En el dia a dia de qualsevol estudiant hi ha una cosa que marca de manera important la seva feina: els exàmens. Són fonamentals per passar de curs i obtenir un títol o un certificat a qualsevol tipus d’estudis que es vulgui dur a terme. Tot i això, en determinades etapes comença a aparèixer un nombre tan elevat d’exàmens del tipus clàssic, escrit i memorístic que el curs es converteix en una carrera d’obstacles, la meta del qual és una nota numèrica que no explica, ni de vegades implica, que s’hi hagi après. Hi pot haver altres mitjans per avaluar el que s’ha après?
Quan només compten els exàmens
Quan els exàmens són la prioritat, els alumnes basen tot el seu esforç en l’examen sense plantejar-se sovint el perquè del que estudien i aprenen. Els professors de vegades utilitzen les notes com a forma de pressió i control de l’ordre de l’aula.
A secundària, durant l’adolescència, la motivació cap als estudis baixa de manera important. Entren en joc molts factors, alguns complicats de controlar, que resulten en pitjors notes i problemes en la manera de comportar-se i conviure a l’aula.
Imprescindibles…
L’examen ajuda que els estudiants es responsabilitzin de la feina. La ciència demostra la necessitat d’avaluar els alumnes, conèixer què s’ha après, fins on s’ha arribat, quins problemes s’han produït i cercar si s’ha aconseguit l’aprenentatge previst.
És a dir, examinar serveix per saber on som. I serveix tant l’estudiant com el professor, i els ajudarà a avançar.
… però variats
Ara bé, quin tipus d’examen? A més dels exàmens escrits, hi ha altres maneres de saber i avaluar què estem fent i què estem aprenent?
La major part del temps que es passa a l’aula es fa servir per establir una relació entre professor i alumnat, conèixer la manera de treballar de cadascú i les pròpies; entendre què s’exigeix, quines són les dificultats, quins són els encerts. Professor i alumnes, mútuament, es coneixen i en saben de les seves maneres i formes de ser. En el dia a dia d’aquesta comunitat petita, l’examen no és l’element central.
L’objectiu d’aquest treball és més aviat obrir la ment davant de noves eines i perspectives, tant dels professors com de les famílies i dels mateixos estudiants.
Si a l’aula es poden combinar diferents maneres de treballar, per què no fer servir diferents maneres de revisar tota aquesta feina? Diferents proves que puguin enriquir aquest moment i que, a més, puguin portar nous i millors avenços.
Quan no és necessari
Si al grup hi ha un bon ambient de treball, no hi ha problemes greus de comportament, es participa, cadascun al seu nivell, hi haurà ocasions en què no sigui necessari avaluar de la manera clàssica. Ni tan sols caldria qualificar sempre.
El fet de valorar el treball diari, l’atenció a classe i les preguntes que es plantegen pot provocar que un examen s’elimini: això pot ser molt motivador per als estudiants.
En altres circumstàncies es pot proposar una altra manera de veure si tot ha anat bé: un exercici preparat en grup, presentat de manera original i creativa. O també un exercici en què, comptant amb diferents fonts, elaborin la seva resposta i l’argumentin.
Aprenentatges infinits
Per aconseguir que aquestes formes alternatives d’examinar siguin efectives és important que s’ajudi els alumnes a aprendre de manera diferent. Buscar la informació, seleccionar allò que tingui valor i separar-ho del que no ho té, treballar en grup, gestionar els problemes que es produeixin, consensuar la informació, pensar, escriure argumentant.
La quantitat d’aprenentatges que es poden assolir són infinits i també atractius, complexos, importants i necessaris per al desenvolupament dels estudiants.
(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'original aquí)
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari