Les treballadores de les entitats d’atenció a la salut mental denuncien sobrecàrrega laboral i precarietat

Alerten de la saturació dels serveis i de l’afectació que això té en les seves condicions de salut


L’esclat de trastorns de salut mental, que incrementen any rere any segons la majoria d’estudis, i la precarització laboral als serveis que atenen pacients amb aquestes afectacions són una combinació que està perjudicant molt la pròpia salut mental de les treballadores i treballadors d’aquest sector. Així ho denuncien des de la Plataforma de Treballadores de Salut Mental i Addiccions en Lluita – CGT.

Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, que se celebra aquest dimarts, l’organització manifesta que als serveis en els quals treballen, gestionats per fundacions i entitats que atenen persones amb trastorn mental, es donen condicions laborals molt precàries que acaben afectant la qualitat del servei. Així, les membres de la plataforma recorden que les retallades al sector sanitari, educatiu i social dels últims anys tenen unes “conseqüències clares” en el seu dia a dia a l’hora d’atendre les persones. D’una banda, alerten, pateixen sobrecàrrega de feina, motivada per “la falta de personal” als serveis sanitaris ambulatoris (CAP, CSMA, CSMIJ) o el “col·lapse de les urgències” de salut mental o de serveis socials dedicats a la salut mental.

Un fet que acaba revertint en la saturació dels serveis que gestionen des de les entitats, “infrafinançades i saturades per la demanda”, titllen. “Tot apunta al fet que l’administració té una aposta ferma en la privatització, l’externalització i la concertació dels serveis socials. Així el que fan és precaritzar el sector, ja que limiten el finançament de les entitats i les fan responsables de la situació laboral en la qual ens trobem”, expliquen.

“El patiment que veiem en les persones que atenem l’acompanyem des de les associacions perquè la situació no empitjori fins que se’ls pugui atendre”, indiquen en un comunicat; un fet que implica un “desgast constant” per totes les parts, que genera “profunds i dolorosos dilemes ètics” envers la pràctica diària. “Per tant, es veu clarament que qui ho acaba pagant són les persones usuàries i les treballadores que representem l’última ajuda abans de la soledat de moltes d’aquestes persones”.

A banda de la sobrecàrrega de feina, la plataforma —creada fa menys d’un mes per visibilitzar les condicions precàries d’aquestes treballadores— recalca que les professionals treballen en condicions precàries: el conveni d’associacions, sota el qual exerceixen la seva labor, està caducat des del 2016, adverteixen. També manifesten que treballen en categories professionals més baixes de les que els pertocaria per formació. Per tot això, avisen que la rotació laboral en aquests serveis és alta.

“No podem normalitzar i el patiment dins la feina, ni afectacions a la nostra salut mental. Volem tenir serveis dignes públics i de qualitat per les persones que atenem. Sense salut mental per totes no hi haurà salut mental per ningú”, sentencien.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Montse Barcelona
1.

Mi hijo es un usuario del centro de salud mental de Numància, y de sobrecarga de trabajo no tienen mucho, te dan cita cada seis meses, si no te la anulan horas antes u no dan ninguna solución. No hsy nada si tienes más de 18 anos. Te miran a veces te escuchan y te dicen vale hasta la próxima.

  • 1
  • 0

Comenta aquest article