Prop de 200.000 persones que actualment reben aliments per part de les entitats socials a Catalunya podrien quedar-se sense l’accés a aquesta ajuda a partir de 2024, segons les estimacions de la Taula del Tercer Sector Social. El motiu és que la Unió Europea ha decidit aplicar canvis en els criteris d’accés als Fons Europeus d’Ajuda a les persones més Desfavorides (FEAD) per avançar cap a un model de targeta moneder. Les entitats socials, però, alerten que a hores d’ara encara no s’ha concretat com es farà efectiu aquest canvi de model, ni les quanties econòmiques, ni els criteris d’adjudicació de les ajudes. Tot això ho ha denunciat la Taula del Tercer Sector en una jornada en el marc del Dia Internacional per l’Erradicació de la Pobresa, que es commemora cada 17 d’octubre.
El president del Banc dels Aliments, Lluís Fatjó-Vilas, ha explicat que ara mateix les entitats estan repartint els darrers lots d’aliments provinents del FEAD i, de moment, no tenen “ni targetes ni aliments per a l’any 2024”, ni molt menys un “pla B”, quan queden poc més de dos mesos perquè s’acabi aquest programa europeu. “Les estimacions que fem és que aquest nou model probablement arribarà a cobrir un 10% de les persones que actualment reben aliments de les entitats”, ha assenyalat Fatjó-Vilas. A hores d’ara, el FEAD permet distribuir aliments a 224.744 persones a Catalunya, les quals representen gairebé el 33% de la població catalana que es troba en situació de pobresa severa.
Davant d’aquest context, les entitats socials catalanes demanen a les administracions públiques que actuïn amb urgència per definir com es garantirà l’accés a l’alimentació en el context immediat, així com un pla de transició cap a aquest nou model europeu. “El model que ens arribarà no el podrem imposar d’avui per a avui. Haurem de crear un període híbrid o transitori entre allò que fins ara es feia i el que caldrà fer. Ni les persones que ho han de fer, ni l’estructura que tenim muntada, ni l’administració que ho ha de controlar està preparada”, ha avisat el president de Càritas Catalunya, Francesc Roig.
En aquest sentit, la responsable d’Intervenció Social de Creu Roja a Catalunya, Bàrbara Díaz Santis, ha apuntat que, tot i que “tenim un problema a curt termini”, les entitats socials no es poden oblidar de la problemàtica estructural en el model d’accés a l’alimentació i les ha urgit a involucrar-se en la construcció d’un model que ha de ser participatiu i fonamentat en els drets fonamentals.
Un nou model amb més dubtes que certeses
Què en sabem fins ara d’aquest canvi de model en les ajudes europees a l’alimentació? “El problema és que no se’ns han comunicat quins són aquests canvis. Tenim una incertesa total i la realitat ens està sobrepassant”, ha subratllat la investigadora de l’Escola de Treball Social de la Universitat de Barcelona, Claudia Rocío Magaña, durant la conferència central de la jornada organitzada per la Taula del Tercer Sector. Magaña ha explicat que estava previst que el FEAD finalitzés el 2020 i que els seus recursos passessin a formar part del Fons Social Europeu (FSE). Amb l’arribada de la pandèmia de la Covid-19 es va decidir fer marxa enrere en aquesta decisió i crear més fons per pal·liar la situació, transformat el FSE en un FSE+ que aposta sobretot per una recuperació verda, digital i resilient, així com per l’impuls de programes dirigits cap a la inserció sociolaboral. Aquesta mesura implica que la Comissió Europea passa de brindar fons directes per a la compra i distribució d’aliments a convertir-se en un mer intermediari per als Estats membres de la UE.
Les entitats socials subratllen que la poca informació que tenen sobre el nou model del FSE+ ja els alerta d’algunes dificultats que tindran. Per exemple, el representant de la Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (Fedaia), David Rodríguez, ha advertit que el 80% de les famílies amb les quals treballen tindran problemes per accedir a les ajudes si la tramitació de les targetes moneder es fa a través d’Internet, ja que es tracta de població amb greus problemes d’accés a la xarxa i als entorns digitals. A més, tot i que “una targeta moneder permet a les persones prendre la decisió dels aliments que cadascú vol comprar” —com ha subratllat el president del Banc dels Aliments—, aquest sistema també genera dubtes, com, per exemple, si serà “capaç de sostenir i adaptar-se a la inflació dels preus”, com ha apuntat Rodríguez.
Quin paper han de tenir les entitats en la garantia alimentària?
Finalment, hi ha un problema d’arrel que va molt més enllà del funcionament del model i és el paper que han de jugar les entitats a l’hora de garantir el dret a l’alimentació de la població en situació més vulnerable. “Hem de plantejar entitats que treballin més enllà de només el repartiment d’aliments i treballin amb les persones”, ha reconegut Fatjó-Vilas. En el mateix sentit, el president de Càritas Catalunya ha manifestat que volen “superar aquesta situació d’assistencialisme” i ha assegurat que han de “canviar la mentalitat de com acompanyem les persones que necessiten l’ajut alimentari”.
Per la seva banda, Díaz Santis ha insistit que els drets humans, com el de l’alimentació, s’han d’abordar de forma conjunta, “perquè són interdependents”, i per això mateix cal incidir en la necessitat d’avançar en mesures com la renda garantida de ciutadania i l’ingrés mínim vital, així com apostar per polítiques com la renda bàsica universal. “No podem deslligar el dret a l’alimentació del que és la pobresa estructural”, ha recordat Rodríguez, qui ha demanat que l’interès superior dels infants s’apliqui també al dret a l’alimentació.
A partir d’aquestes reflexions, com es pot avançar cap a una millor atenció de les entitats socials en la garantia alimentària? La investigadora Claudia Rocío Magaña ha considerat que la clau es troba en fer una aposta per la creativitat: “Ens estem afrontant i formem part d’un model neoliberal de garantia alimentària del qual no podem escapar, però hem de ser creatius per pensar en col·lectiu i per saber com ens podem enfortir”.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari