Teixir aliances des de la interseccionalitat per combatre la violència masclista

Anna Adrià Català

Aquest dijous s’ha encetat la XIX edició del ‘Fòrum contra les violències de gènere’, sota el tema ‘Aliances feministes: els drets de les dones no es toquen’. Organitzat per la Plataforma Unitària Contra les Violències de Gènere, a la primera jornada han participat dones activistes d’entitats i moviments de base de diferents àmbits del feminisme. La necessitat d’incorporar la perspectiva interseccional en la lluita feminista perquè aquesta pugui comptar amb totes les dones va vertebrar l’inici del fòrum. Hi ha programades diferents taules rodones fins al dissabte 4 de novembre a l’Espai Francesca Bonnemaison (Barcelona) i, paral·lelament, es faran activitats i xerrades adreçades a joves al Parc del Fòrum de Barcelona. 

La taula rodona que marcava l’inici d’aquesta edició va ser protagonitzada per veus rellevants del feminisme i la lluita contra la violència masclista a Catalunya i arreu del món. Seguint el lema d’enguany, a la taula es plantejava de quina manera davant d’un context polític i social en el qual les amenaces contra la vida i la llibertat de les dones són constants, la lluita feminista i els moviments socials poden donar resposta i teixir vincles entre ells. 

Amb un discurs clar i compromès, Almudena Rodríguez, coordinadora d’incidència internacional de l’Associació Drets Sexuals i Reproductius, va fer una anàlisi del context que s’està vivint a escala mundial. Va parlar de l’existència d’una ofensiva real i creixent per part de grups antigènere articulats a nivell global, que amenacen les llibertats de les dones, però especialment les de les dones i infàncies trans i les treballadores sexuals.

Rodríguez va denunciar que moltes d’aquestes organitzacions, procedents majoritàriament de l’extrema dreta, reben finançament públic i tenen un caràcter interseccional. “Es tracta d’una estratègia comuna, global i coordinada i, per tant, nosaltres ens hem de construir des d’aquí, fer aliances transnacionals i interseccionals”, va reivindicar. Per poder fer-ho, va destacar, és necessari que les entitats feministes compten amb finançament i protecció per part de l’administració. “El feminisme té una missió de món concreta, que és transformar-ho tot, i això requereix respostes transformadores que es carreguin les estructures d’opressió. És important que les que estem a primera fila estiguem protegides amb mecanismes eficaços, basats en la confiança i la legitimitat del nostre paper i accions”, va reafirmar. 

Donant exemple de l’acció i resposta feminista que es du a nivell global, i també de la dimensió interseccional que té la violència de gènere, el segon torn de paraula va ser per a Laura Aragón, de la Fundación Panamericana para el Desarrollo (PADF), que treballa a diferents països llatinoamericans. Va començar la seva intervenció amb una cita de Simone de Beauvoir que recordava a totes les presents que les dones hem d’estar alerta tota la vida. Com a exemple, va parlar de com el dret a l’avortament s’ha vist greument amenaçat en els últims anys, especialment als Estats Units i Amèrica Llatina. A través de les històries personals de dones que ella mateixa ha atès, Aragón va traslladar la realitat que es viu a Mèxic respecte a la violència de gènere i va defendre la importància de les lleis en aquesta matèria, però sobretot de la interpretació que les institucions fan d’aquestes. 

Irantzu Varela, militant i periodista feminista, va tancar la primera part de la taula rodona. “En la història de la humanitat, quan hem avançat és quan hem començat a parlar entre nosaltres”, destacava recordant la importància de les aliances entre els feminismes. Partint de la seva experiència personal, va parlar de la violència de gènere a les xarxes socials i va denunciar la impunitat que aquesta rep per part de la societat, fins i tot fins al punt de normalitzar-la, també a nivell legal. “La violència digital no té conseqüències. Hi ha normatives, però no hi ha com aplicar-la”, va denunciar. Va reivindicar també la importància i necessitat que les activistes feministes visibles siguin respectades i protegides.  

Antiracisme, anticapacitisme i transfeminisme per poder teixir aliances 

Després d’una pausa va començar la segona part de la taula rodona. De tres van passar a haver-hi onze cadires a l’escenari, que a poc a poc es van anar ocupant per dones representants d’entitats i col·lectius de base de diferents àmbits del feminisme. Cadascuna d’elles va poder explicar i exemplificar com d’interseccional és la violència de gènere i què és el que falta per seguir avançant conjuntament.  

L’antiracisme va vertebrar la conversa, com una perspectiva que encara manca en la lluita feminista europea. Victoria Canalla, del moviment Regularización Ya, ho denunciava: “Les aliances no poden ser concebudes sense una perspectiva antiracista. Hi ha moltes dones que no poden denunciar ni reivindicar els seus drets pel simple fet de no tenir papers”. Recordava que per poder parlar d’aliances s’ha de parlar d’apropiació cultural, la qual, segons Canalla, segueix perpetuada i normalitzada a la nostra societat, així com ho està la violència institucional i estructural. Respecte a aquesta també es va referir Carme Riu, membre de Dones No Estàndars, qui va denunciar el tracte infantilitzador i la discriminació que reben les dones amb discapacitat per part de les institucions.  

Una altra idea que es va repetir va ser la dimensió estructural de la violència de gènere i com aquesta és perpetuada pels mitjans de comunicació. La periodista feminista Laura Aznar va criticar les dinàmiques masclistes, racistes i “perpetuadores d’odi” dels mitjans i va defensar la necessitat d’una contraofensiva des d’aquests lluny de les lògiques capitalistes. 

“Negar la part estructural, social i cultural és negar l’essència de les violències masclistes”, afirmava Nati Veraguas, de Dones Amb Epenta (DAE). Per la seva part, l’advocada lesbofeminista Marta Busquets va criticar el feminisme institucional i la violència exercida per l’Estat i va remarcar la necessitat de sortir de la norma i escoltar altres realitats fora de l’imaginari heterosexual. En aquesta línia, Candy Brightman, activista LGTBI de les dones trans, va parlar de la violència que les dones trans viuen dia a dia i va defensar la necessitat de “tancar bretxes” entre les dones cis i les dones trans per poder seguir amb la lluita contra la violència de gènere. “Totes les lluites feministes són la mateixa: poder sobreviure en un món que ens segueix cosificant i estereotipant de mil formes”, va dir Brightman.