Un estudi apunta que una de cada quatre adolescents té un estat d’ànim baix, el doble que els nois

ACN

El 18,6% dels adolescents de 12 a 18 anys tenen un estat d’ànim baix que, en cas de prevaldre, pot derivar en trastorns més severs, com podrien ser l’ansietat o la depressió. Així ho indica una recerca d’investigadores del grup interuniversitari Epi4Health de la UOC, el campus Manresa de la UVIC-UCC (UManresa) i la UAB, amb dades de més de 6.000 estudiants de la Catalunya central. Ara bé, l’estudi posa de manifest que la prevalença d’un estat d’ànim baix és desigual entre les noies, que tenen el doble de probabilitats que els nois de patir aquesta condició. Concretament, afecta el 25,1% de les noies i l’11,6% dels nois. És a dir, que una de cada quatre adolescents té un estat d’ànim baix, el doble que els nois.

La recerca, publicada en obert a la revista ‘Journal of Affective Disorders’, l’ha liderat Helena González-Casals, docent de la UManresa, investigadora de la UVic-UCC i doctoranda de la UOC del programa Salut i Psicologia.

L’estudi es basa en les dades del projecte DESKcohort, liderat per liderat des de la UManresa, que estudia la salut i els comportaments que hi tenen relació en milers d’adolescents escolaritzats a la Catalunya central. L’anàlisi constata l’existència de desigualtats de gènere en salut mental entre els adolescents, amb un estat d’ànim baix 2,2 vegades més freqüent entre les noies que entre els nois.

Desigualtat segons el gènere

Segons la doctora Marina Bosque, investigadora principal del grup Epi4health, la diferència entre gèneres s’explica pels determinants socials i els comportaments relacionats amb la salut.

Hi té un paper molt important la violència sexual que pateixen les noies, però també hi afecta el fet que les adolescents dediquen menys temps a fer activitat física que els nois (el 57% no compleix amb els requisits mínims establerts per l’OMS). A banda, ser immigrant, fer dieta i fumar tabac diàriament també es va associar amb un estat d’ànim baix únicament en les noies, mentre que el consum de risc d’alcohol només s’hi va associar en els nois.

Pel que fa a les variables socials d’exposició, es va observar una major prevalença d’estat d’ànim baix tant en nois com en noies amb una situació socioeconòmica desfavorida. Tenir notes més baixes, abusar del telèfon mòbil o patir assetjament escolar són altres factors associats que no semblen tenir diferències de gènere. A la banda contrària, la major part de la diferència entre gèneres en la prevalença de l’estat d’ànim baix es deu al fet d’haver patit violència sexual.

Prevenció

Segons les autores, aquests resultats poden ser útils per fer una feina preventiva i detectar malestars i simptomatologia abans que es produeixi un empitjorament o cronificació i es passi d’un estat d’ànim baix a trastorns més severs, com podrien ser l’ansietat o la depressió.

Les investigadores defensen que, a causa de les característiques del territori, la mostra té molta variabilitat, ja que hi participen adolescents de ciutats com Manresa o Igualada, però també de pobles més petits. “Per tant, ens podem fer una idea aproximada del que passa en altres poblacions i extrapolar els resultats d’aquest estudi a la resta de la població adolescent catalana”, apunta González-Casals, que adverteix que a grans ciutats com Barcelona, on hi ha grans diferències entre barris i nivells socioeconòmics, aquest comportament pot ser diferent.

La recerca continua

Les dades per aquesta recerca es van recollir durant el curs acadèmic 2019-2020, fins que el confinament per la Covid-19 va obligar a aturar el treball de camp. Atès que la pandèmia sembla haver influït de manera clara en la salut mental de les persones adolescents, actualment l’equip d’Epi4Health està analitzant les dades de la segona onada del projecte DESKcohort (recollides durant el curs 2021-2022), per tal d’explorar amb detall quins canvis s’han produït en la salut mental d’aquest col·lectiu arran de la pandèmia. A més, també es vol valorar si l’entorn urbà o rural hi té influència, per tal de perfilar accions específiques o intervencions preventives encara més acurades.