Gairebé tres de cada quatre dones de l’àmbit sanitari i acadèmic de l’estat espanyol han patit assetjament sexual i prop d’un terç també han sofert alguna forma d’abús. Són les dades que revela un estudi científic coordinat per la responsable del grup de recerca en cures de salut de l’IRBLleida i professora de la Universitat de Lleida, Montserrat Gea Sánchez, i per la catedràtica a l’Imperial College de Londres, Helena Legido-Quigley, en col·laboració amb Women in Global Health Spain. L’estudi s’ha realitzat entre els mesos d’agost i setembre i insta els responsables universitaris i institucions de salut a abordar la desigualtat de gènere.
L’estudi científic revela que el 73,6% de les enquestades van informar haver sofert assetjament sexual i el 28,7% alguna forma d’abús. Les conseqüències dels abusos, però, van més enllà del mal immediat: el 34,5% de les víctimes informen d’efectes psicològics duradors, inclosos disgust, por, ira, vergonya, ansietat, depressió, trauma i diversos problemes de salut mental.
La recollida de testimonis es va iniciar a través de les xarxes socials, mitjançant una enquesta, el passat 29 d’agost i va finalitzar l’11 de setembre després de la recopilació de 345 històries personals, les quals posen de relleu el problema generalitzat de sexisme i assetjament sexual que afecta, sobretot, dones vulnerables en posicions precàries.
L’assetjament sexual experimentat per les participants adopta formes diferents. L’abús verbal, que consisteix en comentaris inapropiats, ofensius i humiliants és el tipus més freqüent (53%). Els abusos físics, com ara tocaments, grapejades, petons i abraçades inoportunes també són freqüents (44,9%), sobretot en el sector sanitari. Les insinuacions sexuals no desitjades i la petició de favors sexuals es donen en el 6,4% dels casos, inclòs l’assetjament quid pro quo.
El ciberassetjament i els mems sexuals són menys freqüents, amb un 3,8% dels comptes informen de tals pràctiques. A més, diverses participants van descriure experiències d’assetjament hostil o ofensiu perpetrat per companys i col·legues en centres de treball sanitaris i acadèmics, concretament en el 47,5% de les experiències compartides.
“Agraïm sincerament cada història compartida. Aquestes dones, valentes en trencar el seu silenci, són la força motriu darrere del canvi urgent que necessitem en l’acadèmia i en el nostre sistema de salut. Proposem mesures concretes, com impulsar lideratges transformadors, implementar polítiques integrals de prevenció, desafiar la normalització de l’assetjament i avaluar amb indicadors mesurables, ha explicat la catedràtica a l’Imperial College, Helena Legido-Quigley, que ha afegit que amb l’estudi volen “erradicar l’abús de poder i sexual, establint un ambient segur, respectuós i propici per al benestar de totes les persones”, ha remarcat.
Precisament, i davant d’aquestes dades, l’estudi insta sobretot els responsables màxims d’universitats i institucions de salut a abordar seriosament la desigualtat de gènere i el respecte als drets humans, a l’entendre que l’assetjament sexual està profundament connectat amb drets com la igualtat i la justícia social. Entre aquestes recomanacions hi ha promoure l’equilibri de gènere i la diversitat en els rols de lideratge, implementar polítiques integrals de prevenció més enllà dels protocols d’igualtat o tenir una estratègia de tolerància zero, entre altres.
“A la llum de la informació compartida per les participants queda clar que les formes d’abús cap a les dones pel fet de ser dones continuen normalitzades. És la nostra obligació i especialment de les dones que tenim una posició estable, no permetre que aquests patrons es continuïn reproduint entre generacions. És imprescindible que l’aplicació de la legislació vigent sigui real i els governs i institucions apliquin una política de tolerància zero cap a l’abús i l’assetjament sexual mitjançant les recomanacions que proposem”, ha matisat la professora de la UdL, Montserrat Gea-Sánchez.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari