Honestedat, confiança i fer xarxa: les claus per aprofitar les crisis de les nostres entitats i sortir reforçades

Redacció

Podem capgirar una crisi que afecta la nostra entitat i fer que es transformi en una oportunitat comunicativa? La resposta és sí. Com ho podem fer? Quines són les eines bàsiques? Què no s’ha de fer? Comptem amb els professionals que necessitem en els moments de crisi? Aquestes i altres qüestions es van tractar en la setena jornada de comunicació i acció social ‘SocialLab: actuar en temps de crisi’, organitzada pel Social.cat, i que va tenir lloc el passat divendres a la Nau Bostik de Barcelona i en la qual van participar una setantena de persones.

La jornada va iniciar-se amb els parlaments institucionals de l’editor del Social.cat, Joan Camp, el director general de Mitjans de Comunicació i Difusió, Jordi del Río, i el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, qui va apuntar la idoneïtat de trobar un espai en el qual parlar sobre les crisis. “En aquests darrers deu anys s’han posat en crisi molts dels nostres sistemes. Això ens genera molts reptes i moltes necessitats”, va argumentar el conseller, qui va interpel·lar les persones assistents a “enfortir xarxes d’ajuda mútua” per fer front als moments complicats.

La filòsofa Begoña Román va ser la convidada de la xerrada central de l’esdeveniment. Sota el títol ‘Crisi, comunicació i confiança: reflexions des de l’ètica”, Román, que és també professora de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i presidenta del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya, va apuntar que el primer que cal fer davant una crisi és “ser honestos” i reconèixer que estem “desorientats i perduts en la transició”. “Honestedat per comunicar en temps de crisi és reconèixer que necessitem temps per fer indagacions, és bo saber que passi el que passi estarem junts i som resilients. També és important saber-se parar, aturar-se o inclús retrocedir, tot i que és cert que la nostra societat és molt impacient i no tolera la incertesa”, va destacar Román.

A banda, Román va assenyalar que és cabdal que el missatge i el missatger apostin per “la veritat, la veracitat i la correcció”. “La finalitat de tot acte de comunicació és comprendre i entendre’ns. Perquè comprendre és terapèutic, i la finalitat ha de ser generar confiança, i això implica un relat en el qual jo conegui i em reconegui”, va dir la filòsofa.

Després d’un esmorzar-networking en el qual vam tastar les delícies preparades per Càtering Tsuru, va tenir lloc el taller ‘La comunicació, una aliada quan vivim una crisi’, impartit per l’equip de la Sembra, agència de comunicació social que treballa amb moltes entitats del sector. Durant l’exercici, les persones participants van ficar-se en la pell d’una entitat que viu una crisi, i van haver de pensar en com la comunicació podia ajudar-nos en aquests moments, i com, amb una bona estratègia, tota crisi pot ser una eina que ens ajudi a fer un pas endavant. Alguns tips del taller: una crisi ben gestionada des de la comunicació ens pot servir per generar discurs únic i crear complicitats i treballar la xarxa relacional de l’entitat. També ens ha d’ajudar a gestionar la reputació i controlar el relat, sempre tenint present un mantra: la “comunicació és transparència”, tal com van repetir les professionals de la Sembra.

A continuació, i ja per finalitzar, vam escoltar a grans professionals avesats a comunicar i gestionar crisis en una taula rodona sobre les experiències pràctiques i què cal fer i no fer. Això és el primer que va preguntar Clara Congost, redactora del Social.cat qui va moderar la taula, i va recollir la qüestió amb rapidesa Anna Aurich, de l’agència de comunicació Còsmica i que anteriorment ha estat responsable de premsa de diferents institucions públiques: “S’ha de tenir sang freda; assumir i investigar la veritat, i tot seguit, difondre la veritat, però matisada de la millor manera possible”, va opinar. Així mateix, Aurich va incidir que cal que en el moment de la crisi, sigui l’organització afectada qui marqui l’agenda, i no deixar-se arrossegar per la immediatesa de les xarxes socials o els mitjans de comunicació. Per part seva, Francesc Viadel, periodista amb anys d’experiència gestionant la comunicació de diferents institucions, va apuntar que és clau que hi hagi una persona dintre de les organitzacions que canalitzi tota la informació amb els mitjans. També va incidir: “Les entitats han de tenir clar que el departament de comunicació ha de ser professionalitzat, i si no hi ha recursos, l’organització ha d’estar formada per donar resposta”.

Per a la periodista Eli Borreda, actual cap de comunicació del Departament de Drets Socials, va assenyalar un fet molt rellevant: “Hem de tenir en compte la situació en què es troba la professió i les redaccions: hi ha molt poc temps per treballar la informació; poca especialització i això no és secundari”. Borreda també va apostar per “escollir les batalles”, sobretot incidint en les xarxes socials. Per la seva banda, Joan Francesc Cànovas, consultor especialitzat en formació de portaveus i comunicació de crisi, va incidir en la idea de la immediatesa, una mala aliada en les crisis: “Normalment actuem de manera molt impulsiva. I de vegades no pensem. Cal posar un punt de reflexió, i jo molts cops el que faig és frenar-los”. Cànovas va regalar també una sentència que va sobrevolar i que resumeix bé la línia que van defensar les professionals convidades a la jornada: “Que tot el que diguem sigui veritat, encara que no diguem tota la veritat”.