Com transformar el model d’acollida català en clau feminista?

Redacció

Les entitats Almena Cooperativa Feminista, Creación Positiva i Mujeres Pa’lante, en col·laboració amb l’entitat mexicana FOCA (Formación y Capacitación A.C.), han presentat l’estudi Acollides Feministes – Transformem Juntes, que analitza el model d’acollida català tot proposant un conjunt de millores en clau feminista, interseccional i amb enfocament de drets, inspirant-se en el model implementat per FOCA en la frontera entre Mèxic i Guatemala.

L’objectiu és estudiar com canviar el sistema d’acollida per tal de “posar al centre els drets de les dones, adolescents, nenes i nens en situació de mobilitat”, especialment en un territori com Catalunya, on les dones migrades representen un 48% del total de la població estrangera, “quedant més exposades a vulneracions en els seus drets i la seva integritat, tant en el trànsit migratori com un cop arribades al territori”, apunten des de les entitats.

Així, l’estudi recull una sèrie de recomanacions a implementar en el sistema d’acollida català a partir de les mancances detectades. Des d’adaptar els horaris de les formacions fins a donar més valor a l’experiència migratòria i als coneixements previs, passant per elaborar i fomentar alternatives laborals, generar processos participatius per a l’avaluació dels continguts i reconèixer la potencialitat dels espais autoorganitzats.

Canvi en la mirada històrica patriarcal i colonial

Durant la compareixença en la sessió ordinària de la Comissió d’Igualtat i Feminismes al Parlament de Catalunya en què s’ha presentat l’estudi, Laura Viladevall Corominas, tècnica d’incidència política a Creación Positiva, ha remarcat que l’estudi “és el resultat d’un treball participatiu, fet per diverses entitats i ens locals, que analitza el sistema d’acollida català amb propostes de millora i amb un canvi en la mirada històrica patriarcal i colonial”.

Amanda Alexanian, sòcia treballadora d’Almena Cooperativa Feminista, ha posat sobre la taula les contradiccions presents en la normativa europea i estatal: “Hi ha una clara oposició entre el sistema de control de fronteres que aplica la Unió Europea i els seus estats membres i la voluntat d’acollida, inclusió i integració”. Una contradicció que, ha puntualitzat, “genera vies d’ingressos no segures i vulnera els drets de les persones migrades”.

Les dones migrades, a més, pateixen una doble discriminació quan es troben amb un sistema d’acollida que manca de perspectiva de gènere i uns serveis especialitzats de dones que necessiten més mirada antiracista i interseccional. En paraules d’Alexanian, “ens cal una estructura administrativa diversa en origen pel que fa al personal treballador i exigir una formació obligatòria i continuada en gènere, en perspectiva interseccional, antiracista i de drets per a totes les persones que fan acollida”.

Finalment, Beatriz Cantero Riveros, vicepresidenta de Mujeres Pa’lante, ha posat el focus en el padró com a requisit administratiu fonamental: “Hi ha situacions d’exclusió que deixen a les persones en un total desemparament, afectant, principalment, a dones treballadores de la llar i les cures. Sense l’accés a l’empadronament no es pot garantir una acollida universal”. Alhora, Cantero ha recordat la importància de “potenciar el treball en xarxa i donar cabuda, durant el procés d’acollida, tant a les violències masclistes actuals com a les viscudes en el passat i en el procés migratori”.

L’estudi va dirigit a professionals d’aquest àmbit, organitzacions de la societat civil i institucions responsables d’identificar possibles canvis de mirada, processos i accions a desenvolupar. Tot amb el propòsit de construir un sistema d’acollida més just amb les persones migrades, que posi de manifest les desigualtats estructurals existents, alhora que valori l’enorme diversitat d’experiències, veus, coneixements, desitjos i expectatives de les dones migrades a Catalunya.