Més enllà del tractament: la importància del factor humà en la consulta

Daniel Sanjuán Sánchez  Fisioterapeuta i personal docent investigador en la Facultat de Cièncias de la Salut, Universitat San Jorge, Zaragoza. Professor associat a Facultat d'Infermeria i Fisioteràpia a la Universitat de Lleida
Carolina Jiménez Sánchez  Docent del Grau en Fisioteràpia de la Facultat de Cièncias de la Salut, Universitat San Jorge

Quan acudim a un professional sanitari, busquem una solució al nostre problema, que pot anar des d’una molèstia, com un dolor d’esquena, fins una cosa més greu que requereixi una intervenció quirúrgica. Però en funció de qui ens atengui podem obtenir diferents resultats, fins i tot si rebem el mateix tractament. De fet, elements aliens a les tècniques o intervencions terapèutiques poden generar majors beneficis que el propi tractament. Ens referim als anomenats factors no específics, entre els quals es troba el famós efecte placebo. Però no és l’únic.

Com crear una estreta aliança terapèutica 

Des de fa més de trenta anys, en el camp de la psicoteràpia, la medicina i la fisioteràpia es ve utilitzant el concepte de “aliança terapèutica” entre el pacient i el professional sanitari. Aquest enfocament inclou en la seva definició el vincle afectiu entre tots dos, l’acord de metes i objectius i la relació de confiança i empatia. Les recerques demostren que aquesta sintonia produeix millores reals en el tractament.

I què ha de tenir en compte el professional sanitari per a afermar aquesta aliança terapèutica? Pot resumir-se en tres punts: 

1. Empatia. Posar-se en el lloc de la persona que acudeix a la consulta facilita trobar una millor opció de tractament, a més de generar un major ambient de confiança. 
2. Comunicació centrada en la persona. Això genera suport emocional i permet millorar el vincle entre terapeuta i pacient. S’aconsegueix mitjançant comunicació verbal i no verbal, plantejant preguntes obertes i practicant una escolta activa. Ja ho deia Epictet: “així com existeix l’art de ben parlar, existeix l’art de ben escoltar”. 
3. Ús del llenguatge. Aquest factor pot influir de manera tant positiva com negativa. Utilitzar termes biomèdics com a “degeneració” o “desgast” pot generar en el pacient una percepció negativa sobre el seu diagnòstic. El professional ha de buscar alternatives a aquesta mena de conceptes i esforçar-se en què s’entenguin bé totes les seves explicacions. 

El valor de les expectatives i el context social 

Si s’estableix una bona aliança terapèutica, el pacient estarà molt més implicat amb la seva recuperació, la qual cosa pot millorar els resultats. Però hi ha altres factors no específics a tenir en compte. 

En primer lloc, les expectatives personals poden inclinar la balança, encara que no sempre es tinguin en compte a l’hora de tractar una patologia. Una manera de no defraudar-les és que el facultatiu sigui sincer i realista respecte al pronòstic, argumentant-lo amb el major nombre de dades possibles. 

També es coneix la influència del context social en la percepció del dolor. S’ha pogut observar que professionals sanitaris com els fisioterapeutes poden sentir-se poc preparats per a tractar pacients que pateixen dolor lumbar juntament amb problemes psicosocials que influïen en la seva recuperació. La insatisfacció laboral, comptar amb poc suport social o tenir problemes familiars poden agreujar aquestes molèsties.

Encara que no sempre és fàcil modificar aquestes condicions, almenys cal treballar amb la persona perquè pugui tenir-les en compte durant el procés de la seva recuperació. 

Professionals sanitaris i pacients han de considerar aquesta perspectiva. En el context d’una malaltia o patologia que produeix dolor o suposa una disminució de la qualitat de vida cal valorar que no sols el tractament farà que millori aquesta situació, sinó que tot el que l’envolta pot ser igual o fins i tot més important. Així que, si sofreix problemes de salut, envolti’s de persones que li tractin bé i sàpiguen escoltar-li i busqui la millor manera d’informar-se. 

(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l’original aquí)