Existeix l’addicció al telèfon mòbil?

Enrique Ramón Arbués  Professor de Salut Pública, Universidad San Jorge

En les darreres dècades, el desenvolupament de la telefonia intel·ligent i la seva popularitat a escala mundial han canviat el panorama de la comunicació i la informació, remodelant interessos, valors i desitjos de molts usuaris. Els telèfons intel·ligents han esdevingut una part essencial de la vida diària de les persones en els àmbits social, educatiu o laboral. A més, són la principal eina per accedir a internet, per sobre de tauletes i ordinadors. No és estrany. Els telèfons intel·ligents poden oferir nombroses gratificacions relacionades amb la comunicació, l’entreteniment, la cerca d’informació, l’administració del temps, les estratègies d’afrontament o el manteniment de la identitat social, entre d’altres. No obstant això, algunes persones s’aferren tant als dispositius que experimenten ansietat per separació quan no en tenen a mà. I això els porta a plantejar-se si són addictes al telèfon mòbil. 

Hi ha l’addicció al telèfon intel·ligent? 

Ho són? Hi ha l’addicció al telèfon intel·ligent? En l’àmbit científic no hi ha un consens absolut per donar resposta a aquesta pregunta. Però si es tracta de donar una resposta curta, aquesta hauria de ser ‘no’. 

L’addicció al telèfon intel·ligent no es contempla de moment en cap dels manuals de diagnòstics internacionals. Per contra, el terme “ús problemàtic del telèfon intel·ligent” s’està obrint pas en els àmbits científic i professional. 

Hi ha diversos factors que dificulten la consideració de l’ús desadaptatiu del telèfon intel·ligent com una addicció. D’una banda, i a diferència de les addiccions reconegudes, l’evidència disponible no ha aconseguit associar inequívocament el mal ús d’aquests dispositius amb conseqüències psicològiques i físiques greus o molt greus. 

De l’altra, cal diferenciar el telèfon intel·ligent com a objecte de l’ús que se’n faci, incloent-hi l’accés a continguts potencialment addictius com el joc en línia o el contingut per a adults, entre d’altres. 

Sota aquest prisma, no sembla sostenir-se una relació dosi-resposta entre l’ús de telèfons intel·ligents i problemes derivats per a l’individu. Així, una persona pot utilitzar constantment el telèfon com a eina de treball i no tenir un problema de conducta. 

Al contrari, una altra persona podria usar-lo durant menys temps i, tanmateix, patir conseqüències negatives per fer-ho de manera desadaptativa. En definitiva, la quantitat de temps invertit en el seu ús pot ser rellevant, però en cap cas definitòria de problema. 

Quan separar-nos del mòbil ens irrita 

Evitar el terme addicció no descarta que hi hagi un ús problemàtic d’aquests dispositius. 

Com es detecta? Dona una pista el fet que apareguin problemes interpersonals, laborals o acadèmics (deteriorament funcional significatiu). Però també és motiu d’alerta tenir el dispositiu constantment al cap (prominència), la necessitat de passar cada cop més temps connectat (tolerància), el sentiment de malestar o irritabilitat en separar-se del telèfon (abstinència), així com el desig irrefrenable per la seva utilització (pèrdua de control). 

El que és realment preocupant és que no s’hi acaba aquí: l’ús problemàtic d’aquests dispositius pot comportar problemes de salut. Entre ells, una incidència més gran d’accidents (caigudes, col·lisions, etc.), certs problemes de salut mental (ansietat, depressió, pèrdua d’autocontrol, impulsivitat disfuncional i ansietat social), problemes musculoesquelètics (síndrome de túnel carpià i alteracions cervicals), problemes visuals, pèrdua de qualitat del son i una incidència més gran d’estils de vida no saludables (tabaquisme i sedentarisme). 

Quantes persones afecta l’ús problemàtic del telèfon intel·ligent? 

Fins ara, el problema ha estat estudiat principalment en poblacions joves, per ser considerades de més risc. És complicat establir una xifra general exacta i fiable per la diversitat cultural, econòmica i geogràfica de les diferents poblacions estudiades, a més de les diferents metodologies de detecció del problema emprades. 

Una investigació recent que recopila 41 estudis previs de tot el món ha reportat una prevalença mitjana del 23,3% d’ús problemàtic del telèfon intel·ligent en adolescents i adults joves. A l’Estat espanyol, un estudi sobre població adolescent publicat el 2019 va identificar unes xifres superiors dels usuaris problemàtics (41,9%). 

En tot cas, més enllà de xifres exactes, sembla endevinar-se una tendència a l’alça en el futur pròxim. 

En principi, hi ha més tendència a l’ús no adaptatiu dels telèfons entre els joves més impulsius, amb baixa autoestima, tendència a la soledat, alt estrès percebut, dificultat per regular les seves emocions i perfeccionistes (amb alts dubtes sobre les accions i les altes expectatives dels pares). I igual que passa amb altres conductes, també sembla haver-hi un vincle paternofilial, o cosa que és el mateix, apareix amb més freqüència en els fills de pares molt estrictes. 

Usar sense abusar-ne. 

Què fem aleshores? Els telèfons intel·ligents han esdevingut una part gairebé indispensable de la vida diària, facilitant la feina, l’educació o l’entreteniment. Tot i això, el seu ús problemàtic comparteix algunes característiques amb l’abús de substàncies i es relaciona amb problemes comportamentals i símptomes de salut física i mental. 

A més, la versatilitat, la privadesa i la rapidesa d’ús d’aquests dispositius faciliten l’accés a certes conductes de risc i la seva permanència. 

Per tot això, és important que els usuaris de telèfons intel·ligents no només gaudeixin dels avantatges que ofereixen aquests dispositius, sinó que també considerin les seves eventuals conseqüències negatives. En aquest context, caldria educar en l’ús responsable del telèfon intel·ligent, tant a casa com fora d’ell, posant en marxa polítiques de salut pública. 

(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'original aquí)