Descobreixen una possible teràpia per corregir el dèficit de memòria causat per l’alcoholisme fetal

ACN

Un equip de recerca del Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS) de la UPF, amb la participació de l’Hospital del Mar Research Institute, ha identificat i validat, per primera vegada, en ratolins, el mecanisme neurobiològic i la teràpia per corregir el dèficit en la memòria dels individus amb trastorns de l’espectre alcohòlic fetal (TEAF).

Aquests resultats obren la porta a estudiar si el mecanisme és el mateix en humans, cosa que permetria millorar el diagnòstic i tractament dels individus afectats. El Trastorn de l’Espectre de l’Alcohòlic Fetal (TEAF) inclou una sèrie d’afectacions que pateixen els infants que han estat exposats a l’alcohol durant l’embaràs i la lactància.

Aquestes afectacions varien des de les malformacions morfològiques craniofacials o problemes de creixement, en els casos més severs, fins a hiperactivitat, dificultats emocionals i motivacionals o defectes en l’aprenentatge i la memòria, en els casos més lleus.

“En infants que tenen un aspecte normal, el TEAF està infradiagnosticat i, sovint, es confon amb hiperactivitat o TDA”, explica Rafael de la Torre, coordinador del Grup de recerca en Farmacologia integrada i neurociència de sistemes de l’Hospital del Mar Research Institute. “Com que no hi ha diagnòstic, no hi ha tractament i s’acaba fent una teràpia simptomàtica per alleugerir la hiperactivitat o altres trastorns com l’ansietat”.

Els resultats de l’estudi, publicats a la revista Molecular Psychiatry, han permès als investigadors observar que “no fa falta que hi hagi una exposició crònica a l’alcohol perquè es doni un TEAF. Un consum esporàdic amb intoxicació —el que comunament coneixem com a borratxera— és suficient per observar alteracions en la memòria, en ratolins”, explica Olga Valverde, coordinadora de l’estudi i directora del Grup de Recerca en Neurobiologia del Comportament del MELIS-UPF.

Un dèficit de memòria que persisteix

L’estudi concreta que els ratolins nascuts de mares que han tingut un consum esporàdic d’alcohol durant l’embaràs i la lactància presenten un dèficit de memòria que persisteix fins a l’edat adulta. Una de les raons d’aquest dèficit és que l’alcohol afecta la funció del sistema endocannabinoide, reduint l’expressió del receptor PPARy.

“El sistema endocannabinoide està molt implicat en els processos d’aprenentatge i memòria”, explica de la Torre. “Per això és especialment rellevant que aquesta disminució es doni durant l’edat infantil, quan els ratolins, mascles i femelles, estan en edat d’aprendre”. Amb tot, la reducció de PPARy no es dona a tot el cervell. Es limita als astròcits —cèl·lules que donen suport a les neurones controlant funcions com ara el seu metabolisme o la inflamació a la qual estan sotmeses— de l’hipocamp.

Després de confirmar el mecanisme neurobiològic per tres vies diferents, l’estudi també proposa un tractament efectiu amb el fàrmac pioglitazona, usat habitualment per controlar el sucre i que estimula els receptors PPARy. Segons la primera autora de l’estudi, Alba Garcia-Baos, aquest “aconsegueix alleugerir els dèficits cognitius de memòria dels individus amb TEAF en edat infantil.”

Optimisme pel que fa als estudis en humans

Els resultats d’aquest estudi obren la porta a estudiar els efectes d’altres alteracions cognitives causades per l’exposició a l’alcohol durant l’embaràs. “En aquest treball només hem estudiat les alteracions en la memòria, però poden haver-hi alteracions emocionals, motivacionals o conductuals relacionades amb el TEAF”, puntualitza Valverde, que també és catedràtica en Psicobiologia a la UPF.

Malgrat que aquest estudi s’ha fet en ratolins, la investigadora es mostra optimista pel que fa al comprovar si aquest mecanisme es replica en humans, perquè són dues espècies de mamífers amb moltes similituds. A més, en cas de confirmar-se, “seria relativament senzill fer un estudi per validar si la teràpia funciona en humans, ja que hi ha fàrmacs que tenen efectes similars als utilitzats que estan aprovats per utilitzar-se en població infantil”.