L’any 2021, 75 joves entre 10 i 19 anys es van suïcidar a l’Estat espanyol, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística. Aquesta xifra va suposar més de l’11% del total de totes les morts registrades en aquesta franja d’edat i va constituir la segona causa de mort externa després dels accidents de trànsit. La precocitat de la conducta suïcida és, sens dubte, alarmant.
L’Estat espanyol no és un cas aïllat. El suïcidi és una de les principals causes de mort entre els joves a escala mundial. La situació ha despertat la necessitat urgent de comprendre els diversos factors que contribueixen a aquest fenomen per implementar estratègies efectives de prevenció i suport.
Per què tants adolescents es plantegen el suïcidi?
No hi ha una resposta fàcil a aquesta pregunta. Hi ha múltiples factors de risc i protecció, tant personals com de l’entorn. Aquests factors interactuen produint un resultat diferent a cada persona. Per això estem davant d’un problema complex.
Segons una investigació recent, els problemes de salut mental semblen ser el factor de risc més associat amb la conducta suïcida en adolescents. Principalment la depressió, encara que també d’altres com l’ansietat o els trastorns alimentaris. Quan hi conflueixen diversos trastorns mentals, o quan es combinen amb abús d’alcohol o drogues, el risc es dispara.
Això no obstant, és molt important assenyalar que la majoria dels adolescents amb trastorn mental no intenten suïcidar-se. I, per descomptat, molts adolescents que cometen aquests actes no presenten cap trastorn mental.
Bullying, conflictes familiars i violència sexual ho precipiten
Els esdeveniments vitals adversos es consideren factors precipitants. Entre els esdeveniments estressants més comunament associats a la conducta suïcida destaquen els conflictes familiars, haver estat víctima de violència sexual, patir maltractament a la infància o patir bullying. Tot i això, en un adolescent vulnerable, les ruptures de parella, els canvis de residència, el fracàs escolar i altres situacions també podrien actuar com a detonants.
Determinats trets de personalitat com ara la impulsivitat, el perfeccionisme o l’ús d’estratègies d’afrontament centrades en l’emoció o l’evitació augmenten l’impacte negatiu que tenen els esdeveniments vitals adversos.
Finalment, cal subratllar la importància dels intents de suïcidi previs: un adolescent que ha intentat suïcidar-se no sempre ho tornarà a intentar, però és cert que la probabilitat augmenta.
Quins factors protegeixen els adolescents de la conducta suïcida?
La probabilitat de dur a terme un acte suïcida es redueix quan hi conflueixen certs actors de protecció. Es relacionen amb la resiliència, que és la capacitat que les persones tenen per adaptar-se i sobreposar-se a esdeveniments vitals adversos.
Alguns dels factors personals de protecció identificats entre adolescents són la valoració positiva de les pròpies capacitats (autoconcepte positiu); la capacitat per regular els propis pensaments i emocions de cara a l’assoliment dels propis objectius (flexibilitat cognitiva) i la gestió adequada d’emocions com l’enuig, la frustració i la tristesa (autocontrol emocional).
També el suport social té una gran importància. I passa el mateix amb el sentit de pertinença i acceptació positiva en una comunitat. La percepció per part dels adolescents que es poden recolzar emocionalment en familiars i amics fa que l’impacte dels esdeveniments negatius sigui molt menor. Per això parlar del suïcidi amb un adolescent vulnerable és aconsellable, ja que aquest percep el suport i té la possibilitat de considerar opcions alternatives.
El sentit o propòsit de vida funciona així mateix com a escut protector davant dels intents de suïcidi al llarg de la vida.
Prevenir el suïcidi entre els adolescents
Després del que s’ha exposat, es pot arribar a la conclusió que és possible prevenir el suïcidi, ja que la majoria dels factors de risc i protecció poden ser modificats. Molts dels joves que intenten suïcidar-se en realitat no volen morir, sinó deixar de patir. Aquests adolescents poden pensar en el suïcidi com una sortida, en veure’s superats pels problemes a què s’enfronten sense disposar de recursos suficients per manejar-los.
Per tot això, des d’una perspectiva general, la prevenció del suïcidi en adolescents està estretament relacionada amb la protecció i la promoció del benestar a la infància, a través de la disminució dels factors de risc i la promoció dels factors de protecció esmentats. Per això, cal una aproximació multidisciplinària i integral de tots els àmbits, agents i estaments socials, cadascun amb la seva comesa específica.
Un element clau consisteix en la detecció primerenca d’adolescents amb més vulnerabilitat. Amb aquesta finalitat s’han desenvolupat programes específics d’entrenament que busquen capacitar persones no expertes, anomenats gatekeepers.
Familiars, professionals de la salut i mestres poden ser entrenats per reconèixer els senyals d’advertiment, respondre adequadament i dirigir les persones en risc cap als recursos adequats d’ajuda i de suport.
Això no obstant, queda molt per fer i l’efectivitat d’aquests programes d’intervenció no és ben clara. Sembla que cap iniciativa o estratègia de prevenció no es destaca per sobre de les altres: el que podria funcionar és combinar estratègies a escala individual i poblacional.
(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l’original aquí).
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari