Càritas Catalunya alerta d’una “cronicitat” de la pobresa: ha fet un 17% més d’atencions que abans de la pandèmia

Les llars de famílies monomarentals, les més afectades per l’augment dels preus.


Càritas Catalunya ha fet un 17% més d’atencions al territori respecte a abans de l’esclat de la pandèmia. Des de llavors, l’entitat ha constatat una tendència a l’alça que l’any passat es va traduir en un 5% més d’atencions. Concretament, la seva acció social va arribar a 103.946 llars on vivien 249.182 persones.

En aquest sentit, Càritas s’ha mostrat preocupada perquè alhora han augmentat les desigualtats entre les persones en situació de pobresa o de risc d’exclusió social i això fa que aquesta “crisi” es “cronifiqui”, han explicat els responsables de l’organisme. La situació afecta directament les llars monoparentals, especialment mares soles, i els domicilis amb infants i joves. Dues de les causes són l’atur i la inflació de preus.

Càritas ha presentat aquest dijous la memòria corresponent al 2022 a les instal·lacions del Museu de Lleida. El document ha posat de manifest que la situació econòmica de moltes persones ateses per l’entitat ha empitjorat tot i que ja fa tres anys des de l’esclat de la pandèmia. De fet, l’organisme ha atès durant l’any passat prop de 250.000 persones, un 5% més que l’exercici anterior, i el percentatge creix fins al 17% respecte a abans de la Covid-19. A més, només el 8,2% dels beneficiaris de l’acció social de Càritas són perceptors de l’Ingrés Mínim Vital o de la Renda Garantida de Ciutadania.

Pel que fa a les persones ateses, la meitat no disposaven d’un habitatge digne i el 58% eren dones, moltes d’elles mares soles, les més afectades per aquesta situació. I és que la taxa de risc de pobresa i exclusió és del 25% a Catalunya (un 1% menys que a Espanya), però en les llars monoparentals es dispara fins al 49,2%, mentre que als domicilis amb infants, adolescents i joves és del 32 i 27%, respectivament.

El director de Càritas Diocesana de Lleida, Rafael Allepuz, ha apuntat que el principal problema és que les “desigualtats van a l’alça” entre el col·lectiu que atenen. Un fet que alhora provoca que la pobresa i l’exclusió social es “cronifiquin”, ha lamentat.

Un futur incert

Segons presenta l’informe de l’entitat, més de 127.000 llars catalanes tenen tots els seus membres en edat laboral a l’atur. L’augment del preu de productes bàsics arran de la guerra a Ucraïna i també de la inflació ha impactat de manera més directa en les famílies amb menys recursos, que ara destinen tres de cada quatre euros del seu pressupost a aliments, habitatge i subministraments, mentre que les famílies amb més recursos n’hi destinen menys de la meitat.

Càritas adverteix que això ha provocat diferents conseqüències a les llars. Pel que fa a l’àmbit de la salut, el 45% dels domicilis han hagut de deixar de comprar els medicaments necessaris i el 55% no poden portar una alimentació adequada, mentre que el 80% reconeixen que han hagut de prescindir d’aliments frescos, com verdures o làctics.

En l’àmbit educatiu, el 39% de les llars no poden pagar les despeses escolars. I més de la meitat de les llars no disposa de connexió a internet més enllà del mòbil, el que genera dificultats als més joves per fer cursos de formació en línia o consultar informació relacionada amb els estudis.

Demanen “responsabilitats de Govern”

A menys d’un dia que arrenqui la campanya electoral per a les Eleccions Generals del 23J, el president de Càritas Catalunya, Francesc Roig, ha aprofitat la roda de premsa per reclamar a les administracions “responsabilitats de govern” i que inverteixin recursos per tal de combatre la pobresa.

D’aquesta manera, Roig reclama que les administracions garanteixin els drets de l’article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans a tots els residents a l’Estat espanyol. Això inclou garantir un nivell de vida que asseguri la salut, el benestar, l’habitatge, l’assistència mèdica o la seguretat en cas d’atur, entre altres.

Així mateix, Roig també reclama mesures per prevenir l’exclusió residencial i desenvolupar polítiques d’ocupació inclusives, polítiques migratòries que contemplin oportunitats més enllà del mercat laboral i polítiques que protegeixin les víctimes de violència masclista. D’altra banda, des de l’entitat alerten de la necessitat de crear un Pla Integral de Cures, garantir el dret a una bona administració i contribuir a l’enfortiment de la societat civil en tercers països.

Perfil dels usuaris de Càritas Catalunya

El 58% dels usuaris de l’entitat són dones i gairebé la meitat de les persones ateses estan a l’atur. A més, el 34% de les persones que s’adrecen a Càritas són infants o joves. A propòsit d’això, gairebé la meitat de les famílies no disposa d’un habitatge digne i, com a conseqüència, una de cada tres o quatre persones comparteixin pis amb altres famílies. Pel que fa a la seva procedència, el 28% de les persones ateses són espanyoles; un 36% procedeixen d’Amèrica del Sud i Central, sobretot de Colòmbia; i un 27% de l’Àfrica. El 37% dels usuaris es troben en una situació administrativa regular, mentre que el 34% es troben en una situació administrativa irregular.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article