La bona ciència s’ha de fer integrant el gènere

Débora Zurro  Científica titular en Arqueologia Prehistòrica, Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC)

Les mesures de gènere de vegades es perceben com una cosa exclusivament ideològica. Tot i això, serveixen per prestar més atenció a la complexa realitat que ens envolta: des del disseny de cinturons de seguretat i vestits espacials a la investigació de nous fàrmacs, quan la ciència no atén aquesta complexitat, genera biaixos.

La Integració de l’Anàlisi de Gènere en Investigació (IAGI) no només respon a la gran sensibilitat social actual sobre les qüestions de gènere, sinó que és fruit de dècades de replantejament dels models de coneixement imperants.

Quan ens referim en àmbits públics al gènere i la recerca integrem aspectes molt variats que van des de l’àmbit dels recursos humans (la composició de les plantilles de recerca) a qüestions purament epistemològiques. Aquesta visió ja va quedar recollida el 2012 com una de les prioritats de l’Espai Europeu de Recerca.

Des de 2003, els informes She Figures monitoren diversos indicadors relatius a la distribució de gènere a les institucions científiques i d’educació superior europees.

De manera anàloga, els organismes del sistema espanyol de ciència i tecnologia han anat adoptant mesures similars com a part de les pròpies polítiques. En el cas del CSIC, per exemple, integrant ja en el seu pla estratègic del 2004 mesures sobre això.

Tots i totes ens sentim interpel·lades per determinats temes, mentre que altres ens resulten aliens o ni tan sols tenim la formació adequada per percebre’ls. Els biaixos androcèntrics als estudis sobre evolució humana i primatologia, per exemple, es van identificar gràcies a la incorporació massiva de les dones a l’acadèmia als anys 70.

Així, una diversitat més gran en els equips de recerca pot promoure afegir nous punts de vista sobre un problema o metodologia a desenvolupar.

Tot això implica assumir també que les disciplines científiques tenen inèrcies fruit de la seva pròpia història, que generen conceptes i marcs teòrics que condicionen les nostres maneres de mirar i avaluar aquesta realitat. Però, sobretot, la Integració de l’Anàlisi de Gènere en Investigació suposa reconèixer l’enorme complexitat biològica i social (de sexe i gènere, respectivament) de la realitat que ens envolta i la necessitat de desenvolupar metodologies ad hoc per abordar-la.

La importància d’abordar la complexitat del gènere i del sexe

El sexe pot comportar en els individus diferències de tipus físic, anatòmic i fisiològic. És a dir, una aparença física diferent i també altres qüestions bioquímiques o de comportament específiques. No només això, sinó que algunes espècies de peixos, per exemple, muten el seu sexe en funció de la temperatura, cosa que pot arribar a posar en risc aquesta població i produir un efecte cascada de canvis a l’ecosistema.

En medicina, la majoria d’estudis clínics s’han realitzat sobre homes. Aquesta selecció ha estat justificada amb la dificultat que implica identificar la resposta femenina a determinats fàrmacs i tractaments a conseqüència del cicle hormonal. Però l’argument amaga aquesta complexitat biològica, constituïda per homes i femelles, així com per individus intersexuals i actualment també transgènere.

Tots aquests grups presenten particularitats naturals o adquirides mitjançant tractaments que cal tenir en compte per avaluar la seva salut, per exemple. Continuen faltant dades desglossades per sexe en nombroses investigacions, de manera que ens manca comprensió sobre certs fenòmens (l’aplicabilitat universal d’alguns resultats de la investigació pot ser debatuda).

Encara que sovint el gènere s’usi com a sinònim de sexe, el gènere (des d’una perspectiva binària) es defineix i es construeix com el conjunt de valors i comportaments associats a cada sexe que varien històricament, socialment i culturalment. Ser (i comportar-se com) una dona o un home a l’Anglaterra victoriana implicava coses diferents del que implica al segle XXI.

A més, associem activitats i rols a un gènere i altre, generem idees al voltant de la masculinitat i feminitat i fins i tot produïm el que podríem anomenar ecosistemes d’idees, conceptes, valors i imatges per a cadascun. Participem en gran mesura de la realitat de manera diferenciada i tenim pautes de consum diferents fins i tot pel que fa a l’ús dels espais públics.

Quan la ciència simplifica la realitat

L’ús del cos de l’home com a model universal s’ha repetit fins ara. És conegut l’exemple dels cinturons de seguretat dels vehicles, en el disseny dels quals (en el seu moment per raó de gènere, ja que les dones no conduïen) no es va tenir en compte l’anatomia femenina.

De manera similar, la NASA va ser molt criticada el 2019 quan en una missió integrada totalment per dones no va ser possible fer un passeig espacial a causa d’un problema de talles amb els vestits espacials.

Reconèixer la complexitat pel que fa al sexe i al gènere té profundes conseqüències en com abordem les diferents etapes del procés de recerca. No només conceptualment, sinó en l’elaboració de les preguntes, el mostreig, els criteris i els mètodes d’anàlisi, la interpretació dels resultats i la seva divulgació.

El coneixement científic és incrementista: es construeix sobre la base de coneixement previ i, encara que ens pugui sorprendre, no sempre o no en totes les àrees de coneixement s’ha registrat aquesta complexitat (les dades desagregades per sexe i gènere). Tot això configura la realitat que estudia la ciència i el dia a dia de les i els investigadors. Per això, les investigacions que no tenen en compte la dimensió de gènere no es consideren neutres, sinó “cegues” al gènere (de l’anglès, gender-blind).

Integrar la dimensió de gènere posa sobre la taula qüestions ètiques importants que tenen a veure amb el reconeixement als altres i de la pròpia veu i amb la inversió de recursos públics en la millora realment col·lectiva de les condicions de vida.

La Integració de l’Anàlisi de Gènere en Investigació, a més, avalua les disciplines, es fa conscient dels biaixos i de la relació de l’acadèmia amb el seu context i genera més qualitat dels mètodes d’anàlisi. En definitiva, i com que nombroses acadèmiques han reivindicat, es tracta fonamentalment de fer ciència de qualitat o “bona ciència”.

(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l’original aquí)