Les proves moleculars permeten detectar d’una manera més eficaç el càncer d’endometri

ACN

Les proves moleculars permeten detectar de manera més eficaç el càncer d’endometri, segons un estudi de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i el CIBERESP.

Publicat a la revista científica British Journal of Cancer, l’estudi fa una avaluació per determinar el cost-efectivitat i la rendibilitat de dues estratègies de detecció primerenca per a la detecció d’aquesta malaltia en dones amb sagnat postmenopàusic, com ho són l’estàndard de diagnòstic actual i una altra que utilitza mètodes moleculars en una mostra de citologia cervical o biòpsia endometrial. D’aquesta manera, permet reduir el nombre d’histerectomies innecessàries en dones amb aquest tipus de sagnat.

Els resultats obtinguts en l’estudi suggereixen que l’estratègia molecular és més efectiva, ja que les proves moleculars tenen el potencial de disminuir el nombre de casos d’endometri no detectats en un 65%, fet que pot conduir a una detecció més primerenca i a millors resultats per a les pacients.

L’estudi també ha demostrat que les proves moleculars tenen el potencial de reduir el nombre d’histerectomies en una mitjana d’un 21% en dones sense càncer d’endometri, però que presenten sagnats per altres causes, sobretot en edats avançades.

Finalment, l’estratègia que inclou els marcadors moleculars ha demostrat ser més cost-efectiva que l’estratègia actual si la prova tingués un cost inferior o igual als 310 euros.

Evitar falsos negatius

La incidència del càncer d’endometri està augmentant a causa de diversos factors, com poden ser la síndrome metabòlica, l’obesitat o l’envelliment de la població. En aquest context, el sagnat uterí “anormal” és un símptoma comú del càncer d’endometri que acaba afectant el 90% de les dones amb aquest tipus de tumor, però només en un 9% de les dones que presenten sagnats tenen aquesta malaltia.

Per tant, totes les dones amb sagnat postmenopàusic requereixen una avaluació addicional per identificar i tractar aquesta afectació. Actualment, per poder diagnosticar el càncer d’endometri es fa una ecografia transvaginal i el mostreig de biòpsia endometrial en aquelles dones que presenten sagnat durant la menopausa.

Això no obstant, aquest mètode presenta algunes limitacions com poden ser la taxa de fallida de la biòpsia i la possibilitat d’obtenir “falsos negatius” a causa del mostreig a cegues de l’úter. És per aquest motiu que, per fer front a aquestes limitacions, s’estan desenvolupant nous enfocaments diagnòstics que utilitzen la genòmica, epidenòmica i la proteòmica en mostres endometrials i cervico-vaginals per a poder detectar precoçment el càncer d’endometri.

Aquestes noves tècniques es beneficien de la continuïtat anatòmica de la cavitat uterina amb el coll uterí i tenen una alta sensibilitat i especificitat, fet que ofereix un nou horitzó prometedor.