Els alumnes amb rendiment baix passen del 12% al 38% en quatre cursos

ACN

Un informe de la Fundació Bofill alerta que el 88% dels alumnes amb resultats baixos en matemàtiques a 6è de Primària continua amb nivell baix a 4t d’ESO. Més de la meitat dels alumnes amb rendiment mitjà i alt a Primària, baixa de rendiment a ESO. El 37% de nivell alt passa a nivell mitjà, i el 18% a nivell baix. El 59% amb nivell mitjà passa a nivell baix, i només un 40% es manté o millora. Dels de nivell baix, el 88% segueix igual, un 11% millora a nivell mitjà i menys d’un 1% passa a nivell alt. L’alumnat amb rendiment alt a final de Primària és el 59%, mentre que a final d’ESO és el 28%. Al voltant del 30% té un nivell mitjà tant a Primària com a Secundària, i el nivell baix passa del 12% dels alumnes de Primària al 38% dels d’ESO.

D’altra banda, la puntuació mitjana en les proves de matemàtiques de 4t de l’ESO és, sistemàticament, 10 punts inferior a la puntuació mitjana de les proves de 6è de primària.

Concretant en dos dels aspectes fonamentals de les matemàtiques, numeració i càlcul, del 55% d’alumnes amb nivell alt a primària es passa al 23%, i els alumnes de nivell baix passen del 15 al 49%. Comparant les generacions 2017-2021 i 2018-2022, la més jove és pitjor que l’anterior. Si a la 2017-2021 el 41% empitjorava de primària a ESO i el 54% es quedava igual, en la generació 2018-2022, el 57% van baixar de rendiment i el 40% es va mantenir igual.

Les dades indiquen que la tendència a la pèrdua d’aprenentatge en matemàtiques a l’ESO és de tipus estructural i que la crisi de la Covid-19 pot haver actuat bé intensificant-la, bé dificultant el seu redreçament. Des de 2016 fins a la pandèmia els resultats de les proves de competències bàsiques en matemàtiques van mantenir una certa estabilitat, tant a 6è de primària com a 4t de l’ESO. A partir de la pandèmia, però, han davallat clarament i tot i la lleugera recuperació de 2023, encara es mantenen 4,3 punts (sobre 100) per sota dels de 2016 a 6è de primària i gairebé sis punts per sota a 4t de l’ESO.

En el cas de les matemàtiques, després de la davallada de la pandèmia, els resultats de les proves de competències bàsiques l’any 2023 estan 4,3 punts (sobre 100) per sota dels de 2016 a 6è de primària, i gairebé 6 punts per sota a 4t de l’ESO, on se situen en nivells de suficiència, significativament per sota de la resta de matèries. L’estudi de l’evolució dels aprenentatges només es pot fer quan s’estudien cohorts d’alumnes. I això és el que s’ha fet en aquest estudi: una anàlisi de cohorts d’alumnes, on se segueixen els resultats que els mateixos alumnes obtenen en les proves de competències bàsiques a 6è de primària i a 4t d’ESO. Per això, s’han analitzat les generacions 2017-2021 i 2018-2022 i se’ls ha dividit en tres nivells de rendiment pels resultats obtinguts a 6è de Primària i 4t d’ESO.

D’altra banda, es cronifiquen, quan no augmenten, les desigualtats educatives entre centres socialment desfavorits i no desafavorits, llast per a la millora de resultats en el conjunt del sistema. La diferència de puntuació entre centres d’alta i baixa complexitat en català i en matemàtiques es cronifica a l’ESO i augmenta a la primària. A Primària les diferències van passar de 9,9 punts el 2016 a 7,1 el 2019, però després de la pandèmia van pujar a 12,2 punts i ara estan a 11,3. A ESO les diferències sempre han estat entre 16 i 17 punts, menys el 2019, que van baixar dels 15.

Segons l’informe, l’ensenyament de les matemàtiques requereix, més que cap altre, d’un enfocament que posi l’alumne i el seu procés d’aprenentatge al centre, d’un treball i un seguiment intens de les seves mancances, fortaleses, assoliments, emocions i disposicions.

Per millorar els resultats a l’ESO, els experts proposen que l’ensenyament matemàtic prioritzi el component aplicat i quotidià dels conceptes, la resolució de problemes reals, l’experimentació i el descobriment de patrons.

I això no és possible sense una política de recursos, que permeti agrupacions reduïdes a matemàtiques. Indicativament, segons la Fundació Bofill, el 80% de les hores de matemàtiques a l’ESO s’haurien de cursar en grups de màxim 10 alumnes als centres de menor complexitat o de cinc alumnes als centres de major complexitat.

La Bofill indica que s’haurien de fer programes de suport educatiu en matemàtiques, en horari no lectiu, d’àmplia cobertura i gratuïts per als infants i adolescents de primària i secundària amb menys recursos, amb l’objectiu d’enfortir o recuperar aquells aprenentatges en què mostren més dificultats. També proposa un repartiment més just dels recursos docents i assignacions econòmiques entre els centres educatius, que obeeixi a un model de finançament per fórmula, estable i estructural basat en les necessitats socials i educatives d’escoles i instituts.