En alguna ocasió hem hagut d’acudir a un servei mèdic amb una certa urgència. I en alguna ocasió, probablement, la majoria de nosaltres hem percebut que el professional sanitari que ens ha atès sembla fatigat i manté un tracte fred i distant. Això ens ha produït la sensació que “no era present” amb nosaltres i, per tant, que no hem pogut transmetre-li realment com ens sentíem. Tan sols vam poder relatar-li una sèrie de símptomes físics i res més.
Sortim d’aquest centre mèdic amb la sensació que hem estat tractats com un mer número. I encara que els nostres símptomes físics hagin estat revisats, no tenim una sensació d’alleujament emocional. Si teníem por o tristesa o ens sentíem sols, incompresos o enfadats, aquestes emocions segueixen amb nosaltres. Ens sentiríem d’una altra manera si aquest professional hagués estat capaç no sols de preguntar i abordar eficaçment els nostres símptomes físics, sinó també de fer-nos sentir millor?
Per a això, hauria estat necessari que empatitzés amb les nostres emocions, la qual cosa implica observar al pacient i preguntar-li pels seus dubtes, atenent els seus temors i abordant les seves emocions. I això només és possible si es compleixen dues condicions: primera, que els professionals sanitaris comptin amb el temps suficient; i segona, que hagin estat convenientment entrenats, durant la seva formació acadèmica, per a desenvolupar una medicina basada en la humanització de la salut.
Aquest segon punt és en el qual han estat treballant des de 2019 en el Psycho-Technology Lab, de la Universidad San Pablo-CEU de Madrid, incorporant la simulació a través d’eines d’avantguarda com la realitat mixta.
Entrenament amb pacients virtuals
Aquesta tecnologia es desplega a través d’unes ulleres i un programari específic. Una vegada que l’alumne es posa el dispositiu, pot veure objectes, com a avatars o un altre tipus d’instruments virtuals. Però a diferència de la realitat virtual, l’estudiant és capaç de percebre el seu entorn físic immediat (per exemple, l’aula on està) alhora que interactua amb els objectes que està veient virtualment.
La realitat mixta compta amb avantatges i desavantatges, encara que la seva aplicació en l’àmbit de la salut mental és encara molt escàs i, per tant, altament innovador. En aquest camp, permet que els alumnes entrenin amb avatars virtuals tantes vegades com sigui necessari, fins a integrar tot el coneixement adquirit, amb una pràctica basada en la humanització de la salut. És a dir, se’ls ensenya a empatitzar amb els seus pacients i ser capaços de respondre eficaçment a les diferents emocions que manifestin.
Per a elaborar aquest protocol d’instrucció s’han desenvolupat diversos estudis, en els quals s’han trobat algunes claus. Per exemple, que la incorporació de la tecnologia digital incrementa la motivació i el rendiment dels alumnes i que la utilització d’avatars ja està donant resultats molt prometedors en l’entorn sanitari.
Alumnes més motivats i satisfets
Per a determinar si la realitat mixta havia estat emprada amb anterioritat per altres autors per a abordar la salut mental, el Psycho-Technology Lab ha realitzat una revisió de 2.608 estudis científics. Les conclusions avalen la seva utilitat per a entrenar diverses habilitats en futurs sanitaris, com ara poder detectar la gravetat que refereix un pacient o la capacitat per a entrevistar un pacient pediàtric i els seus progenitors.
Els alumnes apreciaven també els avantatges d’usar la realitat mixta, declarant una major satisfacció, així com un elevat nivell de motivació i de goig del procés d’aprenentatge. També manifestaven un increment de la sensació d’autoeficàcia a l’hora de desplegar habilitats pràctiques, en comparació amb models més tradicionals d’ensenyament.
El protocol d’entrenament en humanització de la salut encara està sent testat científicament en el Psycho-Technology Lab. No obstant això, s’espera que els resultats secundin que la formació rebuda pels alumnes els permeti adquirir destreses suficients per a proporcionar als seus pacients un tracte sanitari basat en l’humanisme. I que, per tant, aquests puguin abandonar la consulta tenint la sensació d’haver estat entesos i valorats.
(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'original aquí)
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari