestió de la complexitat i per això ha demanat simplificar els processos de gestió dels centres i eliminar tràmits innecessaris amb l’objectiu que els equips directius i els docents tinguin més temps per dedicar-lo a reptes educatius.

A més, demana que la reducció de l’hora lectiva dels docents es destini a la reflexió, l’avaluació, la coordinació i l’intercanvi.

Onze reptes

En l’informe, es parla d’onze “palanques” que necessita el sistema educatiu per tal d’aconseguir una transformació del sistema. La primera és enfortir els equips docents dels centres d’alta complexitat, ja que s’ha constat que tendeixen a tenir plantilles menys estables i un perfil de professorat amb menys experiència que els centres no complexos. Per això, la Bofill proposa prioritzar les mesures d’estabilització en aquests centres de més complexitat i crear un sistema que permeti detectar possibles desequilibris pel que fa a les plantilles dels centres.

En segon lloc, suggereix programar l’oferta educativa del conjunt de centres sostinguts amb fons públics prioritzant la lluita contra la segregació escolar. Actualment, un 40% d’alumnes de primària i un 32% de l’ESO hauria de canviar de centre per assolir una distribució equilibrada de l’alumnat estranger al conjunt de la xarxa. Per això, proposa actualitzar el decret de concerts perquè també la concertada assumeixi l’“obligatorietat” de compliment dels criteris de programació i, per tant, també hagin de reduir ràtios i suprimir grups en benefici d’aquest repartiment. D’altra banda, planteja establir ràtios per grup diferenciades, definides per protegir les escoles més segregades i permetre una millora distribució de l’alumat.

En tercer lloc, demana actuacions en l’àmbit d’inclusiva, com un increment pressupostari i de recursos, en concret dels suports intensius i dels equips d’atenció psicopedagògica (EAP) per reduir la ràtio d’alumnes amb necessitats educatives específiques per professional d’EAP de 35 a 20.

En relació també amb l’escola inclusiva, la Fundació planteja la necessitat de més formació per als docents i el desenvolupament de perfils professionals específics.

En cinquè lloc, demana una reserva de places per a l’alumnat amb necessitats educatives específiques per raons socioeconòmiques en l’accés als cicles formatius de grau mitjà, així com incrementar el nombre de professorat especialista en els cicles formatius. Per aconseguir-ho, assegura que caldria flexibilitzar els requisits actuals en la provisió de docents al sistema públic d’FP.

D’altra banda, planteja la necessitat de reconèixer i acreditar oficialment els centres i escoles de noves oportunitats.

Prevenció de les conductes de risc i millorar l’orientació

L’informe parla també de les necessitats més enllà de l’àmbit estrictament educatiu, com per exemple la promoció de la salut i la prevenció de les conductes de risc. En aquest sentit, planteja reconèixer els centres de secundària com a agents essencials de la Xarxa de Salut Comunitària de cada municipi o estendre al conjunt d’aquests centres el programa ‘Salut i escola’.

Coincidint amb el que diu el Departament d’Educació, la Bofill constata la necessitat de millorar l’orientació i per això planteja un pla estratègic que treballi l’orientació de manera transversal en el currículum i plans individualitzats des del primer cicle de l’ESO fins al segon curs de la postobligatòria.

La novena “palanca” busca reduir la bretxa digital amb un suport de les xarxes de docents com a espais d’aprenentatge de pràctiques i usos avançats, i prioritzar els centres d’alta complexitat en la implementació d’experiències de disseny i creació de i amb tecnologies.

D’altra banda, la Fundació destaca la necessitat de la motivació en l’alumnat i, per aconseguir-ho, esmenta que caldria reduir la quantitat de continguts per ampliar la profunditat del seu abordatge.

Finalment, l’anuari apunta la necessitat que la inspecció educativa disposi de dades sobre les pràctiques d’agrupaments de grups que es fan per limitar, especialment, l’ús de grups de nivell en favor de models més inclusius i flexibles que apostin per l’heterogeneïtat i la diversitat.