Es crea un grup d’experts independents per combatre la violència sexual contra infants i adolescents 

La DGAIA revisarà el programa ‘Educant en la responsabilitat’, adreçat a menors d’edat inimputables


El Govern ha acordat crear un grup de treball format per experts independents per prevenir i combatre la violència sexual que afecta els infants i adolescents. L’executiu català ha pres la decisió després que en els darrers mesos s’hagin rebut diverses denúncies de conductes sexuals violentes contra aquests segments de la població, presumptament perpetrades, entre d’altres, per menors d’edat inimputables.

Així, la nova comissió elborarà un informe amb recomanacions que la DGAIA usarà per actualitzar i reforçar el programa ‘Educant en la responsabilitat’, adreçat a menors de 14 anys que han comés un delicte. A més, s’obriran dotze nous Barnahus arreu del territori i es crearan comissions territorials per abordar aquestes i d’altres problemàtiques.

El grup de treball estarà integrat per fins a deu persones reconegudes en la protecció a la infància i l’adolescència, el dret, l’educació i les violències sexuals. “Hi estem treballant des de fa mesos de manera transversal”, ha detallat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, que ha dit que tindrà una vigència de tres mesos i estarà adscrit al departament de Drets Socials.

Algunes de les persones que en formaran part seran Vicky Bernadet, fundadora i presidenta de la fundació que duu el seu nom, referent en la lluita contra els abusos sexuals infantils; Eduard Vallory, president de CATESCO (antic Centre UNESCO de Catalunya); els catedràtics en Neuroeducació, David Bueno i Anna Forés; l’advocada penalista experta en dret penal i en gènere, en particular en l’abordatge i prevenció de violències masclistes, Carla Vall; la sexòloga Raquel Tulleuda; la portaveu dels Mossos d’Esquadra, Montserrat Escudé, o la cap de l’Àrea de Reparació i Atenció a la Víctima del departament de Justícia de la Generalitat, Lidia Serratusell.

Revisió i actualització del programa per a inimputables ‘Educant en la responsabilitat’

D’acord amb les recomanacions d’aquest grup de treball, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) actualitzarà i reforçarà amb caràcter urgent el programa ‘Educant en la responsabilitat’, en l’àmbit de la prevenció, el seguiment, el control i la rehabilitació de les persones menors de 14 anys, que la llei considera inimputables. 

Catalunya va implementar aquest programa d’intervenció socioeducativa l’any 2012 i és un dels pocs territoris de l’Estat que disposa d’una iniciativa per atendre de manera especialitzada les persones de menys de 14 anys que presenten conductes delictives. “Es tracta d’una eina que té com a objectius valorar la situació personal d’aquests infants i adolescents i fer una intervenció educativa, restaurativa, transformadora i terapèutica que responsabilitzi els infractors, eviti la reincidència i faciliti la reparació de les víctimes”, ha explicat Plaja.

Segons la portaveu, tot i la revisió que ha anat duent a terme l’equip de professionals de la DGAIA que aplica aquest programa, el Govern “considera necessari avaluar-lo i actualitzar-lo, a fi de consolidar un projecte tècnic amb un model d’avaluació i intervenció especialitzat per atendre aquests casos”. L’any passat van seguir aquest programa 1.024 menors d’edat inimputables, dels quals 103 van fer-ho per fets contra la llibertat sexual.

Constitució de les comissions territorials Barnahus

Paral·lelament, Plaja ha indicat que el Govern accelerarà l’Estratègia Barnahus per a l’abordatge integral dels abusos sexuals contra la infància i l’adolescència a Catalunya. Preveu la creació de fins a dotze serveis nous arreu del país, que se sumaran al que funciona a Tarragona des de 2020. Drets Socials ja va anunciar la voluntat d’activar enguany aquests recursos en espais provisionals. L’acord de Govern aprovat aquest dimarts, a més, accelera la creació de les comissions territorials que s’han de constituir en el termini d’un mes en els municipis on s’ubicaran les noves Barnahus (Tortosa, Vilanova i la Geltrú, el Prat de Llobregat, Barcelona, Badalona, Granollers, Mataró, Terrassa, Manresa, Lleida, la Seu d’Urgell i Girona).

Les comissions seran “l’eina principal de consulta, informació i debat, i podran proposar activitats i analitzar les necessitats socials de cada territori”. En aquest sentit, tindran la funció d’actualitzar i establir els protocols de comunicació i intervenció entre els departaments de la Generalitat, així com elaborar i perfeccionar els circuits necessaris per garantir una atenció especialitzada d’acompanyament a les víctimes en el procés de cura, recuperació i reparació.

Aquests òrgans territorials estaran adscrits a la DGAIA, i els seus membres seran designats a proposta dels departaments d’Educació, Interior, Justícia, Salut i Igualtat i Feminismes. També en podran ser membres els agents del territori o persones que per la seva especialitat, coneixements o funcions puguin fer aportacions d’interès.

Evolució de les formes de violència

Plaja s’ha referit als darrers casos de violències sexuals en què s’han vist implicats menors d’edat i ha indicat que si bé les dades no permeten concloure que l’increment de denúncies es doni perquè la societat generi més violència que anys enrere, sí que apunten a una evolució de les formes de violència, especialment entre iguals, i a la intervenció dels professionals en matèria de detecció i prevenció. 

En aquest sentit, ha destacat l’augment de denúncies per part de les víctimes i del seu entorn, “gràcies en part a la tasca de sensibilització i formació per identificar violències masclistes que impulsa el conjunt de l’executiu” en espais d’intervenció amb infants i adolescents (educatiu, oci i lleure, serveis especialitzats i salut). “Qualsevol experiència vital que els menors d’edat puguin tenir durant l’adolescència, incloent-hi la violència, produeix un impacte inmediat però també a llarg termini que pot tenir un caràcter permanent i afectar el seu benestar en tots els àmbits de la vida”, ha advertit la portaveu. 

D’altra banda, ha considerat que la irrupció de les xarxes socials com a espai de socialització de la infància i l’adolescència i l’accés de les persones menors d’edat a continguts pornogràfics estan configurant una nova realitat en l’àmbit de la violència sexual contra aquest col·lectiu. 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article