La PAH ha fet públics cinc models de document i una guia per aturar els desnonaments de famílies vulnerables per part de grans propietaris. Els documents es basen en la recentment aprovada llei estatal d’habitatge, que exigeix als grans tenidors un procés d’intermediació obligatori amb l’administració pública abans de presentar una demanda de desnonament. Segons la PAH, els jutjats han d’inadmetre totes les noves demandes i suspendre els procediments de desnonament en curs que compleixin els requisits següents: que el gran propietari tingui més de deu habitatges, que es tracti d’habitatge habitual i que la família sigui vulnerable, per als casos d’impagament d’hipoteca o lloguer, finalització de contracte o ocupació civil.
L’entitat creu que aquests documents jurídics poden “donar batalla judicial” i resposta als milers famílies que tenen el seu desnonament paralitzat gràcies a la moratòria estatal i que es troben “desinformades i angoixades” perquè no saben que passarà després del 30 de juny, una vegada que aquesta decaigui. A més, també es podran defensar les famílies vulnerables que avui dia veuen que ben aviat entraran en un procediment judicial per la seva situació econòmica que no els permet continuar pagant la hipoteca, el lloguer o que s’han vist obligades a ocupar un habitatge buit d’un banc.
Extrapolant dades publicades sobre l’impacte de la moratòria a Catalunya, només el 2022 s’haurien aturat 4.000 desnonaments, xifres que acumulant els suspesos el 2020, 2021 i 2023 equival a uns 8.000 desnonaments suspesos que ara s’han de canalitzar amb les mesures de la llei d’habitatge.
Des de la PAH adverteixen que encara que la nova llei dista molt del que pretenien els moviments socials, el lloguer social obligatori, a partir d’ara volen “esprémer fins a l’última coma” de la llei per aturar els desnonaments i aconseguir solucions d’habitatge per a famílies en risc de desnonament.
En aquest sentit, els documents presentats aquest dimecres utilitzen la modificació de la LEC per assolir la intermediació que preveu la llei, per exigir després que s’hi aportin solucions que evitin que famílies vulnerables perdin casa seva.
Un cop presentats massivament aquests documents als jutjats, l’entitat insta les comunitats autònomes a treballar per desenvolupar el procés d’intermediació perquè sigui el més garantista, aconseguint arrencar als grans tenidors solucions dignes, com un lloguer social o reallotjaments dignes, i així evitar el desnonament. A Catalunya, primer territori on la PAH va aconseguir aprovar una llei antidesnonaments, demanen que durant el procés d’intermediació s’exigeixi el compliment del lloguer social obligatori de la llei catalana 24/2015, amb sancions automàtiques si s’incompleix, mesura que comunitats com País Valencià, Navarra o Balears també van incorporar en part i que “ha de ser aprovada a tots els territoris”.
Finalment, demanen que totes les administracions, inclosa la de justícia, es posin a treballar perquè tota família vulnerable conegui els seus drets i perquè els bancs, fons ‘voltors’ i grans propietaris compleixin les seves obligacions.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari