Dos de cada tres joves que passen pel sistema de justícia juvenil no reincideixen els següents cinc anys

ACN

Dos de cada tres joves que van finalitzar un programa o mesura en el sistema de justícia juvenil català l’any 2015 no han tornat a ser atesos ni pels serveis de justícia juvenil ni han ingressat al sistema d’execució penal d’adults per un nou delicte en els cinc anys següents. Aquesta és una de les conclusions de l’informe sobre la taxa de reincidència penitenciària juvenil 2020 del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE). En el marc d’aquesta recerca sobre els reptes i abordatges del model de justícia juvenil a Catalunya, s’ha actualitzat la taxa. La darrera era del 2016 i se situava en el 30,8%.

Seguint el patró dels adults, en el cas dels homes la reincidència és més alta (36,2%) que en les dones (18,8%). També és un factor de risc l’edat: entre els 14 i els 15 anys la taxa és més alta (39,4%) que entre els 16 i 17 anys (28,2%). Els experts apunten que en aquests primers anys d’adolescència la pulsió delictiva té una tendència ascendent que comença a minvar a partir dels 16-17 anys. El fet d’acumular antecedents és un factor de risc que es dispara en el cas dels multireincidents al 63,9%. Pel que fa al tipus de delicte, el 78,1% de reincidència es dona en casos de condemnes per delictes contra la propietat.

La taxa de reincidència juvenil 2020 és un estudi de l’Àrea d’Investigació i Formació en Execució Penal del CEJFE. Marta Blanch i Roger Mancho, autors de la investigació, n’han presentat les principals conclusions aquest dimecres a la jornada ‘Reptes i abordatge del model de justícia juvenil a Catalunya’, una jornada de reflexió i anàlisi sobre la complexitat de l’àmbit de la justícia juvenil on s’han presentat diferents estudis i experiències.

La mostra de l’estudi és de 3.634 joves d’entre 14 i 23 anys que van finalitzar un programa o mesura l’any 2015. Una de les característiques metodològiques és que s’estudia tota la població i no pas una mostra. A diferència de les anteriors recerques, el seguiment als joves s’ha ampliat en un any per compensar l’efecte Covid-19 i per assimilació a estudis similars d’àmbit internacional. En aquest cas, si en comptes de quatre anys el seguiment s’amplia a cinc anys, la taxa passa del 30,9% al 32,7%, un increment que estadísticament no és rellevant.

Impacte del tractament o mesura

El 40,6% dels joves que entren al circuit de justícia juvenil han de passar per un judici. Això significa que als 1.477 joves que van finalitzar una mesura l’any 2015 se’ls havia imposat una mesura socioeducativa per sentència judicial. La resta de casos es va repartir de la manera següent: 1.112 joves (30,6%) van participar en un programa de mediació i reparació, i amb això es va tancar el procés judicial; i 1.045 joves (28,8%) van tenir com a única intervenció en tot el procés un informe d’assessorament tècnic. Per diferents motius, l’expedient no va tenir cap altre recorregut i va ser l’única resposta judicial necessària que es va donar als fets delictius del jove.

Programa de tractament individualitzat

En el 70% dels casos, la mesura o el tractament ha funcionat, atès que els joves no reincideixen. Des del Departament de Justícia, Drets i Memòria se’n fa una lectura positiva atès que la taxa de reincidència es manté malgrat que la complexitat social és més alta. L’estudi també assenyala que la intensitat en el tractament i el contacte amb la comunitat redueixen la possibilitat de reincidir. Per exemple, la reincidència de joves que han passat per una mesura de mediació i reparació (MRM) és del 26,7%, o en el cas dels joves que fan prestacions en benefici a la comunitat (PBC), la taxa cau al 17,7%.

De fet, la taxa de reincidència en la mesura de prestació en benefici de la comunitat és 10 punts inferior a la de la llibertat vigilada, atès que és una mesura que comporta l’acceptació voluntària per complir-la i, per tant, hi ha un perfil de joves implicats en el desistiment. S’imposa per a delictes de menys gravetat i per a joves amb perfils de menys risc.

Val a dir que els joves que entren al circuit de justícia juvenil per complir una mesura segueixen un programa de tractament individualitzat que ha estat expressament dissenyat d’acord amb les necessitats individuals. Si la mesura és de medi obert, aquest programa es duu a terme en el medi social i familiar del menor o jove amb el seguiment d’un professional de medi obert, utilitzant, preferentment, els recursos comunitaris.

En el cas que la mesura sigui d’internament, aquest programa es duu a terme en un centre educatiu de justícia juvenil i consisteix, bàsicament, a garantir la continuïtat de la formació escolar o de la formació professional ocupacional i en una intervenció específica adaptada a les problemàtiques personals, als factors de risc detectats i als perfils delictius. Per exemple, es fomenten les habilitats i competències socials, l’educació sexual, l’esport o els tractaments contra el consum i per reconduir impulsos violents. L’internament en un centre educatiu de justícia juvenil és una mesura reservada com a últim recurs. Normalment els joves que hi ingressen responen a dos perfils: acumulació d’un gran nombre d’antecedents o comissió de delictes greus.

Trajectòries migratòries sense acompanyament

Els joves que han viscut trajectòries migratòries complexes presenten més variables de risc que aquells casos en els quals la trajectòria migratòria ha estat acompanyada i hi ha hagut un procés d’integració.

Per exemple, l’estudi evidencia que els joves que es troben sols, sense cap suport adult, presenten uns nivells de reincidència més alts que altres joves que han passat per processos migratoris amb més acompanyament. De fet, quan el jove ha viscut trajectòries migratòries acompanyat d’adults prosocials o amb suport adult positiu no es dona cap diferència respecte a la taxa de reincidència d’altres joves de nacionalitat estrangera. Les dades demostren, doncs, que la manca de protecció social, de suport familiar i social, una situació socioeconòmica desfavorable, un accés limitat al mercat laboral o un menor capital social són factors més afavoridors de la reincidència que no pas la categoria d’estrangeria.