Estan prou representades les cures als llibres? Resten massa invisibilitzades a l’esfera privada? Quines repercussions té el treball de cures en el projecte vital de les dones, en qui majoritàriament recauen? De totes aquestes qüestions n’hem parlat aquest dimarts a la Setmana del Llibre en Català gràcies a la taula rodona ‘Reivindicant les cures a través dels llibres’, una trobada organitzada per la Prestatgeria del Social, el projecte de llibres socials que impulsem des del Social.cat, i que aquest dimarts vam presentar al públic amb motiu de la seva tercera edició.
Per aprofundir en aquestes qüestions vam convidar a tres dones que des de diferents mirades i perspectives estan abordant les cures a través de llibres. Per una banda, Guillermina Sanisidro Fontecha, impulsora del llibre Dones i mares invisibles(M de Mujer, 2023) i membre del Sindicat de Mares en la Diversitat Funcional; també la Laura Gonzalvo, autora de La llista de les coses impossibles (Columna Edicions, 2022); i Laia Altarriba, responsable de premsa i activitats de Tigre de Paper, editorial sensible al treball de cures que ha publicat diversos llibres de pensament crític que aborden el tema, com, entre altres, El manifest de les cures (Tigre de Paper, 2021).
“Volem reivindicar les cures i anar molt més enllà perquè es visibilitzi aquesta realitat”, va manifestar Guillermina Sanisidro sobre les motivacions que van portar a un grup de mares de centres d’educació especial a escriure Dones i mares invisibles, una obra en la qual vuit mares amb fills amb discapacitat fan una radiografia exhaustiva i molt real del que implica el treball de cures. “Era una llàstima que tot el que vivim no es visibilitzés”, va assenyalar Sanisidro, qui també va recordar que el treball de cures recau especialment en les dones. De fet, vuit de cada deu cuidadores són dones, segons diversos estudis.
Per altra banda, Laura Gonzalvo, autora de La llista de les coses impossibles —obra guanyadora del Premi Carlemany 2021 i que explica la història d’un jove que pateix un accident i queda tetraplègic—, creu que els llibres serveixen per posar el focus en temes que a priori poden semblar minoritaris tot i que poden travessar a tothom en un moment donat. “Hi ha un estigma social molt gran envers les persones amb discapacitat, i a la vegada hi ha moltes coses del que implica una discapacitat que no es veuen perquè es porten per dins”, va destacar Gonzalvo, qui també va apuntar que un dels objectius de la seva novel·la era posar l’accent en la diversitat de la diversitat funcional, i les múltiples maneres de viure una discapacitat i les seves derivades.
Laia Altarriba, per la seva banda, va afegir que des de l’editorial Tigre de Paper volen apostar per llibres que siguin “eines per llegir i per intervenir la realitat”. “Les persones som interdependents, i volem aportar una visió del món que ens mostri que les persones, per viure-hi, ens necessitem les unes a les altres i que el treball de cures és necessari”, va incidir Altarriba, qui també va apuntar que el sistema capitalista patriarcal se n’aprofita d’amagar en l’esfera individual les cures: “Se n’aprofita també de múltiples opressions per aconseguir el màxim benefici”, va etzibar, tot assegurant que cal aprofundir en l’acció comunitària com a resposta al sistema patriarcal per donar resposta a la crisi de les cures.
La Prestatgeria del Social, més necessària que mai
La taula rodona d’aquest dimarts ha estat el tret de sortida de La Prestatgeria del Social, que continuarà la seva programació al novembre. Concretament, entre els dies 14 i 18 de novembre ens trobarem a diferents llibreries de Barcelona per parlar sobre educació emocional, drets sexuals i reproductius, educació social, migracions i dissidències, amb diferents autors i autores que des dels seus llibres obren noves mirades, debats i propostes d’acció per generar pensament crític i transformació social. Properament us informarem dels participants d’aquesta tercera edició.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari