La RGC només arriba al 40% de les llars que ho necessiten i no ajuda a les famílies nombroses, segons un estudi

ACN

L’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques – Ivàlua conclou que la renda garantida de ciutadania (RGC) té una cobertura baixa de llars necessitades (+40%), que està ben focalitzada en les llars més vulnerables (+84%) i que és efectiva per sortir o mitigar la situació de pobresa (+66% dels casos). També presenta unes recomanacions en el sentit de modificar els requisits d’accés a la prestació, facilitar la tramitació conjunta de la RGC i l’ingrés mínim vital (IMV), fer compatible la prestació amb l’activitat laboral o ampliar les anàlisis i millorar els sistemes d’informació disponibles de l’RGC. També considera que cal revisar els barems i imports, i millorar la prestació per a les famílies de més de tres membres.

L’avaluació del disseny ha revisat si la prestació és adequada per atendre i cobrir les necessitats econòmiques de la població en pobresa severa. S’han fet estimacions a partir de les dades de l’Enquesta de Condicions de Vida 2020 i 2021. Per la seva banda, l’avaluació de la implementació ha revisat el funcionament de l’RGC pel període de gener de 2020 fins a abril de 2022. S’han fet servir dades dels registres administratius de gestió de l’RGC: el Curam i l’AS-400.

Els resultats d’aquesta avaluació, encarregada per l’Àrea d’Avaluació Econòmica de Polítiques Públiques de la Direcció General de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya, tenen com a objectiu proposar al Departament de Drets Socials ajustos que es podrien incorporar per millorar la prestació social, així com l’accés a les persones que ho necessitin. L’avaluació té l’objectiu d’analitzar si el disseny i la implementació d’aquesta política del gener de 2020 a l’abril de 2022 són els adients per a atendre les llars vulnerables i revertir la situació de pobresa severa dels seus beneficiaris, promovent-ne alhora la seva autonomia i participació activa en la societat.

Principals conclusions

L’any 2020, 285.196 llars es troben en pobresa severa. Aquest conjunt representa el 9,32% de les llars a Catalunya, un percentatge molt similar al de l’any 2021 (9,55%). D’aquestes, menys de la meitat són elegibles per rebre l’RGC. D’entre el conjunt de llars elegibles, un 95,77% són pobres severes l’any 2020, i un 84,93% l’any 2021. És a dir, la gran majoria de les persones que reben la prestació, la necessiten. Un 66,64% de les llars que rep la prestació surt de la situació de pobresa severa. Tanmateix, la prestació no garanteix el mateix nivell de protecció per a totes les llars perceptores: la gran majoria de les llars de tres o més membres no surten de la situació de pobresa severa després de rebre la prestació.

L’RGC no arriba al conjunt de llars en pobresa severa pel caràcter restrictiu dels requisits, especialment per la incompatibilitat de la prestació amb l’activitat laboral, i la definició dels llindars d’ingressos. Es mostra insuficient per a les llars de més de 3 membres que no abandonen la situació de pobresa severa tot i percebre la prestació. Per això, considera necessari estudiar els possibles efectes que generaria la compatibilitat de prestació i activitat laboral per evitar la trampa de pobresa.

A més, desplegar l’Ingrés Mínim Vital (IMV) representaria un estalvi pressupostari d’RGC molt significatiu, diu l’informe.

S’ha identificat un increment rellevant del nombre de sol·licituds i llars perceptores entre els anys 2020 i 2021 per l’efecte de la pandèmia, però una estabilització el 2022. S’ha detectat també una reducció dels terminis de resolució de sol·licituds i un funcionament adequat dels pagaments. Hi ha un volum baix de suspensions i extincions. La majoria de suspensions són per motius laborals i les extincions pel fet que la prestació fa més de 12 mesos que està suspesa.

També veu necessari adequar els sistemes d’informació per disposar de dades actualitzades i ampliar les ja existents, vinculant la informació amb altres registres administratius.

Per tot això, Ivàlua recomana explorar modificacions dels requisits d’accés a l’RGC per a millorar-ne la cobertura i revisar l’adequació de la quantia segons la grandària de la llar; avançar en maneres de facilitar la tramitació conjunta de l’RGC i l’IMV per millorar la compatibilitat entre ambdues prestacions; i ampliar les anàlisis i millorar els sistemes d’informació disponibles de l’RGC.

Drets Socials comparteix les conclusions i reclama novament el traspàs de l’IMV

Després d’analitzar l’informe d’Ivàlua, el Departament de Drets Socials comparteix les propostes de millora i reclama novament al govern espanyol el traspàs de la gestió i els fons de l’Ingrés Mínim Vital (IMV). Des de fa temps, la Generalitat aposta per la gestió integral de l’IMV i evitar així “l’infern burocràtic” a què s’està sotmetent a les persones més vulnerables, tal com han afirmat. Tot i que l’Estat espanyol ha respost sempre que el Govern de Catalunya no té competències per gestionar l’IMV, la Generalitat afirma que continua defensant el contrari.

En aquest sentit, el director general de Prestacions Socials, Valentí Arroyo, explica que amb la proposta que se’ls fa, des de la Generalitat es podria gestionar l’IMV tal com es fa amb les Pensions No Contributives (PNC), sense haver de transferir el pressupost. “En aquests moments no hi ha arguments jurídics per no subscriure el conveni proposat. Per tant es tracta d’una qüestió de voluntat política”, lamenta.

Arroyo recorda que la RGC coincideix en finalitat, tipologia de prestació i població objectiu amb l’IMV i els seus requisits són força similars i que, per tant, “no té sentit fer el mateix des de dues administracions perquè al final qui en surt més perjudicada és la ciutadania que ha de rebre aquestes ajudes i se’ls dificulta el procediment per sol·licitar-les”, ha explicat. Així mateix, posa de relleu que si s’aconseguís una gestió íntegra i unificada amb la RGC i l’IMV es milloraria en eficiència, ja que, amb un únic canal de gestió, s‘utilitzaria la mateixa estructura i organització per gestionar les dues prestacions, es disminuiria el temps de resolució d’expedients, passant dels 356 dies de mitjana als 100, i s’optimitzaria la informació al ciutadà.