Aprovat un nou Codi d’Accessibilitat de Catalunya que aprofundeix en l’àmbit sensorial i cognitiu

ACN

El Govern ha aprovat el nou Codi d’Accessibilitat de Catalunya, que suposa un salt qualitatiu i quantitatiu respecte la normativa actual i incorpora aspectes com l’accessibilitat sensorial i cognitiva dels productes i serveis o d’activitats culturals, esportives i de lleure. El reglament té l’objectiu d’afrontar el repte demogràfic de l’envelliment i d’incidir en la qualitat de vida de les persones amb discapacitat o amb dificultats d’interacció amb l’entorn. A més, preveu crear un distintiu de qualitat com a reconeixement dels establiments, serveis o municipis que incorporin mesures d’accessibilitat més enllà de les obligatòries.

El reglament és fruit del desplegament de la llei d’accessibilitat i adapta el marc normatiu català a les directrius de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de Nacions Unides. Substitueix la regulació vigent des de l’any 1995 i adequa, incorpora i harmonitza les directrius incloses en la normativa bàsica estatal i europea.

L’objectiu del Govern és promoure una societat accessible, fonamental perquè qualsevol persona pugui dur a terme les activitats de la vida diària de la manera més autònoma possible. En aquest sentit, el text remarca que l’accessibilitat incideix directament en la qualitat de vida dels ciutadans amb discapacitat o amb dificultats per interactuar amb l’entorn, permet l’exercici dels seus drets i evita les desigualtats que generen les barreres existents, tant físiques com sensorials o cognitives.

Adaptant-se a l’envelliment de la població

Les projeccions de futur preveuen que l’any 2031 pràcticament un de cada quatre catalans tingui 65 anys o més, que s’hagi doblat el nombre de persones amb quatre o més problemes crònics de salut i també que incrementi el nombre d’individus amb discapacitat o dependència. Així, es preveu que l’any 2060 la població de 85 anys o més s’haurà triplicat. Amb l’aprovació d’aquest reglament, el Govern situa l’accessibilitat com un repte inajornable i desenvolupa una normativa potent que dotarà el país de les eines necessàries per fer-hi front.

El text l’ha treballat el departament de Drets Socials amb la complicitat d’agents socials. Bona part de les mesures que regula el codi són resultat d’un debat profund amb els actors implicats, principalment entitats de la discapacitat i també amb diversos sectors empresarials i professionals, en especial les mesures que fan referència a la transformació de l’entorn existent.

Tres línies d’actuació

El codi, estructurat en 199 articles, emmarca tres grans línies d’actuació. Per una banda, fa referència a la millora de les condicions d’accessibilitat de tot allò nou i incorpora aspectes insuficientment recollits en la normativa vigent. Així, regula espais naturals, amb dedicació especial a les platges perquè tinguin prou punts accessibles i distribuïts adequadament per tot el territori per a garantir el dret de tothom al bany. Ordena també l’ús dels carrers de plataforma única que tenen vorera i calçada al mateix nivell i concreta la utilització de pavimentació tàctil, perquè les persones cegues identifiquin els espais i s’orientin. Estableix també determinades condicions d’accessibilitat per al conjunt d’habitacions dels establiments hotelers, incorpora l’accessibilitat a les piscines o desenvolupa la instal·lació de videoporters, entre d’altres.

Per altra banda, inclou mesures per transformar l’entorn existent. Aquest és un aspecte clau, per exemple, en l’àmbit de les comunitats de propietaris. En aquest sentit, la nova regulació estableix terminis i directrius detallades per dur a terme un seguit d’ajustos raonables, fàcils d’executar i necessaris per eliminar barreres significatives. Normatives d’àmbit estatal ja contemplaven l’obligació d’efectuar aquests ajustos abans de 2017, però la falta de concreció de què suposa, a la pràctica, un ajust raonable fa que avui dia persisteixin barreres importants. El codi català resol aquesta mancança i concreta un seguit d’ajustos que s’han d’efectuar i terminis (d’entre un i tres anys principalment) perquè aquestes actuacions no es continuïn demorant.

Pel que fa al teixit empresarial i de serveis, el reglament determina que les actuacions d’una certa complexitat i cost més elevat es podran dur a terme quan l’establiment sigui objecte d’una intervenció important, com ara una reforma integral. D’altra banda, en el cas de l’eliminació d’un seguit de barreres senzilles de resoldre, el codi estableix un termini d’entre un i tres anys per les actuacions més bàsiques, que pot variar segons les dimensions i característiques dels locals. En el cas de l’adequació d’espais, equipaments i serveis per part dels ens locals, el codi estableix un termini d’entre vuit i 15 anys des de l’entrada en vigor per a dur a terme aquestes actuacions, segons la mida del municipi.

La tercera línia d’actuació té per objecte incorporar l’accessibilitat comunicativa i cognitiva en tota la seva extensió i implementar mesures i recursos adients perquè les persones amb discapacitats sensorials i cognitives tinguin les mateixes oportunitats que la resta de la ciutadania. Així, desplega un ampli ventall de condicions i recursos perquè les persones amb discapacitats visuals, auditives o cognitives no trobin limitacions en el dia a dia de forma continuada. En l’àmbit dels serveis culturals, per exemple, no només s’intervé en les característiques dels equipaments, sinó que s’incideix especialment en la importància de fer que els continguts siguin accessibles, tant pel que fa als museus i visites guiades, com en les arts escèniques i els cinemes, que necessiten programar una oferta accessible suficient.

Enfortir el Consell per a la Promoció de l’Accessibilitat

El decret aprovat pel Govern inclou la modificació del Consell per a la Promoció de l’Accessibilitat. Adscrit al departament de Drets Socials, l’integren les administracions públiques (tant de la Generalitat de Catalunya com del món local); representants de les entitats més representatives de persones amb discapacitat i de gent gran; col·legis professionals (d’arquitectura, enginyeria, treball social, etc.), i persones expertes en matèria de l’accessibilitat. El Codi estableix que el Consell ampliï el nombre de vocalies fins a la cinquantena per incloure la diversitat de sectors implicats en una qüestió tan transversal com és l’accessibilitat.

A més, preveu crear un distintiu de qualitat en accessibilitat com a reconeixement dels establiments, espais o municipis. Aquest certificat s’atorgarà quan les característiques dels edificis, productes o serveis que ofereixen superin determinades condicions d’accessibilitat física, sensorial i cognitiva més enllà de les que el Codi estableix com a obligatòries.

El departament de Drets Socials està estudiant amb l’Institut Català de Finances l’activació de línies de crèdit específiques i avantatjoses per facilitar que la ciutadania i les empreses duguin a terme aquestes intervencions.

Enguany, Drets Socials ha donat també impuls a la promoció de l’accessibilitat i la supressió de barreres amb actuacions pròpies, suport als ens locals i entitats, i amb la gestió dels fons Next Generation. Així ho demostren les dades de 2022 i 2023, que apunten a un creixement del finançament, de les actuacions i dels usuaris atesos en aquest àmbit. En concret, el finançament als ens locals en aquesta matèria (1.217.103 euros) ha crescut un 47,7% respecte a l’any passat i les subvencions COSPE per a entitats i projectes socials en accessibilitat s’han incrementat també un 70%, fins als 529.737 euros.

També el nombre d’actuacions de l’Àrea de Promoció de l’Accessibilitat i de Supressió de Barreres del Departament va passar de 9.327 el 2021 a 9.866 el 2022, és a dir, va augmentar un 5,78%. Pel que fa a la tasca que s’impulsa des del centre per a l’autonomia personal Sírius, l’any passat es van atendre més de 5.000 consultes presencials. Respecte als bancs de productes de suport, on s’informa i s’assessora sobre productes de suport o ajudes tècniques i adequació de l’entorn de la persona per al desenvolupament de les activitats de la vida diària, l’any passat es van atendre 6.641 persones a qui es va facilitar 7.927 productes de suport.

D’altra banda, Drets Socials, mitjançant els Next Generation EU, impulsa un programa específic destinat a millores d’accessibilitat. Amb una dotació de 14 milions d’euros distribuïts entre els ens locals i projectes propis de la Generalitat, els fons europeus faran possible 184 projectes de millora de l’accessibilitat arreu del país.